202202023-TVO-Entrevista_Sebastia_Raurell_Albert_Bague-TV_Osona-Escriptors_pandemia_premis_literaris

Ho sabíeu que tots els escriptors vivim en mansions de 500 m2?

202202023-TVO-Entrevista_Sebastia_Raurell_Albert_Bague-TV_Osona-Escriptors_pandemia_premis_literaris

Ho sabíeu que tots els escriptors vivim en mansions de 500 m2? No: és broma (Què més voldríem! he he) La veritat és que la vida dels escriptors és molt complicada (i encara més la dels qui escrivim en llengua catalana): milers d’inputs diaris, un bombardeig constant de nous títols, llibres que a vegades tardem anys a escriure i que desapareixen de les llibreries així que deixen de ser «novetat»…

De tot això i més és del què hem parlat amb en Sebastià Raurell i l’Albert Bagué de TVO Osona: de llibres, de la pandèmia, de canvis de vida que et fan passar de ser economista a escriptora (les idees de bombera no són bones conselleres! hi hi), de novel·les publicades, de premis guanyats i de com és viure constantment «en els cinc minuts finals de la pròrroga» d’un partit en el qual sempre sembles jugar-t’ho tot a cara o creu.

Enmig de la pressió per la «novetat» és un bàlsam poder gaudir d’espais com els d’en Sebastià i l’Albert, en el quals és possible parlar de tot i aturar-nos uns minuts per fer balanç del camí viscut. I si és en el marc incomparable del Casino de Vic, què més es podria demanar?

Moltes gràcies un cop més per la invitació, Sebastià, Albert, TVO. Un goig conversar en la vostra companyia!

20220210-Entrevista_Radio_9FM-Isaac_Moreno-Sant_Jordi-Novetats_tres_premis_literaris

Els escriptors no parem mai d’escriure!

Els escriptors no parem mai d’escriure! (hehe) D’això i de com ens ha afectat literàriament la pandèmia, dels tres llibres que tinc en procés d’edició (guanyadors de tres premis literaris en els últims dotze mesos), dels plans pel pròxim Sant Jordi i de moltes coses més és del que hem parlat aquest matí amb l’Isaac Moreno al magazín «Territori 17» de Ràdio 9FM:

«L’escriptora gurbetana Teresa Saborit ha parlat avui al “Territori 17” de les tres novel·les que acabarà publicant durant aquest any. La primera, “Barcelona, la rosa i el drac”, ja és a les llibreries.»

Si voleu sentir la conversa sencera, feu CLIC AQUÍ (trobareu l’entrevista a partir del minut 1:16:00). Moltes gràcies, Isaac Moreno, per convidar-me!

Si voleu saber més coses de les tres novel·les en procés d’edició:

PD. La foto que acompanya el post és de l’Albert Llimós, feta a la presentació de «Barcelona, la rosa i el drac» del passat desembre a la Llibreria Foster&Wallace.

20211210-Entrevista_Radio_Vic-Joan_Turro-Tres_premis_literaris_dotze_mesos-Netflix

Tres premis literaris guanyats en menys de 12 mesos!

«A veure si et llegeixen també la gent de Netflix, ara que hauran de fer sèries en català!» Aquesta és una de les moltes frases que podreu sentir en la fantàstica entrevista que ahir em va fer en Joan Turró al programa «De Tots Colors» de Ràdio Vic.

Fa poques setmanes vaig guanyar el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes d’Òmnium Vallès Oriental per l’obra «El secret del meu nom», una novel·la d’homenatge a totes les àvies d’aquest país! Aquest reconeixement se suma al 42è Premi Armand Quintana de novel·la (que vaig guanyar fa un parell de mesos per «Casus Belli», centrada en les interioritats del món editorial català) i a la publicació de «Barcelona, la rosa i el drac»: la novel·la guanyadora del Premi Talent Cambra 2020 que arribarà a les llibreries aquest Nadal.

Tres premis guanyats en menys de 12 mesos i 3 llibres a punt de publicar! Si surten tots abans de l’abril, el pròxim Sant Jordi m’hauré de triplicar! (hehe) Voleu saber els detalls del cacau que tinc muntat? No us perdeu l’entrevista!

PD. Si hi ha a sala algú de Netflix, que em truqui i en parlarem (hehe). Trobareu el programa sencer a: https://www.radiovic.cat/programs/detotscolors/radiovic_podcast_7484

20211126-Premi_Novel-la-Festa_Lletres_Catalanes_Omnium_Valles_Oriental-El_secret_del_meu_nom-Teresa_Saborit-Jordi_Turull

Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Tinc l’honor d’informar-nos que he guanyat el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

A més a més, he tingut l’honor de rebre el premi de mans del Conseller Jordi Turull que, com ell mateix ha dit, té una vinculació molt especial amb Gurb, el meu poble: «La meva primera feina va ser a l’Ajuntament de Gurb. La primera nit a la presó (que no l’oblides mai) vaig dormir amb una persona de Gurb: el Conseller Carles Mundó. El primer pregó de Festa Major va ser a Gurb. I avui, el primer premi literari que dono, és a una autora de Gurb.»

La novel·la «El secret del meu nom» vol ser un homenatge a totes les àvies d’aquest país: dones arrelades a la terra que van haver de sobreviure a èpoques convulses i que, així i tot, van batallar amb ungles i dents per tirar endavant famílies, feines i negocis. Dones criades en una societat en què ser «dona» significava ser ben poca cosa. Dones amb vides dures que, malgrat l’aspror del trajecte, en arribar a les velleses es van convertir en referent i escalf pels seus nets i netes.

La novel·la tracta del seu comiat, de l’últim adeu d’una neta (ja convertida en dona) a una d’aquestes àvies, pubilla d’un món rural que s’esvaeix amb els seus últims batecs: dues maneres contraposades de veure el món, però unides per una mateixa ànima; el desig de fer realitat somnis de futur i la recança de no ser digna dels anhels dels avantpassats; el temps traïdor que sembla etern i de sobte es converteix en punt final, sense epíleg possible.

La novel·la està dedicada a totes aquestes àvies, però vull dedicar aquest premi a una àvia molt especial: a la meva iaia Teresa. I vull fer-ho llegint-vos un poema que li vaig escriure com a regal d’aniversari, ara fa molts anys:

A la meva àvia

Ets l’àvia més formosa
ets estrella fulgurant
ets consell en la tenebra
ets escalf quan ens fem mal.

Has guanyat totes les guerres
les batalles no et fan por.
Et mereixes mil poemes
és certera la cançó:

«No venim per la petita ni
tampoc per la més gran
que venim per la mitjana
que és la flor del diamant.»

Ens estimes sens mesura
t’estimem fora raó.
Voldria canviar dos versos
reescriure’t la cançó:

«No vinc pas per la petita
ni tampoc per la més gran
que jo estimo la meva àvia:
Vull ser com tu quan sigui gran!»

Iaia, allà a on siguis: t’estimo i et recordaré sempre. Mireu el vídeo i descobriu tots els secrets de la novel·la guanyadora. Espero que, finalitzat el vídeo, penseu com en Joan Lluís Bozzo: «Ja sabem quina tria fer per aquest Nadal: regalar aquest llibre» (aquest en concret no podrà ser, perquè tardarà uns mesos a arribar a les llibreries, però serà una alegria si, mentre espereu que aquest surti d’impremta, us animeu a regalar qualsevol dels meus altres llibres).

Moltes gràcies per aquest guardó! Gràcies al jurat i als organitzadors del premi! Llarga vida als llibres i als moments viscuts que aquests ens regalen!

* * *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa: