Sóc una enamorada del dia de Sant Jordi… Per què negar-ho? Parades de roses vermelles com maduixes a punt de collir, garlandes amb la senyera, cartells amb els millors desitjos. Carrers disfressats amb vestits de paper i tinta, volums acariciats per mans curioses, llavis en calidoscopis de mil somriures…

M’apassiona que un dia a l’any, encara que tan sols sigui un, els llibres siguin el principal tema de conversa en tots els diàlegs. M’il·lusiona veure centenars de persones tafanejant entre parades a la recerca de la lectura perfecta per a ells mateixos o per a aquells a qui estimen. Em fascina comprovar com, any rere any, les voreres s’omplen de vianants que, per un dia, encara que tan sols sigui un, deambulen sense rumb amb una flor a les mans.

Gràcies pel millor Sant Jordi de la meva vida.

 

 

Aquesta última setmana he guanyat dos premis molt importants. El primer va ser el cap de setmana passat, a Lloret. Em van concedir el guardó al Millor Blog de Creació Literària. Si me’l van donar és gràcies a vosaltres: als lectors que visiteu aquest blog de forma habitual, a les muses que vàreu inspirar els 200 textos que vaig publicar durant el 2015, als que teniu la bondat d’enviar-me paraules d’ànim i de suport a través de les xarxes socials. Gràcies per creure en mi. El segon premi va ser una sorpresa majúscula. El dilluns descobria que havia guanyat el concurs de Sant Jordi de La Vanguardia. 789 participacions! Que el jurat decidís escollir el meu text és un reconeixement i alhora una responsabilitat. Perquè hi havia textos molt bons entre els participants, perquè tot el què escrigui a partir d’ara haurà de ser encara millor. Tinc un text escrit a quatre mans amb en Quim Monzó (i un portàtil nou!, hehe), però ni aquest reconeixement ni cap d’altre no tindria cap valor si vosaltres no em llegíssiu. Gràcies.

 

 

En realitat, el premi més gran que he rebut aquesta setmana no és cap dels dos anteriors. Ni tan sols ho és haver tingut l’oportunitat de participar a El Gran Dictat de TV3 en plena setmana de Sant Jordi (amb porquet groc inclòs). El millor premi d’aquest Sant Jordi me l’heu donat vosaltres: no hi podria haver reconeixement millor que aquest.

 

 

Durant les dues setmanes anteriors a Sant Jordi l’ebook de les «200 muses» (l’ebook que vosaltres vàreu inspirar) s’ha mantingut en les primeres posicions de llibres més venuts d’Amazon en la categoria de contes. Divendres passat va arribar al número 1 durant unes hores i aquest divendres, en plena vigília de Sant Jordi, fins i tot va tenir la gosadia d’enfilar-se fins al top 10 d’ebooks més venuts en català!

Passat Sant Jordi el llibre segurament anirà caient dels llistats d’Amazon de mica en mica (O de cop! Qui sap? Els americans quan s’hi posen, no s’hi posen per poc, hehe). Potser caurà dels rànquings de més venuts, però haver ocupat aquestes posicions amb un llibre que per a mi és tan especial, i saber que ha estat gràcies a vosaltres, és un honor i un privilegi.

 

 

 

 

Aquest Sant Jordi ha estat el primer any que he firmat a les Rambles de Barcelona. Ha estat una alegria trobar-me en persona amb algunes de les muses (Maria Teresa, Montse, Marga, Glòria), conversar amb vosaltres sense pantalles intermèdies, tenir el privilegi de poder-vos dedicar unes paraules escrites de pròpia mà. Ni la pluja a última hora de la tarda podrà deslluir el record d’un dia memorable!

 

 

A tots els qui ahir vàreu comprar les «200 muses»: mil gràcies. Si per algun motiu ahir no vàreu poder venir i voleu un exemplar signat, envieu-me un correu electrònic i mirarem d’arreglar-ho. Ser escriptora és una professió molt gratificant, però increïblement dura i solitària. El vostre suport, les vostres paraules d’ànim, el fet que compreu els meus llibres… Tot plegat és un estímul per continuar amb aquesta odissea i m’encoratja a continuar amb la travessa, malgrat les terribles tempestes que amenacen el rumb.

Sempre he pensat que Sant Jordi és el millor dia de l’any: gràcies per aconseguir que el del 2016 hagi estat el més especial de tots els que he viscut fins ara.

 

 

S’ha acabat. S’ha acabat la setmana d’aniversari de les 200 muses. S’han acabat set dies amb una progressió creixent en el rànquing de vendes que va fer que divendres em despertés amb la notícia que havíeu convertit l’ebook de les 200 muses en un bestseller: número 1 en el llistat de llibres més venuts de l’Amazon en la categoria de contes!

I no només això… A més a més, divendres a primera hora del matí l’ebook de les 200 muses era el número 8 en la categoria d’ebooks en català! «Ho haveu vist?!» Per davant de llibres com el d’Enric Calpena sobre Barcelona, el de la Pilar Rahola o fins i tot l’«Economia en Colors» d’en Xavier Sala-i-Martin!

 

 

Gràcies, gràcies, gràcies! Mil gràcies a tots els qui l’heu comprat! Hi ha millor manera d’acabar una setmana d’aniversari? Després d’una setmana d’eufòria, toca tornar a la normalitat… O no. No diuen que tots els aniversaris tenen vuitada? I si quedés per descobrir una última sorpresa per celebrar l’aniversari de les 200 muses?

 

 

El llibre de les 200 muses… Ara també en paper! Sí, sí, ho heu llegit bé: si sou uns enamorats de la tinta impresa, des d’avui el llibre de les 200 muses també està disponible en edició paper a través de Bubok (i si sou uns entusiastes de les noves tecnologies, podeu continuar comprant el llibre en format electrònic a Amazon, Casa del Libro i Bubok).

S’ha acabat. Ara sí. S’ha acabat el projecte de les «200 muses» que vaig iniciar el 21 de gener de l’any passat i que m’ha portat un munt de sorpreses meravelloses que no hauria pogut ni imaginar (sou fantàstics!). S’ha acabat la setmana d’aniversari.

S’ha acabat… És hora… De tornar a començar.