20230901-Relat_El9nou-Onze_setembre-Tresor

No hi ha tresor més gran que…

L’onze de setembre havia de ser un dia més. El sol sortint per l’horitzó. Els ocells dansant entre els núvols. Un vent suau xiuxiuejant entre les branques dels arbres. I de sobte… l’impensable.

11 de setembre de 1714. Les muralles esquerdant-se, baionetes regant la terra de sang, canons detonant sense descans. Barcelona caient sota l’escomesa de foc enemic després de catorze mesos de resistència agònica.

11 de setembre de 2001. Dos avions. Dos gratacels. Dos avions i dos gratacels cada vegada més a prop. De fons, el soroll de Nova York vivint aliena a l’amenaça acostant-se a 900 quilòmetres per hora. El motor dels cotxes, les estridències dels clàxons, les mans dels executius demanant un taxi. Un avió impactant contra la primera de les Torres Bessones. Disset minuts d’incredulitat, sorpresa, terror. Un segon avió impactant contra la segona de les Torres Bessones. El món globalitzat no tornaria a ser igual.

11 de setembre de 1973. Un president electe. Un militar embogit per les ànsies de poder. Un alçament que controla el país en un tancar i obrir d’ulls esfereïdor. Salvador Allende refugiant-se al Palacio de la Moneda. Bombes caient sense compassió sobre la residència oficial del president de República xilena. Democràcia transmutada en dictadura abans de la posta de sol.

Onze de setembre…

Però podria haver estat qualsevol altre dia. Qualsevol altre any, qualsevol altre lloc del món. I hauria pogut ser un dia més, però (…).

«No hi ha tresor més gran que…»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/no-hi-ha-tresor-mes-gran-que

20230714-Jornada_Literaria_Cornudella_Montsant-Cartell-Jesus_M_Tibau-Coia_Valls-Teresa_Saborit-Cinta_Farnos-Cristina_Fornos

Temps pintor (inspirat en els quadres de Morató Aragonès)

20230714-Jornada_Literaria_Cornudella_Montsant-Cartell-Jesus_M_Tibau-Coia_Valls-Teresa_Saborit-Cinta_Farnos-Cristina_Fornos

Un mini text inspirat en els quadres del pintor Morató Aragonès en l’any del seu centenari! Voleu descobrir-lo?

«TEMPS PINTOR

Morató Aragonès pintava l’instant.
I vosaltres sols hi veieu formes i colors,
en aquests quadres, però jo hi veig LLUM;
rellotge i ombra del meu pas.

Veieu el meu àlbum vital:
jo soc allí, en aquella imatge,
en la cala oberta al mar
i en el mas de tàpia i pedra,
i en el cel prenyat de núvols
i en el bosc que abraça el cingle,
en el retrat de la mare amorosa
i la jove perfilada amb el ventall:
soc l’AVUI que era ahir i serà demà;
soc el temps etern i immortal.»

Si voleu sentir-lo de viva veu (junt amb algun fragment d’«El secret del meu nom») us espero demà al vespre a la 15a Jornada Literària de Cornudella de Montsant! Amb Rosana Andreu, Coia Valls, Cinta Farnós i Cristina Fornós, amb música de Josep Maria Tuset i organitzat per Jesús M. Tibau. Gràcies per convidar-nos!

***

RECULL DE PREMSA:

20230711-Jornada_literaria_Cornudella_Montsant-Trobada_Escriptors_Perafita-Contacontes_adults_Castelltercol

Juguem! Quin dia seré a cada lloc?

Me’n vaig de viatge! Aquest juliol voltaré per mitja Catalunya:

  • El 15, el 21 i el 30
  • Perafita, Castellterçol i Cornudella de Montsant

Quin dia seré a cada lloc?

  1. Mira el vídeo 😉
  2. Intenta endevinar-ho!
  3. Deixa la teva resposta als comentaris (he, he)

Quanta gent ho encertarà?
Et llegeixo!

20230613-Josep_Bonnin_Segura-Viatge_Itaca-Teresa_Saborit-Poema-Rapsoda-Regal

AVUI és el meu aniversari!

Viatge a Ítaca (Dedicat a Teresa Saborit)

«[…] Quan perceps, que algú,
apreciat,
ha hissat les veles,
i s’encamina
cap a aquell país;
t’inunda una alegria
difícil d’expressar.
Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.
Envies paraules amatents de força,
que l’acompanyin durant la travessia.
De cop i no saps perquè, t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca”
“Més lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”»

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany, Juny 2023

Aquests versos formen part d’un poema que en Josep em va regalar fa uns dies i que avui, dia del meu aniversari, vull compartir-los amb tots vosaltres. Podeu llegir-lo sencer a la web de Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/viatge-a-itaca/1074151 Per molts anys i per molts versos amb la vostra companyia! Gràcies, Josep, per aquest increïble regal!

20230422-Rosa_Abril-Poema_enigma_Sant_Jordi-Gurb_Osona-Acrostic-Llegenda_Castell_Princesa

«Rosa d’abril», poema amb enigma per aquest Sant Jordi!

ROSA D’ABRIL

Guarda l’antiga llegenda
un secret per descobrir:
rumors d’un poble valent,
braçal d’un castell antic.

D’un drac els veïns tingueren notícia.
Els masos s’armaren del primer al darrer.
La por transmutà en rialla en trobar-lo,
adelitats per un cadell juganer.

Per la Plana la bèstia volava:
les collites amagava per riure,
amb la quitxalla corria i saltava;
no hi havia ser més dolç i manyac
a vàries milles a la rotllana.

Guerra portà un dia el vent:
un guerrer de lluny vingut
resolt a acabar amb la fera
ben gallard i convençut

Del castell havia tingut notícia
en el qual una princesa vivia:
la damisel·la presumia indefensa;
amb grans tresors el premiaria!

Però en ser a destí: Quina sorpresa!
La princesa volant amb la bèstia,
al seu voltant tot xerinola i gresca!
Ni rastre de por, temença o espant;
així no hi faria cap bona pesca!

«Guardeu-vos: us salvaré de la fera!»
Un Sant Jordi amenaçant el drac mansoi.
«Reculeu, cavaller: no feu cap falta!»
Ben riallera ella enmig del renou.

Del cel baixaren amb un batre d’ales,
el cavaller vigilant-los de fit.
La dama s’hi acostà, una rosa en tribut:
«Així voleu ser el nostre enemic?»

Princesa i cavaller la mà encaixaren;
l’espasa vençuda per la raó.
Amb energia el drac tornà a envolar-se:
navili de festa en cel d’alegria,
amb vestit de gala, cor de rialles!

«Gurb» diuen que el poble es deia.
Una plana al seu voltant:
rosa d’abril, record de pau.
Bon Sant Jordi, gurbetans!

9 de cada 10 no descobrireu la paraula amagada en aquest poema (he, he)

(Voleu una pista? És un acròstic, hi, hi)

Si sabeu quina és la paraula secreta, deixeu-la als comentaris! Bon Sant Jordi!

20230415-Relat_El9nou-Santa_Jordina-Teresa_Saborit

«Santa Jordina», nou relat a El9nou d’aquest divendres!

«“Estàs acomiadada.” La Jordina havia quedat petrificada, el cervell negant-se a comprendre el significat de les paraules de la seva cap […].

I havia anat a buscar el petit Jordi sentint-se princesa empresonada. I havia arrossegat la criatura carrer enllà. I s’havia obligat a avançar un peu rere l’altre: sempre endavant; només un pas més.

–Mama! –va cridar el nen de sobte, estirant-la de la mà per aturar-la.

L’infant esguardant-la amb ulls plens d’estrelles, un dit assenyalant un aparador farcit de joguines. La dona va improvisar un somriure maldestre, en Jordi va arrencar a córrer cap al vidre amb un crit d’alegria. Dreta a la vorera, la mare va ser conscient de sobte del dia de primavera que l’envoltava. Va tancar els ulls: aire amb olor de mel, el vent acariciant-li els cabells…

–Diumenge és l’últim dia? –va sentir que preguntava una veu.

–Una vida rere el taulell: ens hem ben guanyat un bon descans. Una cadena d’hamburgueseries vol comprar-nos el local. Que els faci profit!

–No heu trobat successors? I ara on aniré jo a comprar les flors?

La Jordina va sentir que les parets de la seva presó s’esquerdaven. La gola seca, el pols accelerat. Va obrir els ulls, a poc a poc: una floristeria, un cartell d’“Es traspassa” al mig de l’aparador. El seu marit esmorzant sense mirar-la. La cap acomiadant-la. La veu de l’avi a la memòria: “La vida és una pàgina en blanc… o l’escrius o te l’escriuen” […].»

«Santa Jordina»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer i descobriu-ne el final a la web d’El9nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/santa-jordina

20230324-Relat_El9nou-Reis_Carnaval

Relat publicat a El9nou: «Els Reis del Carnaval»

20230324-Relat_El9nou-Reis_Carnaval

«Una nit de Carnaval en Jan era a l’hospital. En plena època de disbauxa, per un mal caprici del destí, l’adolescent obligat a fer repòs entre murs de formigó, com cada jorn des de feia mesos, en una cambra envaïda per la foscor; sense rellotges ni calendari, el temps desposseït de tot sentit.

Parets pintades de verd pàl·lid, olor de desinfectant als pulmons, algun crit en la distància; un fluorescent solitari fent pampallugues al passadís. Els ulls tancats en un son intranquil, els medicaments plantant batalla, els pares maldormits als peus del llit. Tots tres convertits en funàmbuls d’una vida improvisada sense llibre d’instruccions: equilibri precari entre realitat i somni; entre pors i anhels; entre paraules no dites i amulets fets de silenci.

El rei Carnestoltes, sense ells tres saber-ho, els va veure des de la distància. El rei ballant en una gran plaça, agombolat per mil somriures! Serpentines i vestits llampants, abraçades i petons, pessigolles a tres cèntims i riallades a cor què vols! La ciutat sencera disfressada d’alegria! I a l’altre extrem de l’escenari, ignorats per tots els convidats, l’adolescent de pell pàl·lida adormit sota els llençols, vetllant per la vigília esperançada dels seus pares.

–Ells tots sols? De cap manera! –va dir el rei del Carnaval.

I amb un moviment de vara destre va enviar de forma enèrgica, i en missió prioritària, una comitiva conformada pels seus millors criats, que a l’acte van comprendre els desitjos del seu senyor, el mandat diàfan: a segrestar els sons de pares i fill i a portar-los, en el secretisme més absolut i de forma immediata, fins al seu reialme […]»

«Els Reis del Carnaval»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer i descobriu-ne el final a la web d’El9nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/els-reis-del-carnaval

Dedicat a en Jan, la Noa, la Maria, en Dani i a tots els qui estan ingressats en un hospital o hi tenen algun ésser estimat. Molta força!

Quina SORPRESA tan extraordinària: la gran Teresa Arrufat ha llegit «El país dels nasciturus» al programa «L’hora de la mainada» de Ràdio Castellterçol!

Quina SORPRESA tan extraordinària: la gran Teresa Arrufat (grandíssima narradora i millor persona) ha llegit «El país dels nasciturus» al seu programa «L’hora de la mainada» a Ràdio Castellterçol. Em fa moltíssima il·lusió: per una raó i per dues increïbles coincidències!

1) Perquè és un honor que una persona amant dels contes infantils com la Teresa Arrufat hagi escollit un conte meu!

«El país dels nasciturus» és un conte per a infants que vaig crear en el marc del Festival EVA de narració en veu alta que es va celebrar a Gurb el 2016. Un espectacle d’escriptura en temps real: només 90 minuts per escriure 3 textos (partint de les propostes fetes pel públic) i després llegir-los en veu alta. La inspiració per aquesta narració van ser tres paraules: «gat», «amic» i «camí». És així com se’m va acudir aquesta història que parla sobre l’imaginari país dels «Nasciturus»: el país dels nens que encara no han nascut.

2) Perquè la Teresa comparteix emissora amb la Pilar Gili, que fa poques setmanes em va entrevistar en el programa «Llegim Okè?» per parlar de «Casus Belli».

3) Perquè totes dues són del Moianès, a tocar del Vallès… I precisament la pròxima presentació-concurs de «Casus Belli» és al Vallès Oriental!

Més en concret: a Caldes de Montbui, el 28 d’octubre, amb la Conxi Sánchez (que també té programa de ràdio, en aquest cas a Ràdio Caldes, i que també em va entrevistar fa uns dies) i amb la qual hem preparat un CONCURS extraordinari perquè conegueu els SECRETS del món editorial alhora que descobriu curiositat i anècdotes d’escriptors de tots els temps. Veniu i podreu guanyar un VAL de 50€ per llibres!

Vallès + Ràdio + Llibres = Tres dones extraordinàries que he pogut conèixer gràcies als llibres i a la literatura. Teresa, Pilar, Conxi: per molts anys puguem compartir històries i paraules!

Feu clic al play per descobrir el conte «El país dels nasciturus» llegit per la Teresa Arrufat!

20220422-Premi_Armand_Quintana_Novel-la-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Escriptora-Editora

Una ESCRIPTORA i una petita EDITORA: les dues protagonistes de «Casus Belli»!

Voleu conèixer la Tina i la Cris? Ells són les dues protagonistes de «Casus Belli», la novel·la guanyadora del 42è Premi Armand Quintana de novel·la que acaba d’arribar a les llibreries!

La Tina és una ESCRIPTORA, víctima d’un PLAGI, a qui la Jana Verdaguer, una autora supervendes, acaba de robar la novel·la que havia estat escrivint durant els últims 7 anys (snif). Aconseguirà la Tina recuperar el seu manuscrit? Com reaccionarà el sector editorial quan la Jana, una de les autores més venudes de cada Sant Jordi, sigui acusada de lladre?

La Cris és una PETITA EDITORA, farta de ser TREPITJADA pels gegants del sector. L’última mala passada? Deixar-la sense lloc a la Fira del Llibre de Santa Llúcia! Decidida a donar-los una lliçó, la Cris començarà a tramar tota mena d’estratègies per donar un cop sobre la taula i fer-se respectar. Però pot un mosquit fer la vida impossible a un gegant? O està l’insecte condemnat a acabar esclafat contra la paret?

Haureu de llegir el llibre per descobrir-ho! Compreu ja el vostre exemplar a les llibreries de Vic: Llibreria Anglada, Llibreria Mater, Llibreria Foster & Wallace i endinseu-vos en una història trepidant de venjança i superació personal. Bona lectura i bon Sant Jordi!

20211111-Dia_llibreries-Homenatge_llibreters_Vic_Osona-Poema_Contes_Maria_Dolors_Pellicer

Bon dia de les llibreries!

Bon dia de les llibreries! Amb un homenatge molt especial a les 11 llibreries de la ciutat de Vic: la ciutat amb més llibreries per habitant! Una abraçada a la Llibreria Anglada, la Mater, Muntanya de llibres, la Foster & Wallace, El Cafè de les Lletres, Llibreria Kritik, El Petit Tresor, Abacus, Llibreria-Papereria Gomets, Llibreria Martina i Costa Llibreters.

Us comparteixo la vídeo-lectura del poema «Contes» de la Maria Dolors Pellicer. Moltes gràcies, Maria Dolors, per permetre’m llegir els teus versos en aquest petit homenatge!

Els prestatges plens de llibres
i en els llibres, les històries
que relaten les memòries
d’aventures divertides.

Hi ha contalles de pirates,
n’hi ha de fades i de lladres,
de raboses, de castors,
de sirenes i de llops.

N’hi ha de savis i de magues,
n’hi ha de cases ensucrades,
de panteres i de gnoms
i d’insignes inventors.

De Peret i Marieta,
Blancaneu i Caputxeta.
N’hi ha de bruixes, d’elefants,
de bubotes, de gegants.

N’hi ha de sastres molt valents.
N’hi ha de pomes i de serps,
de Pinotxo, de soldats
i de prínceps encantats.

N’hi ha de cabres i porquets,
de girafes, de gatets,
de paratges irreals
i fantàstics animals.

N’hi ha de brètols superbruts,
de malvats, de caparruts…
I una jove que va al ball
amb sabates de cristall.

Felicitats, llibreters!