Parada 6 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Xus Mas ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Peresa», el sisè relat del llibre:

«El conte està narrat en primera persona pel nen protagonista i comença amb un malson i l’angoixa de trobar-se sol a casa. Sense ningú que pugui consolar-lo (…). La narració dels motius per trobar-se sol, els detalls de la discussió entre la mare i el iaio, els records dels fets que va trobar un dia que va aixecar-se quan no tocava… Et porta a sentir, a la teva pròpia pell, l’angoixa en la descoberta de la vida poc adequada que porta el nen i va donant pas a una situació que s’intueix abocada al desastre (…). Els detalls et permeten explorar, a través del relat del nen, l’angoixa, la por, el neguit… I també l’alegria, la tendresa i la vitalitat… Amb la que els nens s’enfroten als entrebancs i als problemes. El nom del nen, no té importància. La veritable importància radica a la història que llegim i a la situació que ell es troba, que bé podria il·lustrar uns minuts de qualsevol telediari i que ens fa ser conscients que els perills, moltes vegades, els tenim molt a prop (…). Per la meva part, només em resta trobar el llibre per poder llegir la resta de contes.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Xus! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: https://parlant-de-detalls.blogspot.com.es/2016/12/peresa-7a-parada-del-booktour2016-llops.html 😉

Següent parada, demà dijous, al blog de la Nuri Salvador. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.

Parada 4 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En Rodolfo Del Hoyo ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Enveja», el quart relat del llibre:

«El llop, el mal, no és només l’enveja (…). L’autora ens posa de manifest unes relacions socials tòxiques. La jove protagonista pateix bulling a l’institut i alhora està fermament convençuda que si canvia d’imatge i deixa d’interessar-se per la pintura els companys de l’institut, el grup de noies més popular i el noi que li agrada l’acceptaran. Però l’ignoren. És invisible. I això l’enfonsa (…). El relat està escrit en present i en primera persona, de manera que aconsegueix un ritme intens. El lector acompanya la noia en cada pas, es desespera amb ella, s’angoixa amb ella, sent vergonya amb ella tot i que no estigui d’acord amb el seu comportament. La lectura no ens deixa indiferents (…). L’autora s’endinsa en l’actualitat més degradant de la naturalesa humana per oferir-nos un panorama dramàtic al si d’una societat individualista, consumista i fortament competitiva davant del qual hem d’actuar amb fermesa, amb conviccions i amb valors per no deixar-nos destruir.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Rodolfo! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://rodolfodelhoyo.blogspot.com.es/2016/12/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos-de.html?m=1 😉

Següent parada, dimarts de la setmana que ve, al blog de la Cristina Company. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.