Un privilegi i un honor ser entrevistada per en Sebastià Raurell, mític presentador de TVO (la primera televisió d’Osona!). Gràcies, Sebastià i Albert Bagué, per convidar-me al vostre programa «En companyia de…» per parlar d’«Ulls de foc», la novel·la juvenil que he escrit inspirada en el centenari de les Escoles de Gurb i que actualment està en Verkami. Mil gràcies a Les Escoles per deixar-nos gravar l’entrevista a la seva biblioteca!
Saben què és apostar per un projecte en què, en un inici, només creus tu. Saben què és trucar a centenars de portes i que cap no s’obri. Saben què és sentir-se com un salmó nedant a contracorrent.
«Viuen entre nosaltres, però no són com nosaltres: tenen superpoders. Tenen dues cames i dos braços i dos ulls i dos pulmons, però no es posen mai malalts. Tenen maldecaps a casa i a la feina i amb els fills i amb els pares i amb els veïns, però no desconnecten ni els caps de setmana (almenys, no del tot). Alguns diuen que fan “vacances” (d’altres no saben què significa aquesta paraula).
Tenen només dues mans i un sol cervell, però són capaços de fer malabars amb mil projectes alhora: respondre amb correcció al proveïdor que truca per dir que els materials encarregats no arribaran a l’hora (un altre cop?!); no perdre la paciència amb el client que truca per demanar (exigir!) el milionèsim canvi en un projecte ja validat; presentar puntualment les liquidacions d’IVA, IRPF, intracomunitàries i mil tràmits burocràtics més; recordar que el nen avui té piscina i que l’àvia s’ha de prendre les pastilles de la pressió; que aquest dissabte vindran els sogres a sopar i que algú és intolerant a la lactosa (tot i que potser no recordin de quin “algú” es tracta, exactament, i tothom acabi menjant col amb patata, per si de cas) […].»
«Oda als autònoms»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/oda-als-autonoms
Quina gran trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres a Perafita!
Mil gràcies per convidar-me, Teresa Ribera! Un plaer retrobar-vos, Vicenç Ambrós, Robert Raubert, Albert Bagué! Un plaer conèixer-vos en persona, Josep Prat (Jerònima Castellet), Ramon Breu, Zodiba Nareh, Mercè Escardó i Mercè Palay de Cal Llibre (quin projecte tan fantàstic!) i tants d’altres!
Quin goig haver pogut presentar «Ulls de foc» en societat per primera vegada amb la vostra companyia (amb la portada encara en blanc, perquè els participants del Verkami m’estan ajudant a decidir quina serà la portada definitiva, he he). Una alegria haver-ne pogut llegir un fragment en veu alta per primer cop!
* * *
Recull de premsa:
L’Alícia només volia celebrar el seu quinzè aniversari amb les amigues. Com ha pogut acabar atrapada tota sola en plena edat mitjana i envoltada de perills?!
Aquest és el punt de partida d’«Ulls de foc», la meva última novel·la, un llibre de fantasia, aventures i viatges en el temps per a lectors d’11 a 111 anys!
M’ajudes a fer-la possible? Participa en el Verkami i reserva avui mateix el teu exemplar: https://vkm.is/ullsdefoc
* * *
SINOPSI
L’Alícia ha viscut tota la seva vida a Barcelona amb la seva madrastra, que es va casar amb el seu pare vidu quan ella era un nadó. El pare va desaparèixer quan ella només tenia dos anys i des de llavors han viscut les dues soles. La madrastra treballa de professora i no tenen més família.
El dia del seu quinzè aniversari, la madrastra decideix anar-ho a celebrar a Gurb, un petit poble d’Osona, a on commemoren el centenari de Les Escoles a on havia treballat de jove. L’Alícia s’enrabia, perquè volia celebrar l’aniversari al Tibidabo amb les amigues, però al final no té més remei que acompanyar-la.
A Gurb, l’Alícia descobreix que té un padrí del qual ningú no li havia parlat. Un padrí que sap fer un conjur que li permet viatjar en el temps! I si pogués utilitzar aquest poder per retrobar-se amb el seu pare desaparegut?
Quan el padrí se’n va a dormir, l’Alícia repeteix el conjur, però alguna cosa surt malament i acaba perduda en plena època medieval!
Per què el conjur l’ha portat al Gurb de 1373? Què té a veure allò amb el seu pare? Serà capaç de tornar al present? I si pel camí fos capaç de retrobar-se amb la seva mare biològica? I si tot el que creia saber sobre la seva vida fos mentida?
* * *
Endinsa’t en «Ulls de foc», el meu setè llibre: una història de màgia, secrets i viatges en el temps. Descobreix el poder ocult rere dels ulls daurats de l’Alícia i acompanya-la en la seva recerca per desfer les injustícies del passat i salvar el futur.
Un llibre de fantasia i aventures per a lectors que, com la protagonista de la novel·la, es troben immersos en una època de canvis, atrapats entre la infantesa i l’edat adulta: sense saber què volen encara, però decidits a descobrir-ho.
«Només si vius sempre comprendràs que tot és ara: el passat que va ser i el futur que serà; tot depèn d’aquest moment. Només aquell qui té una ànima capaç de dominar el temps pot veure els camins que connecten l’ara amb l’infinit i transitar-los.»
«L’escriptura és un mitjà: la imaginació és el destí. Un cop en domines l’art, qualsevol realitat és possible.»
* * *
Em fa molta il·lusió poder compartir amb tu aquest projecte: és a les teves mans aconseguir que el llibre pugui ser una realitat! Fes clic aquí per participar-hi i descobrir-ne tots els detalls: https://vkm.is/ullsdefoc
Vols saber-ne més? Descobreix el vídeos que he penjat a les xarxes socials explicant l’inici del projecte!
Ens llegim!
«Quan l’Alícia va deixar l’examen a la taula del professor, la nena que vivia en el seu cor va començar a plorar.
Per un instant, el seu jo universitari es va veure reflectit en les ninetes indiferents del catedràtic. El reflex li va tornar la certesa que ell sabia que ella sabia que totes les respostes eren correctes, que el deu estava assegurat, que la carrera estava acabada; que seria ungida amb el títol honorífic de millor expedient acadèmic de la seva promoció.
La nena va sanglotar amb més força que abans, la pluja fina convertida en tempesta. En l’instant d’un parpelleig, el reflex s’hi va fixar: va travessar capes gruixudes d’epidermis i múscul, la va enfocar en primer pla.
Sobre l’humor vitri cristal·lí d’aquelles ninetes absents, l’Alícia universitària es va convertir en la noia de divuit anys que havia estat i en l’adolescent malgirbada i en la nena a qui els Reis no havien passat mai la bicicleta demanada; en el nadó que, ja en el bressol estant, havia comprès que no servia de res plorar amb el pit inflamat de desesperació, si al final tampoc ningú pensava respondre a la crida per rescatar-la del seu dolor.
Els pares arquitectes que havien tingut la criatura perquè era el que «tocava». Una bomba inexistent, ves a saber on, que ho havia fet saltar tot pels aires. Uns desconeguts trucant a la porta, quatre coses mal guardades en una caixa de cartró; el seu ànec blau perdut per sempre. Els Reis que finalment havien resultat no ser tres ni mags ni rics, sinó dos mileuristes de contracte precari a tocar del precipici dels cinquanta; desorientats com gossos abandonats pels seus amos per qui ningú no es dol.
I la tempesta es va convertir en huracà, davant la impassibilitat d’aquell instant congelat en el temps […].»
Relat publicat a la Revista Valors, a cura de l’escriptora Maria Escalas: podeu llegir el text sencer a la web de la revista.
Moltes gràcies per convidar-me al teu programa literari, Conxi! Sempre és un plaer conversar amb tu. Mil gràcies per venir a Gurb per parlar de VullEscriure.cat i de la novel·la juvenil «Ulls de foc»!
Ràdio Caldes: «Avui divendres el «Sota les llambordes» de Conxi Sánchez es trasllada a la localitat de Gurb per conversar amb l’escriptora Teresa Saborit. Farem un recorregut per la seva obra literària i per la seva tasca com a escriptora, centrant-nos en el darrer projecte per publicar la seva obra “Ulls de foc”, una novel·la juvenil de gènere fantàstic, adreçada a lectors a partir de 12 anys i sense límit d’edat.
El projecte de publicació de l’obra, que ja està escrita, corregida, maquetada i de la que tinc el privilegi d’estar entre els primers 15 lectors que l’han llegida, abans d’entrar a impremta dependrà de superar una campanya de Verkami ja a punt de començar i que finalitzarà el pròxim 31 d’octubre i, després de superar el repte de Verkami, vindria la impressió del llibre. L’objectiu de la Teresa, si es compleixen la previsió de les dates, és fer la seva presentació a Gurb per a la Festa Major, el 30 de novembre.
“Ulls de foc” ens acosta a les aventures desventures d’Alícia, una adolescent que volia celebrar el seu quinzè aniversari amb les amigues. L’Alícia sempre ha viscut a Barcelona amb la seva madrastra, que es va casar amb el seu pare vidu i quan ella era un nadó. El pare va desaparèixer quan l’Alícia només tenia dos anys, i des d’aleshores han viscut les dues soles. La madrastra treballa de professora i no tenen més família… Des d’aquí no vull dir res més per no fer espòiler, en tot cas que sigui la Teresa que ens expliqui el que consideri…
Serà a partir de les 11h al 107.8 fm i sempre a radiocaldes.cat i Alexa.»
Fantàstica entrega de premis a Calldetenes!
Els premis literaris més antics d’Osona i un dels més antics de Catalunya:
Un honor haver-hi pogut col·laborar un any més formant part del jurat del Premi de Poesia.
Per molts anys semblants obres, Ajuntament de Calldetenes!
***
ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:
«Així és com li dèiem: “La Maria de màquina”. Era la nostra professora. Professora d’extraescolars, per a més senyes. Professora d’una assignatura que, a mitjans dels anys 90, just en aquell moment en què els ordinadors començaven a treure el cap en les nostres vides, semblava condemnada a l’extinció: aprendre a escriure a màquina.
Recordaré tota la vida l’aula lluminosa a on fèiem les classes. Els pupitres individuals, la pissarra verda, el silenci tan sols trencat pel martelleig de les tecles. La visió del pati de l’escola a l’altra banda de les finestres, els crits dels qui feien extraescolars de bàsquet o futbol, els fulls sobre la taula que havíem de copiar sense mirar les tecles. I, per descomptat, la quarantena de màquines Olivetti antigues (potser dels anys 50 o 60) que cada dia ens rebien servils per continuar amb les nostres lliçons.
I la Maria, mestressa i capitana d’aquell espai, que seguia l’evolució de cada un de nosaltres amb amabilitat, generositat i fermesa. Sempre amb un somriure. Sempre animant-nos a practicar una mica més i a fer-ho una mica millor que el cop anterior. La Maria, que tant ens feia copiar textos administratius (perquè així ho marcava el currículum a seguir) com ens deixava entre les mans un grapat de grans poemes catalans (El virolai, La santa espina, La vaca cega… Si en vam arribar a teclejar, de versos!). I en cada data assenyalada, la proposta de copiar un text ple de tendresa com a regal per als nostres pares, avis, germans i resta d’éssers estimats.
Hi havia un currículum oficial, sí; ho heu llegit bé (…).»
«La Maria de màquina»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-maria-de-maquina
Sí, sí, ho heu llegit bé: fins ara no havia tingut ni un minut lliure per preparar el tradicional vídeo resum de Sant Jordi, el millor dia mundial del món sencer! (Coses de ser escriptora a temps complet: massa «idees de bombera» no són bones per la salut, hehe).
Sigui com sigui, el millor dia de l’any es mereixia la seva crònica i finalment el vídeo arribat:
El vídeo s’ha fet esperar, però si tots els sants tenen vuitada… segur que Sant Jordi té vuitmesada (hihi). Comptant amb delit els dies que falten per la pròxima diada del llibre i la rosa. Ens llegim!
Moltes gràcies per incloure «Els llops ja no viuen als boscos» en la vostra selecció. Espero que el grup de lectura de narrativa breu vagi molt bé. Bona lectura!
Llibreria La Fatal: «Grup de lectura – Narrativa breu (Coordinadora: Chari Rodríguez). Aquest grup proposa un recorregut per les formes breus de la narrativa, que ens descobreix com podem contar una història i si en les diverses maneres de contar hi ha límits definits o no. Aquest curs fem un viatge des de la crònica a la ficció, i farem parada als contes, als diaris personals, a l’autoficció i a la nouvelle. Veureu com les fronteres entre tots ells de vegades s’esborren.»
Més informació: https://lafatal.cat/esdeveniments/grup-de-lectura-2024-narrativa-breu