Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Tinc l’honor d’informar-nos que he guanyat el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

A més a més, he tingut l’honor de rebre el premi de mans del Conseller Jordi Turull que, com ell mateix ha dit, té una vinculació molt especial amb Gurb, el meu poble: «La meva primera feina va ser a l’Ajuntament de Gurb. La primera nit a la presó (que no l’oblides mai) vaig dormir amb una persona de Gurb: el Conseller Carles Mundó. El primer pregó de Festa Major va ser a Gurb. I avui, el primer premi literari que dono, és a una autora de Gurb.»

La novel·la «El secret del meu nom» vol ser un homenatge a totes les àvies d’aquest país: dones arrelades a la terra que van haver de sobreviure a èpoques convulses i que, així i tot, van batallar amb ungles i dents per tirar endavant famílies, feines i negocis. Dones criades en una societat en què ser «dona» significava ser ben poca cosa. Dones amb vides dures que, malgrat l’aspror del trajecte, en arribar a les velleses es van convertir en referent i escalf pels seus nets i netes.

La novel·la tracta del seu comiat, de l’últim adeu d’una neta (ja convertida en dona) a una d’aquestes àvies, pubilla d’un món rural que s’esvaeix amb els seus últims batecs: dues maneres contraposades de veure el món, però unides per una mateixa ànima; el desig de fer realitat somnis de futur i la recança de no ser digna dels anhels dels avantpassats; el temps traïdor que sembla etern i de sobte es converteix en punt final, sense epíleg possible.

La novel·la està dedicada a totes aquestes àvies, però vull dedicar aquest premi a una àvia molt especial: a la meva iaia Teresa. I vull fer-ho llegint-vos un poema que li vaig escriure com a regal d’aniversari, ara fa molts anys:

A la meva àvia

Ets l’àvia més formosa
ets estrella fulgurant
ets consell en la tenebra
ets escalf quan ens fem mal.

Has guanyat totes les guerres
les batalles no et fan por.
Et mereixes mil poemes
és certera la cançó:

«No venim per la petita ni
tampoc per la més gran
que venim per la mitjana
que és la flor del diamant.»

Ens estimes sens mesura
t’estimem fora raó.
Voldria canviar dos versos
reescriure’t la cançó:

«No vinc pas per la petita
ni tampoc per la més gran
que jo estimo la meva àvia:
Vull ser com tu quan sigui gran!»

Iaia, allà a on siguis: t’estimo i et recordaré sempre. Mireu el vídeo i descobriu tots els secrets de la novel·la guanyadora. Espero que, finalitzat el vídeo, penseu com en Joan Lluís Bozzo: «Ja sabem quina tria fer per aquest Nadal: regalar aquest llibre» (aquest en concret no podrà ser, perquè tardarà uns mesos a arribar a les llibreries, però serà una alegria si, mentre espereu que aquest surti d’impremta, us animeu a regalar qualsevol dels meus altres llibres).

Moltes gràcies per aquest guardó! Gràcies al jurat i als organitzadors del premi! Llarga vida als llibres i als moments viscuts que aquests ens regalen!

* * *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

2 thoughts on “Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *