Tinc l’honor de comunicar-vos una magnífica notícia: ahir al vespre em van proclamar guanyadora de l’11a edició del «Premi 7 lletres»!

El «Premi 7 lletres» és un dels guardons de contes més ben dotats de la literatura catalana i es concedeix cada a any a un recull de 7 relats. Entre els guanyadors d’anys anteriors hi figuren noms tan destacats com Miquel de Palol i Carles Hac Mor.

El nom del guardó ve del gran nombre de paraules relacionades amb el premi que consten de 7 lletres (Pedrolo, Segarra, cultura, l’Aranyó, llengua, lectura,…) i el número 7 hi juga un paper molt important: les obres presentades han de tenir entre 77 i 177 pàgines, es realitzen activitats per homenatjar Manuel de Pedrolo durant 7 setmanes i l’entrega de premis se celebra cada any el dissabte que queda més pròxim al 7 de juliol.

El premi està convocat pel Centre Municipal de Cultura de la Paeria de Cervera, el Consell Comarcal de la Segarra i la Fundació Manuel de Pedrolo i enguany ha comptat, a més a més, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, Prefabricats Pujol, Pagès Editors, el Grup Segre, 1Minut solucions informàtiques i l’Ajuntament de Torà.

El recull de contes amb el que he guanyat el premi té el títol provisional de «Darrere la porta» i porta aquest nom perquè ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». El recull vol ser la veu de tots aquells nens sense veu que callen mentre són víctimes d’abusos, d’assetjaments a l’escola, de maltractaments,… Vol ser la veu de tots aquells nens, muts, a qui ningú no escolta, no sent, no veu, de tots aquells nens que es creuen culpables quan un llop els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal»; que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson.

L’obra està inspirada per un relat que vaig publicar en aquest blog a principis d’any, «Per què no m’ho vas dir?», i està dedicada a tots aquests nens, que són, i a tots aquells nens, que varen ser. No deixeu que ningú apagui mai la seva llum: no esteu sols, no és culpa vostra… I sou molt més forts que qualsevol llop.

Moltes gràcies als organitzadors d’aquest fantàstic premi i als membres del jurat per escollir el meu recull de relats. Moltes gràcies a tots els qui em llegiu i em seguiu a través de les xarxes socials. I moltes gràcies, un moltes gràcies molt especial, a la meva família, als meus amics i a tots els qui em vàreu donar el vostre suport quan, fa un parell d’anys, vaig decidir fer un canvi radical de vida i dedicar-me a l’escriptura a temps complet: sé que en el fons pensàveu que m’havia tornat boja, però aquest guardó és en bona part mèrit vostre.

A més a més de la dotació econòmica, el premi inclou la publicació de l’obra guanyadora per part de Pagès Editors, el què significa que d’aquí a uns mesos podreu trobar el llibre a les vostres llibreries de capçalera. El títol definitiu del llibre serà «Els llops ja no viuen als boscos»: espero que gaudiu de la seva lectura.

Si voleu recuperar un tast de com va ser la cerimònia d’entrega del premi, us deixo un enllaç a on trobareu un vídeo amb el reportatge realitzat per Tàrrega Televisió: «Una obra que dóna veu als nens maltractats guanya el premi literari 7 lletres».

Moltes gràcies a tots. Ens llegim!