Voleu saber per què a la portada del llibre «Els llops ja no viuen als boscos» hi apareix el perfil dels edificis d’una gran ciutat i la silueta d’un llop udolant, amb l’ombra de la lluna plena com a teló de fons?

Voleu saber per què el recull de relats guanyador de l’XI edició del Premi 7lletres 2016 es titula «Els llops ja no viuen als boscos»?

Si ahir a la tarda no vàreu podeu assistir a la presentació oficial del booktrailer a Facebook, ara el podeu recuperar per veure’l de principi a fi.

Els llops dels contes infantils ja no viuen als boscos. La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els «llops» continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s’ocultin a l’escola, al carrer o a la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos.

Els set relats del llibre «Els llops ja no viuen als boscos», narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un «llop» els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal», que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson: 7 pecats capitals contra testimonis muts a qui ningú no escolta, no sent; no veu.

Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.

Més informació sobre el llibre: www.elsllopsjanoviuenalsboscos.cat