Ho sé… Tot i que intento no saber-ho.
Ho llegeixo en els teus ulls… Tot i no veure’ls.
Juguem… Sense atrevir-nos a jugar, de veritat.
T’acaricio amb les mans anhelant anar… Molt més enllà.
Sospiro pel teu contacte com una droga… T’anhelo.
La necessitat creix dins meu… De tu.
— Què li passa a la Sònia?
— Com que què li passa? Està llegint, no?
— I què llegeix?
— Alguna novel·lota romàntica…
— Quina?
— I jo què sé! A mi què m’importa?
— Home, Mateu, ets el seu marit: veient la cara que fa, potser t’hauria d’importar…
— Vés-te’n a parir mones!
I l’odi creix dins meu… Per a ell.
[Musa 66: Relat inspirat per la proposta d’en Josep M Griño: «mans, contacte, necessitat, tu». La imatge que acompanya el text es titula «Caricias – Reto Cinco sentidos» i és de Marta Diarra compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]
