ROSA D’ABRIL
Guarda l’antiga llegenda
un secret per descobrir:
rumors d’un poble valent,
braçal d’un castell antic.
D’un drac els veïns tingueren notícia.
Els masos s’armaren del primer al darrer.
La por transmutà en rialla en trobar-lo,
adelitats per un cadell juganer.
Per la Plana la bèstia volava:
les collites amagava per riure,
amb la quitxalla corria i saltava;
no hi havia ser més dolç i manyac
a vàries milles a la rotllana.
Guerra portà un dia el vent:
un guerrer de lluny vingut
resolt a acabar amb la fera
ben gallard i convençut
Del castell havia tingut notícia
en el qual una princesa vivia:
la damisel·la presumia indefensa;
amb grans tresors el premiaria!
Però en ser a destí: Quina sorpresa!
La princesa volant amb la bèstia,
al seu voltant tot xerinola i gresca!
Ni rastre de por, temença o espant;
així no hi faria cap bona pesca!
«Guardeu-vos: us salvaré de la fera!»
Un Sant Jordi amenaçant el drac mansoi.
«Reculeu, cavaller: no feu cap falta!»
Ben riallera ella enmig del renou.
Del cel baixaren amb un batre d’ales,
el cavaller vigilant-los de fit.
La dama s’hi acostà, una rosa en tribut:
«Així voleu ser el nostre enemic?»
Princesa i cavaller la mà encaixaren;
l’espasa vençuda per la raó.
Amb energia el drac tornà a envolar-se:
navili de festa en cel d’alegria,
amb vestit de gala, cor de rialles!
«Gurb» diuen que el poble es deia.
Una plana al seu voltant:
rosa d’abril, record de pau.
Bon Sant Jordi, gurbetans!
9 de cada 10 no descobrireu la paraula amagada en aquest poema (he, he)
(Voleu una pista? És un acròstic, hi, hi)
Si sabeu quina és la paraula secreta, deixeu-la als comentaris! Bon Sant Jordi!
