20151208-200_muses-Imatge_Pedralbes_Barcelona_Avinguda_Esplugues_contenidors_escombraries_Tere_SM-Text_Cantonada_revolucio_Tere_SM

[Musa 192] Cantonada revolució

20151208-200_muses-Imatge_Pedralbes_Barcelona_Avinguda_Esplugues_contenidors_escombraries_Tere_SM-Text_Cantonada_revolucio_Tere_SM

 

COMPANY A — Donat que els últims aconteixements ens han estat desfavorables, és necessari prendre medides, companys.

COMPANY B — Què ha dit el company?

COMPANY C — Que l’assunto pinta bastos.

COMPANY A — No podem permetre que ofenses d’aquest tamany quedin sense càstig, companys! Tenim que contraatacar. No ens poden tractar com si fóssim basura!

COMPANY B — Bueno… Basura sí som.

COMPANY A — No ens portaran al desguàs! No permetrem que ens venguin a peces! Si es pensen que som tontos, es quedaran amb un pam de nas.

COMPANY C — I això portarà molt gasto?

COMPANY A — Companys, estem parlant de la nostra dignitat!

COMPANY C — Ja veig que haurem de portar la vajilla bona de l’àvia a la casa dels empenyos…

COMPANY B — Diu que costarà cuartos? Acabo de recordar que tenia que fer un recado, si…

COMPANY A — D’aquí no se’n va ningú! És que no voleu disfrutar del reconeixement que us mereixeu després de tants anys de servei?!

COMPANY C — Jo preferiria conservar la vajilla, ja saps, més que res pel valor sentimental.

COMPANY A — Colla de revolucionaris de pega dolça!

COMPANY B — Sí clar, com que tu tens un bon puesto i un barco que t’espera amarrat al port…

COMPANY A — Ja ho pagaré jo!

COMPANY B — Haver començat per aquí! Si és així, pues… Vale! Què s’ha de fer?

COMPANY A — La pròxima parelleta que vegem passar pel nostre costat, amagats entre les sombres, entre carinyos i arrumacus, amb una bossa amb un tufillo sospitós a les mans i aires de voler anar cap a la zona dels de reciclatge… Zas! Obrim la tapa i ens empassem el nòvio!

COMPANY B — I per què no la nòvia?

COMPANY C — I si són dos nòvios?

COMPANY A — El primer que se us posi a tiro, companys! Zas i a la panxa!

COMPANY B — Només un?

COMPANY A — En aquests casos, menos és més. Li féu una bona rebolcada, que hagi d’estar-se una setmana a la lavadora per treure’s la basura de sobre. Us garantitzo que s’hauran acabat aquestes tonteries del reciclatge i la mare que va parir tots els ecologistes de l’Ajuntament.

COMPANY C — I si agafa una enfermetat i acaba a l’enfermeria?

COMPANY A — No serà res greu! Un dies fent crucigrames i cap a casa amb unes quantes agulletes.

COMPANY C — Però…

COMPANY A — Hasta aquí podíem arribar: hem de defensar el nostre puesto al carrer, companys!

COMPANY B — Però…

COMPANY A — No heu vist el què ha passat amb els contenidors de la cantonada del Passeig?! Ja no en queda ni un de gris! Voleu que a nosaltres també ens pintin d’arcoiris?

COMPANY C — Uix, no… A mi el verd amb fa el cul gros, els urbanos es burlarien de mi, semblaria un jabalí.

COMPANY B — A mi no crec que em sortís rentable pintar-me de groc, ja estic a punt de jubilar-me…

COMPANY A — Pues no hi ha cap més alternativa, tenim que fer-ho! Visca la revolució, companys?!

COMPANYS B i C — Visca la revolució, company!

 

 
[Musa 192: A qui li fan mal els ulls? No és culpa meva! Text inspirat per la proposta d’en Joan Milà: «Doncs, una de barbarismes: Ah!, “Bueno”, “pues”… “Vale”!». Quants barbarismes sou capaços de trobar? (hehe) La imatge que acompanya el text es titula «Avinguda Esplugues, Pedralbes (Barcelona): contenidors d’escombraries» i és d’autoria pròpia. Moltes gràcies per la inspiració!]

20150727-200_muses-Imatge_Splash_5_Tony_Hisgett_CC2.0_Attribution-Text_Somriu_em_dic_Tere_SM

[Musa 125] Somriu, somriu em dic

20150727-200_muses-Imatge_Splash_5_Tony_Hisgett_CC2.0_Attribution-Text_Somriu_em_dic_Tere_SM

 

La ignorància del savi o la saviesa del neci. Què prefereixes? M’assec a la taula del bar, al costat de la porta, amb la mirada fixa en el carrer. Els escombriaires desencantats netegen les llambordes a cop de mànega. Tan de bo… Última setmana de juliol. Rúfol. Els diaris es desperten amb la notícia d’un incendi de mil hectàrees en portada. Sembla que estigui a punt de ploure. He deixat les ulleres de sol i he agafat el paraigua. Potser no ho hauria d’haver fet. Dues roselles a les galtes, ulls violacis, pestanyes carregades de rímel. Somriu, somriu em dic. L’aigua netejaria massa. Massa. Prou.

 

 

[Musa 125: Última setmana de muses abans de vacances! Començo la setmana amb un relat inspirat per la proposta d’en Francesc Estival: «Hi havia una noia que buscava la felicitat. Això la tenia tant preocupada que va oblidar de somriure. Un dia es va trobar un amic que la va fer somriure i es va sentir…. feliç. Des d’aquell dia, quan vol sentir felicitat… somriu». La imatge que acompanya el text es titula «Splash 5» i és de Tony Hisgett compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, musa!]