El dramaturg i els personatges en un racó de l’escenari, amagats entre bambolines. Xerrotegen en murmuris en una conversa impossible: realitat versus ficció… Qui és qui? El qui escriu o el qui és escrit? El públic, aliè, entra fent gatzara. Ocupa les butaques buscant la casella correcta en un joc de vaixells perfecte. Tocat. Enfonsat. Aigua. En assajat ordre quadriculat, s’omplen les files i les columnes. Ningú no queda de peu dret. S’apaguen els llums del galliner i la platea es cobreix d’ombres que a ningú no espanten. S’encenen els focus. L’escena comença.
L’escena fa hores que ha començat.
[Musa 119: Últim text d’aquesta setmana! La musa d’avui va ser una de les primeres a sumar-se al projecte, amb una proposta que va servir per crear un microrelat titulat en pregunta: «Qui riu?». La seva segona inspiració ha servit per escriure un text de 99 paraules exactes i una esdrúixola com a títol. Relat inspirat per la proposta d’en Lluís Servé: «La meva proposta és fer un relat de 99 paraules de màxim; sense esdrúixoles, excepte en el títol». La imatge que acompanya el text es titula «Vorhang auf» i és de Kersten A. Riechers compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies pel suport, musa! Molt bon cap de setmana a tots 😉]
