Aquest és un post d’agraïment. Sabeu que sóc molt de donar les gràcies, però amb tot aquest missatge és especial. Perquè un simple «gràcies» es quedaria curt. Perquè un «moltes gràcies» també. Perquè un «gràcies-gràcies-gràcies-gràcies» repetit de format ininterrompuda hauria de durar dies, setmanes o mesos per fer la pau.
Mil milions de GRÀCIES, Jordi Vilarrodà.
Per ser una gran persona i un gran professional de la cultura. Per estar sempre al costat dels escriptors de la comarca. Per observar-nos en silenci, per seguir de prop com anem creixent llibre rere llibre, per recordar-te de nosaltres cada vegada que has de fer un article o una entrevista o… Gràcies per ser-hi sempre.
Especial de Sant Jordi del diari El9nou d’aquest cap de setmana. L’obro desprevinguda i m’hi trobo, no un regal, sinó dos. El primer, una menció en l’article «De la mona al llibre. Els llibreters es preparen per un Sant Jordi inèdit, que s’escau just després del dilluns de Pasqua»:
«Les veus noves d’autors d’Osona prenen el relleu en la narrativa (…). Més enllà dels bestsellers i els premis literaris, els autors osonencs busquen també fer-se un lloc en aquest Sant Jordi, enguany amb novetats destacades d’una generació de narradors que ja s’està consolidant o està en vies de fer-ho. És el cas de Jordi Lara i el seu relat sobre la mort volguda de Xirinacs, Sis nits d’agost, de Ramon Casas amb Estigmes, de Ferran Garcia amb Blasfèmia, de Teresa Saborit amb La revolució de les formigues i de Marc Capdevila amb L’observador de núvols, premi Pin i Soler de Narrativa.»
El segon regal, un lloc destacat de La revolució de les formigues en la secció de recomanacions literàries per aquest Sant Jordi 2019:
«Per a molts escriptors, era difícil sostreure’s al magnetisme de l’1 d’octubre del 2017. Teresa Saborit va demanar als seus lectors a través del compte de Twitter si havia d’escriure una novel·la sobre aquest dia. Li que van contestar que sí, i que havia de ser una novel·la negra basada en un xantatge, on els protagonistes serien la gent a peu de carrer. D’aquí va sorgir La revolució de les formigues. “El que aporta la ficció és una mica de perspectiva a la muntanya russa dels fets i permet valorar certament el que va passar”, explica.»
Mil milions de gràcies, Jordi. Per molts anys puguem continuar compartint llibres i paraules. Bona Setmana Santa. Bon dilluns de Pasqua. Feliç sant, Jordi!