Última parada del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En Jose Luis Guerrero ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Supèrbia», el setè relat del llibre:

«La historia está precedida por una cita de “Hansel y Gretel” (…). ¿Cómo unos padres podrían abandonar a sus hijos para salvarse ellos? Imagino la ansiedad, de esos niños en el momento en que la comprensión vence a la incredulidad, cuando aceptan por fin que sus padres no están, que se han ido, intuyo la mezcla de desconsuelo y suplica amarga, hacia quienes pudiendo tenderles una mano salvadora fueron brazo ejecutor. Esa mezcla de incomprensión y odio debe sentir también el protagonista de “Supèrbia”, ese niño de hoy en cualquiera de nuestras ciudades, que juega a la Play, va al cole, juega al futbol y tiene amigos en facebook, cuyo nombre no se menciona, tal vez porque podríamos haber sido cualquiera de nosotros. Ese niño “abandonado” por unos padres que no tienen tiempo para él y su mundo de niños, perdidos probablemente en su propio bosque de obligaciones y prioridades malentendidas (…). ¿Y si esos padres tan ocupados intentado traer “comida” a la casa (¿de Hansel y Gretel?) tal vez nunca hubieran tenido tiempo de explicarnos un cuento, dónde hubiéramos visto que el lobo a veces se viste de cordero? (…). Después de leer este relato, necesito leer el libro completo, para seguir disfrutando de la belleza sencilla de la prosa clara sin adornos innecesarios de Teresa Saborit. Os lo recomiendo.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Jose Luis! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://joseluisguerrero.com/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos 😉

Fins aquí les catorze parades del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos». Espero que us hagi semblat tan interessant com a mi: feu clic aquí per recuperar l’itinerari complet del booktour. Moltes gràcies a tots per haver-hi participat!

Penúltima parada del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Teresa Creus ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Peresa», el sisè relat del llibre:

«La meva participació a la lectura de «Els llops ja no viuen als boscos» m’ha donat l’oportunitat de posar-me de nou al tema la literatura infantil i reflexionar sobre què vol dir comprendre un text (…). L’angoixa de tota la primera part es transmet a qui està llegint ja que té tota la tècnica literària per aconseguir-ho: (…) descripció de totes les pors de l’infant en relació a ell mateix, a la seva situació familiar i als companys de l’escola … et va pujant una bola al coll! (…) El final és tan dur com el conte. L’autora dóna veu als infants que no la tenen de tan aplanats com viuen. Aquesta veu hauria d’arribar als nens i nenes i els hauria d’impactar per com és de potent (…). Em sembla interessant posar els infants davant la crua realitat que han de viure molts altres nens i nenes. No tothom estarà d’acord amb aquesta idea. A mi sempre m’ha agradat la Caputxeta Vermella en versió original. Sabem que els contes són maneres d’allunyar-se d’un problema per tal d’analitzar-lo més fredament i sense implicació personal (…). Aquesta narració, però, no la podríem posar mai al nivell de la Caputxeta. Es tracta del clam directe de l’infant, de la denúncia de la seva situació social per la descripció directa dels fets i en boca del protagonista. L’anàlisi a fer no és indirecta, sinó directa i real. Analitzem allò que la criatura viu i explica en primera persona. No és cap metàfora. Va directa a la ment, a la raó que ha de sortir entre les emocions i els sentiments (…). Si en podem parlar haurem de veure com la societat ha de sortir a l’ajuda de situacions com aquestes, com cal intervenir per ajudar i sobretot hem de parlar de drets dels infants. I veurem com llegir ens fa comprendre millor el món en què vivim i ens porta a actituds personals per a millorar la societat. Si ho mirem bé i podem arribar a compartir allò que la lectura ens provoca, ens adonarem que no som les mateixes persones que abans de llegir aquest petit text, que estem amb més bona disposició per entendre i denunciar les situacions que afectin als drets dels infants com a persones.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Teresa! Visiteu el seu perfil de facebook per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/teresa.creussola.7/posts/10210452563821741 😉

Última parada, dimecres de la setmana que ve al blog d’en José Luis Guerrero. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour