20151203-200_muses-Imatge_noia_unfulfilled_desires-Text_Del_verb_necessitar_Tere_SM

[Musa 189] Del verb necessitar

20151203-200_muses-Imatge_noia_unfulfilled_desires-Text_Del_verb_necessitar_Tere_SM

 

Saps que t’observen, però no ho saps en realitat. Els teus pensaments estan absents, tan llunyans com les puntes de la llarga cabellera que et reposa sobre el pit accelerat i es perd més enllà de l’enquadrament de la càmera.

Mires, amb les parpelles gairebé closes, del tot, però no veus. La teva ment no nota el fred del migdia de principis de desembre, no sent la calidesa dels tímids raigs de sol que entren per la finestra i il·luminen l’habitació amb gosadia. Has oblidat les paraules dels llibres que atresores a les prestatgeries de la cambra, mil cops rellegits, no recordes els títols de les cançons que guardes al mòbil, ni perquè et van agradar les seves notes, ni si les vas escollir per la melodia o pels mots amagats entre els acords tocats a ritme de jazz. L’habitació fa olor d’avet de Nadal, encara per decorar, de torrons de xixona acabats de treure de l’embolcall, de capses amb ornaments carregats de pols, des de l’any passat. Tens els llavis tancats, la boca seca, però no necessites aigua, no necessites… Necessitar és un verb que les teves neurones han deixat de processar.

No necessites. Res.

 

 
[Musa 189: Donem la benvinguda al dijous amb un relat inspirat per la imatge que acompanya el text, obra de la unfulfilled desires. Gràcies per la inspiració fotogràfica, musa!]

20150925-200_muses-Imatge_Wind_Moyan_Brenn_CC2.0_Attribution-Text_Jo_mateixa_Tere_SM

[Musa 140] Jo mateixa

20150925-200_muses-Imatge_Wind_Moyan_Brenn_CC2.0_Attribution-Text_Jo_mateixa_Tere_SM

 

«Sigues tu mateixa» em diu una veu a cau d’orella, sense rostre. «Sigues tu mateixa» insisteix la veu de dona invisible, negant-se a ser ignorada. «Sigues tu mateixa» repeteix, erigint el seu comandament en mascaró de proa de la meva existència.

Temptejo amb els ulls orbs. Cerco entre fantasmes de vent que se m’escolen entre els dits de les mans nues. Ja no veig el què volies que veiés, ja no sóc qui volies que fos. Veig i sóc, amb el convenciment que estic a on sempre hauria d’haver estat. I busco, sense saber què busco, amb la certesa infundada que quan ho trobi… Ho sabré.

I escolto.

Les coses que es repeteixen tres cops, existeixen.

 

 
[Musa 140: La musa d’avui va servir per iniciar aquest petit projecte amb un poema titulat «Pols de lluna plena». Relat inspirat per la proposta d’en Pep Duran: «Aquest ha estat un dia en que has torsionat. 13/31. Pots veure-hi clar, sense interferències. Moltes felicitats!!!!! Escriure des del punt zero, sense pretensions, sense judicis, sense comparacions, connectada a l’origen.». La imatge que acompanya el text es titula «Wind» i és de Moyan Brenn compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració i molt bon cap de setmana, traginer de contes!]

20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

[Musa 115] Bombolles de silenci

20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

 

No és el mateix
el què veig
que el què crec veure
en els teus ulls.

No és el mateix
el què escolto
que el què crec escoltar-te
quan no et sento.

No és el mateix
el què desitjo
que el què crec que desitjaria
no haver de desitjar.

No és el mateix
el què em dic
que el què crec que em dius
sense paraules.

Però em crec
el què crec veure
el què crec escoltar-te
el què crec que desitjaria
el què crec que em dius
i no m’atreveixo
a veure’t
a sentir-te
a desitjar-te
a creure’t…

Sense paraules.

 
[Musa 115: El primer text d’aquesta setmana ve inspirat per un anunci! Sí, sí, ho heu llegit bé: un anunci de sabó (hehe). Poema inspirat per la proposta de la Carme Borras: «És un anunci de Dove on hi ha un pintor que no veu les models i les dibuixa dos cops: la primera segons es descriuen elles i la segona segons les descriu la seva gent… A veure què pots treure d’aquí». La imatge que acompanya el text es titula «Bubbles On Chrome 5» i és de peter.mottola compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Qui ho hauria dit que la poesia es pot amagar fins i tot en un anunci comercial? Feliç inici de setmana!]