20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

[Musa 115] Bombolles de silenci

20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

 

No és el mateix
el què veig
que el què crec veure
en els teus ulls.

No és el mateix
el què escolto
que el què crec escoltar-te
quan no et sento.

No és el mateix
el què desitjo
que el què crec que desitjaria
no haver de desitjar.

No és el mateix
el què em dic
que el què crec que em dius
sense paraules.

Però em crec
el què crec veure
el què crec escoltar-te
el què crec que desitjaria
el què crec que em dius
i no m’atreveixo
a veure’t
a sentir-te
a desitjar-te
a creure’t…

Sense paraules.

 
[Musa 115: El primer text d’aquesta setmana ve inspirat per un anunci! Sí, sí, ho heu llegit bé: un anunci de sabó (hehe). Poema inspirat per la proposta de la Carme Borras: «És un anunci de Dove on hi ha un pintor que no veu les models i les dibuixa dos cops: la primera segons es descriuen elles i la segona segons les descriu la seva gent… A veure què pots treure d’aquí». La imatge que acompanya el text es titula «Bubbles On Chrome 5» i és de peter.mottola compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Qui ho hauria dit que la poesia es pot amagar fins i tot en un anunci comercial? Feliç inici de setmana!]

20150130-200_muses-Imatge_Surface_tension_Luis_Romero_CC2.0_Attribution-Text_Bombolla_de_bits_Tere_SM

[Musa 8] Bombolla de bits

20150130-200_muses-Imatge_Surface_tension_Luis_Romero-Text_Bombolla_de_bits_Tere_SM

 

Tinc fred. I gana. I son. I estic cansada. I…

Paraules. Una paraula rere l’altra. Una paraula. Només una, una més.

«Torna».

Una paraula, cinc lletres.

«Torna».

Ho escriuria en lletres negres de tamany vuit-cents sobre una paret de calç blanca si això fos suficient per conjurar-te.

Torna.

Torna, torna, torna.

És la meva eterna melodia, vagi on vagi, estigui amb qui estigui.

«Torna».

Et trobo a faltar.

Intento fer-me la forta. Intento somriure. Publico a tot arreu una fotografia meva amb un rostre somrient. La teva foto. La que tu em vas fer.

L’últim somriure.

Una bombolla feta bits. Un núvol d’impostures a on amagar-me. Una escletxa dins la foscor a on encara puc fer veure que aquí no ha passat res, que mai no vas existir.

La possibilitat de la teva inexistència és l’únic antídot contra el dolor, si no fos pel record de les teves carícies que punxa el miratge com una agulla esmolada.

Plof.

I tornen els teus versos. I els teus petons. I…

Sàdic.

Et trobo a faltar.

«Torna».

Maleït càncer.

 

[Musa 8: Relat inspirat per la proposta de la Júlia Lancho: paraula, bombolla, melodia, escletxa, agulla, núvol. La imatge que acompanya el text es titula «Surface tension» i és de Luis Romero compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]