Categoria: Idees de bombera

20201205-Premi_Talent_Cambra_Barcelona_2020-Categoria_Relat_Poema-Trofeu_Narrativa_Novel-la-Teresa_Saborit

Sóc Premi Talent Cambra 2020!

Posted on by Teresa Saborit

Tinc l’honor de comunicar-vos que he guanyat el Premi Talent Cambra, en la categoria de Relat i Poema, per un projecte de novel·la que veurà la llum el 2021! Moltes gràcies al jurat dels Premis Talent i a la Cambra de Barcelona per escollir-me com a guanyadora ❤

Avui hem gravat la gala d’entrega de premis (en «format Covid»: test d’antígens, limitacions d’aforament i totes les mesures de seguretat). Espero poder-la compartir ben aviat amb tots vosaltres! Mentrestant, m’han dit que podia compartir-vos aquest petit «spoiler» (hehe).

Gràcies per ser-hi sempre! Saber que em llegiu és el que fa que la meva feina tingui sentit. Gràcies, gràcies, gràcies! 😀

*   *   *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

– 14/02/2021 – El Nacional – «Teresa Saborit guanya el Premi Talent Cambra de Relat i poema»
– 09/12/2020 – El Nacional – «Proclamats els guanyadors dels Talent Cambra a la creativitat i l’emprenedoria»
– 07/12/2020 – El9nou – «Premi Talent Cambra a Teresa Saborit per un projecte literari»
– 07/12/2020 – Catalonia Talent – «Proclamats els guanyadors dels Premis Talent Cambra d’estímul a la creativitat i l’emprenedoria»
– 06/12/2020 – EuropaPress – «Los VI Premis Talent Cambra distinguen unas 30 iniciativas creativas y emprendedoras»
– 06/12/2020 – Aldia.cat – «Els VI Premis Talent Cambra distingeixen unes 30 iniciatives creatives i emprenedores»

20201205-Premi_Talent_Cambra_Barcelona_2020-Categoria_Relat_Poema-Trofeu_Narrativa_Novel-la-Teresa_Saborit
20200410-LaRevoluciondelasHormigas-TeresaSaborit-ebook-Amazon

Tinc un REGAL per vosaltres!

Posted on by Teresa Saborit

 

20200410-LaRevoluciondelasHormigas-TeresaSaborit-ebook-Amazon

 

Tinc un REGAL per vosaltres ❤

Un regal que em fa molta il·lusió de compartir, perquè sense vosaltres res no hauria estat possible. Més de 250 persones vau participar en les votacions per escollir la portada de la traducció al castellà de «La Revolució de les Formigues». Més de 250 vots i comentaris. Més de 250 paraules d’ànim.

GRÀCIES.

Sumant tots els vots rebuts, l’opció guanyadora ha estat la fotografia de la noia tapada de blanc. Una fotografia que, integrant-hi bona part dels suggeriments rebuts, ha quedat com veieu en la imatge: substituint el drap que li tapava el cap per una caputxa i mantenint el blanc; perquè Blanca és com es diu la filla que dóna força a la trama.

Tinc un REGAL.

Gràcies a vosaltres, «La Revolución de las Hormigas» és a partir d’avui una realitat. Una realitat que podeu trobar a Amazon en format ebook i que no hagués existit mai si no hagués estat per vosaltres i el vostre suport. Una oportunitat perquè tots aquells qui no coneixen el català puguin descobrir tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017: no el que els van explicar els diaris, sinó tot el que vam experimentar a peu de carrer.

GRATIS.

Durant les pròximes 24 hores, podreu descarregar-vos el llibre de franc. És la meva manera d’agrair-vos que hagueu participat en les votacions i que m’hagueu ajudat a fer possible aquestra traducció.

Feu-ne DIFUSIÓ.

Compartiu-ho. Regaleu-lo. Feu-lo arribar a tots aquells qui creieu que els agradarà descobrir una versió diferent de la història, més enllà dels titulars de premsa; a tots aquells qui gaudiran d’una trama de novel·la negra que els atraparà des de la primera pàgina.

Puc demanar-vos un últim favor?

Si teniu compte d’Amazon, si us heu llegit la versió en català de “La Revolució de les Formigues”, entreu a la pàgina de la traducció al castellà i deixeu-hi una ressenya. Els vostres comentaris seran claus perquè la nostra història arribi el més lluny possible: perquè ningú no pot conèixer allò que ningú mai no li ha explicat.

GRÀCIES.

Trobareu l’ebook en el següent enllaç: https://www.amazon.es/dp/B086XF4KSL/keywords=teresa+saborit

Sou fantàstics. Una abraçada molt gran i cuideu-vos molt ❤

Segona ronda de votacions!

Posted on by Teresa Saborit

 

20200405-LaRevoluciodelesFormigues-LaRevoluciondelasHormigas-Portada-Votacions_ronda2

 

Moltes gràcies a tots per ajudar-me a desempatar! La fotografia de la noia ha guanyat la primera ronda de votacions per ser la portada de la traducció al castellà de «La Revolució de les Formigues». M’ajudeu a decidir quina versió serà la portada definitiva de l’ebook?

  • Opció 1 – Només noia (drap blanc)
  • Opció 2 – Només noia (caputxa negra)
  • Opció 3 – Silueta negra + Noia (drap blanc)
  • Opció 4 – Silueta negra + Noia (drap groc)

Mil gràcies! ❤

PD. Temps per votar: 24 hores 😉

20200404-LaRevoluciodelesFormigues-LaRevoluciondelasHormigas-Portada-Votacions_ronda1

Puc demanar-vos un favor?

Posted on by Teresa Saborit

 

 

Puc demanar-vos un cop de mà? Fa dies que dono voltes a una idea i al final he pensat… «Per què no?» La idea: publicar la traducció de «La Revolució de les Formigues» al castellà.

La qüestió és que he obert una enquesta a les xarxes socials per triar la portada, però ha sorgit un empat entre dues de les opcions: a Facebook ha guanyat la 3 i a Twitter la 4!

M’ajudeu a desempatar? Quina imatge us agrada més?

  • Opció 1 – Siluetes grogues
  • Opció 2 – Siluetes violetes-grogues
  • Opció 3 – Noies dibuixades llapis
  • Opció 4 – Noia cara tapada

Mil gràcies per la vostra ajuda!

PD. Què us sembla la idea? ❤
PDD. Temps per votar: 24 hores.

20160828-La_llibreta_vermella_boligraf_verd_platja_transmedia-TV3-Estiu-Teresa_Saborit

La llibreta vermella, el bolígraf verd i la platja transmèdia a TV3

Posted on by Teresa Saborit
20160828-La_llibreta_vermella_boligraf_verd_platja_transmedia-TV3-Estiu-Teresa_Saborit

Què pot passar si vas a la platja amb un bolígraf verd i una llibreta vermella? Et pot passar que el bolígraf es negui escriure, que s’aliï amb la llibreta per iniciar una revolta i que, en lloc de treballar en la novel·la que tenies en ment, acabin els dos convertits en protagonistes d’un projecte transmèdia que viatgi per Instagram, Twitter, Facebook,… I arribi fins i tot a la televisió! (efectes secundaris de viatjar en companyia d’éssers inanimats que tenen idees de bombera encara més esbojarrades que una servidora).

Els dos rebels van començar entretenint-se amb l’escuma del mar, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que a Facebook es va convertir en un relat a vuit mans conjurador de secrets ocults en platges impossibles de subornar (gràcies Jesus, Lídia, Jorge i Farners per multiplicar els amagatalls!)

Després de la foto fixa, van arribar les onades en moviment, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que al Facebook es va omplir de missatges de déus antics (gràcies Quim!) i de carícies amb tacte de seda (gràcies Ester!).

Més tard van descobrir una ombra misteriosa, enfront d’un espill d’aigua salina, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que una vegada més el Facebook va multiplicar omplint-lo de pintes de sorra i de paisatges incomprensibles resguardats en les profunditats del mar (gràcies Roser i Ramon).

I per últim? Un para-sol, convertit en #tweetrelat a Instagram i a Twitter que al Facebook el vent va fer volar fins a un ós blau que el va trobar confós al mig de la selva (o era Balú, Ramon? 😉 ).

Tenien escuma de mar, onades i platja, fins i tot tenien un para-sol! Què van decidir fer els dos bergants amb aquest escenari? Preparar la seva aparició estel·lar.

El bolígraf verd i la llibreta vermella van cercar un tercer aliat (la càmera de vídeo del meu mòbil) i, sense cap mena de pudor, van decidir filmar-se prenent el sol i enviar el vídeo a TV3 (gravació que es podria titular «fins a on poden arribar un bolígraf i una llibreta quan estan gelosos de l’atenció que estàs donant a la novel·la que tens entre mans i s’alien en contra de la teva voluntat perquè no escriguis ni una mísera paraula en tota la tarda»).

No contents amb la seva gesta, els dos rebels van decidir continuar posant a prova la seva sort (i la meva paciència) iniciant un tour cibernàutic.

Primer a Twitter. Al principi amb un curt anunci: «La llibreta vermella que va anar a la platja… I va acabar a la tele!». Després improvisant un #tweetrelat: «Escriure arran de mar / amb ànima de lletres / i paper de sorra #tweetrelat». I finalment excedint el límit dels 140 caràcters i convidant els lectors a descobrir la història completa en format transmèdia: «La llibreta que va acabar televisada #tweetrelat #transmedia».

Així és com el bolígraf verd i la llibreta vermella van abandonar el Twitter per fer el salt a l’Instagram: «Si t’acostes t’explicaré, la història mai contada, de la llibreta vermella que un dia (…)». I d’allí, en un últim acte de desafiament, van decidir tornar al Facebook per explicar fins l’últim detall de les seves peripècies: primer compartint les seves desventures amb un flotador «fàcilment transportable» (Salvador, millor no tenir-te mai en un judici com advocat defensor de la part contrària, hehe) i finalment explicant el motiu del color vermell de la llibreta davant de desenes de testimonis (gràcies Lídia i Dolors :D)

Com heu pogut comprovar, la cara dura d’aquests dos traïdors no té fi.

Farta que es neguin a treballar segons les meves directrius, he decidit que seria jo qui escriuria, en aquest blog, l’últim fragment de la seva revolta transmèdia. He compartit amb vosaltres la història completa perquè fóssiu testimonis de les seves «gestes» i ara, sabent com sé que tots esteu de part meva, puc per fi comunicar als dos protagonistes el que missatge que fa una setmana que em deleixo per transmetre’ls:

—Busqueu-vos algú altre que us aguanti!

I fins aquí la història del bolígraf verd i de la llibreta vermella que, per no voler treballar en el bon fi d’una novel·la, van acabar engrossint el nombre d’inscrits a la llista de l’INEM.

PD. ¿Algú coneix una llibreta i un bolígrafs desocupats que tinguin ganes de treballar en una novel·la extraordinària que tinc desplegada sobre l’escriptori? A ser possible, que el bolígraf sigui vermell… I la llibreta verda 😉

Logo-Dimarts_de_Carnaval-Teresa_Saborit

«Dimarts de Carnaval» estrena Facebook

Posted on by Teresa Saborit

Dimarts_de_Carnaval-Teresa_Saborit

 

Hi ha qui dedica les tardes de diumenge a veure el Barca i hi ha qui les dedica a fer endreça (hehe). Què us sembla la meva nova pàgina facebookiana?

Facebook: «Dimarts de Carnaval»

Després d’un mes de proves, el projecte «Dimarts de Carnaval» es consolida amb el seu propi espai a la xarxa. Cada dimarts, un nou microrelat. Cada dimarts, cinc-centes paraules: dos minuts de lectura. Cada dimarts, un microrelat sobre un tema diferent perquè cada dimarts pot ser Carnaval.

Si us agraden els textos que he publicat durant les últimes setmanes, visiteu la nova pàgina de Facebook i feu clic a «M’agrada». Serà la millor manera de donar-li la benvinguda!

20160202-Dimarts-Imatge_Venetian_Carnival_Mask_gnuckx_CC2.0_Attribution-Text_Dimarts_de_Carnaval_Teresa_Saborit

Dimarts de Carnaval

Posted on by Teresa Saborit

20160202-Dimarts-Imatge_Venetian_Carnival_Mask_gnuckx_CC2.0_Attribution-Text_Dimarts_de_Carnaval_Teresa_Saborit

 

La pregunta del dia: «Si estigués pensant en escriure una columna setmanal, sobre quin tema / punt de vista us agradaria que fos?»

S’han acabat les «200 muses» i la meva neurona generadora d’idees de bombera ja torna a fer-ne de les seves. Diu que no puc escriure reclosa en la meva torre de marfil i permetre que el blog llangueixi sense activitat. Diu que no puc oblidar-me de «La Llibreta Vermella» com qui tanca les vivències en un bagul de fusta i les abandona en un racó de les golfes de la casa de pagès a on van néixer els seus avis (ni que sigui perquè ara els records són digitals, incorporis, i la majoria dels nostres avis ja van néixer en sales de parts d’un hospital de ciutat).

Per tant em toca buscar un tema o un punt de vista o un… No em mireu així: val més no portar-li la contrària a aquesta neurona! Paraula d’escriptora lletraferida amb un ampli historial de batalles perdudes davant de la seva tossuderia. Com deia, em toca buscar un fil conductor que pugui donar consistència a textos més o menys banals un cop per setmana. De moment, l’única cosa que tinc, fruit més de l’atzar que d’un raonament lògic, és un dia de la setmana: Dimarts.

Dimarts abans de Carnaval. Dimarts de preparatius per celebrar una tradició que, ironies del destí, sobreviu malgrat riure’s de tot, fins i tot de les tradicions. Potser per això sobreviu… No diuen que tota regla necessita la seva excepció? (Prenguin nota els estudiosos del màrqueting per poder-ne extreure les conclusions pertinents.)

Dimarts del dia de la marmota. Televidents de mig món parant l’orella per saber si algú s’ha quedat atrapat en el temps mentre controlava els moviments del rosegador canadenc, alter ego local d’en Tomàs Molina. Tot i que si algú s’hagués quedat atrapat… Quan ho sabríem? Demà? Ahir? Ja ho hauríem de saber? El fet de no saber-ho significa que no ha ocorregut o que no ha pogut ser comunicat? Existeixen els telèfons mòbils en els espais intemporals? (Nota mental: Cas d’existir, comprar-se un d’aquests aparells, per si les marmotes.)

Dimarts de la candelera. Si riu el fred és viu, si plora el fred és fora… I aquest any som nosaltres els qui no sabem si riure o plorar amb les temperatures d’aquest hivern de fireta que ens volen vendre per autèntic. Que no intentin enganyar-nos: nosaltres sabem que l’hivern de debò està atrapat en algun lloc! Sol·licitem als segrestadors que es posin contacte amb les autoritats pertinents per acordar un rescat. L’hivern necessita fer abaixar els fums a les flors d’ametller que han començat a treure el cap abans d’hora (què s’han cregut les poca-soltes!) i nosaltres necessitem estrenar les bufandes que vam comprar a les rebaixes.

Dimarts de noranta dies sense pluges… I seguim. I de boira. I seguim. Perquè el súmmum d’aquest temps barraler és que tot Catalunya digui que fa sol i que certs territoris de la geografia es despertin dia sí i dia també coberts amb una manta de guspires blanques a on és impossible distingir un borrall.

Dimarts, dimarts, dimarts… Un dia a la setmana és tot el que tinc, de moment… Però potser, qui ho hauria dit, un dia a la setmana podria ser fins i tot un bon tema per començar.

Repeteixo la pregunta del dia: «Si estigués pensant en escriure una columna setmanal, sobre quin tema / punt de vista us agradaria que fos?» S’accepten suggerències! La meva neurona generadora d’idees de bombera us estarà eternament agraïda.

 

 

[Nota: La imatge que acompanya el text es titula «Venetian Carnival Mask» i és de gnuckx compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20151218-200_muses-ink_in_water_jason_train_CC2.0_Attribution-Text_Emancipacio_lletres_Tere_SM

[Musa 200] L’emancipació de les lletres – Part A

Posted on by Teresa Saborit


Vas néixer com neixen totes les grans històries: elevada al cub.



20151218-200_muses-ink_in_water_jason_train_CC2.0_Attribution-Text_Emancipacio_lletres_Tere_SM

NAIXEMENT = CASUALITAT

Una taca de tinta, tots els colors de l’arc de sant Martí, sobre foli blanc,
la suma de tots els colors, la innocència, immaculat.



[Musa 200: El text d’avui és especial: no només perquè és l’últim del projecte, sinó perquè ha nascut en format transmèdia! Si el voleu llegir, haureu de descobrir a on heu de clicar per poder continuar amb la lectura (hehe). Preparats per una viatge a través de la xarxa? (Com tot viatge, d’anada i tornada, al final del camí, aquí tornareu ;)) La imatge que acompanya el text es titula «ink in water» i és de jason train compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150613-Tere_SM-13_juny

Avui és el meu aniversari: 13-31! I per celebrar-ho… Allau de muses!

Posted on by Teresa Saborit

20150613-Tere_SM-13_juny

 

Avui és el meu aniversari: 13-31!

Que què significa 13? I què significa 31? Podeu intentar endevinar-ho a la secció de comentaris, hehe

Sigui com sigui, l’important és que avui és el meu aniversari!

I què és el que em faria més il·lusió de rebre com a regal en un dia com avui?

Un allau de muses!

Objectiu = 31 noves muses durant aquest cap de setmana.

Recompensa = Si assolim l’objectiu, totes les muses que m’hagueu enviat una inspiració aquest cap de setmana rebreu un petit text exclusiu per correu electrònic. I què vol dir «exclusiu»? Que no el publicaré al blog: vosaltres decidireu si voleu o no compartir-lo 😉

Qui pot participar = Tothom. Sí, ho heu llegit bé: tothom. Què vol dir això? Que les muses que ja hagin participat en el projecte, aquest cap de setmana teniu barra lliure per poder repetir!

Quants cops = Una inspiració per persona.

Em doneu un cop de mà per assolir l’objectiu? M’ajudeu a convertir aquest cap de setmana d’aniversari en un celebració molt i molt especial?

Compto amb vosaltres, muses: mil gràcies per ser-hi, mil gràcies per llegir-me i mil gràcies per la vostra inspiració!