20230606-Blog_A_Peu_de_pagina-Entrevista-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Ser_escriptora-Decisions_vitals-Canvi_vida_radical

Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me QUÈ hauria passat, SI ho hagués intentat?

Aquesta és la pregunta que, el 2015, em va empènyer a fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet. Encara no he aconseguit viure «només» dels llibres, però estic convençuda que tard o d’hora trobaré la fórmula màgica (mentrestant, envieu-me ànims, que a vegades la travessa es fa molt dura!)

Gràcies Alba i Òscar del blog «A peu de pàgina» per una entrevista molt interessant (podeu trobar-la completa al seu blog: feu CLIC AQUÍ!)

* * *

Presentació entrevista Teresa Saborit: “Si no soc escriptora ara, no ho seré mai”
L’autora ens parla dels reptes que afronta el sector i de la seva trajectòria

«Hem entrevistat a Teresa Saborit. Ella és escriptora i fundadora de la web VullEscriure, creada l’any 2011 amb el propòsit de fomentar la creació literària en català. El 2015 l’escriptora osonenca va decidir abandonar el seu treball com a economista i dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Ens explica com ha estat la seva trajectòria i tots els reptes amb què s’ha trobat a l’entrevista que trobareu completa al blog.»

20230530-Entre_Llibres_Podcast-Entrevista-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Viure_d_escriure

És possible viure d’escriure?

És possible viure d’escriure? La resposta a l’episodi d’aquesta setmana del podcast «Entre Llibres»!

Una conversa molt agradable amb la periodista Almudena Montaño India durant la qual hem pogut parlar d’un munt de secrets del sector editorial (que no veureu mai publicats en cap diari).

D’especial interès per a lectors i per a escriptors que encara no heu publicat mai.
(I que vulgueu descobrir els secrets que s’amaguen entre les bambolines del món del llibre.)

Moltes gràcies per convidar-me, Almudena!

Presentació «Entre Llibres» 1×23:

«Cada any es publiquen en català prop de 10.000 llibres nous. Quant cobra cada autor? Doncs depèn, però el 99% d’ells rep, com a màxim, un 10% del preu de venda del llibre.

A això, cal restar-li un 15% de la retenció d’Hisenda i uns 3.000 euros que cal ingressar a la Seguretat Social.

Total, que l’escriptor que vengui 1.000 llibres rebrà aproximadament mil euros. Un llibre per al qual ha treballat uns dos o tres anys.

Al pòdcast d’avui parlarem del món editorial i ho farem amb una escriptora que en sap molt del sector i que ho ha plasmat en la seva novel·la “Casus Belli”. És la Teresa Saborit.

Ella, que és llicenciada en Administració d’Empreses i té postgraus en finances, està buscant la fórmula perquè escriure un llibre sigui rendible. Voleu saber quina és? Doncs escolteu l’entrevista!»

20230519-Relat_El9nou-Odiava_futbol-Estadi

Odiava el futbol, però li encantava anar a l’estadi

20230519-Relat_El9nou-Odiava_futbol-Estadi

«No suportava el futbol, però li encantava anar a l’estadi. Des d’adolescent havia volgut ser vigilant de camp. Aconseguir-ho havia estat un somni fet realitat. Des que havia guanyat la plaça, cada diumenge de partit entrava de les primeres a l’estadi i ocupava orgullosa la seva cadira a primera fila: a primera fila del públic; d’esquena al terreny de joc […].

Els dies que l’emoció l’envaïa, els seus ulls es perdien per les altures de l’estadi, fins a dos seients sempre buits de la tercera graderia.

En la seva ment, una filla i la seva mare. Un nadó rialler que es convertia en una nena de cabells curts i genolls pelats i més tard en una adolescent de llargues trenes i galtes sempre maquillades de blanc. I al costat d’aquell arlequí d’esperit gòtic, una dona que envellia any a any, molt més de pressa del que marcava la distribució mitjana de qualsevol campana de Gauss: els seus trenta eren com cinquanta; els quaranta com vuitanta; als cinquanta ja no hi era. Els seients sempre buits.

–Ei! Estàs bé?

La seva ment va tornar al moment present. Al xivarri eixordador que l’envoltava. L’àrbitre xiulant penal. Un nen assenyalant-la amb ulls plens d’interrogants.

Va improvisar un somriure. Va assentir amb el cap.

–Però… estàs plorant.

La paraula va conjurar la sal fugint-li dels ulls; el vent gèlid acaronant-li les galtes. Es va eixugar la pell amb moviment destre del dors de la mà mentre l’estadi esclatava amb un guirigall d’emocions al seu voltant.

–Gooooooool!

–Nooooooooo!

El nen es va fondre amb una abraçada amb els seus pares, amics i germans, oblidada de soca-rel la preocupació per aquella desconeguda de nou convertida en fantasma invisible. Ella va dirigir la mirada als dos seients buits. Va imaginar la mare feliç per la victòria. La mare conformada amb la derrota. La mare viva, independentment de l’emoció transitòria que en aquell moment fes bategar la seva ànima. L’àrbitre xiulant el final del partit. El públic posant-se dempeus per abandonar les grades.

–Tornarem diumenge que ve, oi que sí?

El nadó-nena-adolescent agafant amb força la mà que la dona li oferia.

–Sempre.»

«Odiava el futbol, però li encantava anar a l’estadi»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/odiava-el-futbol-pero-li-encantava-anar-a-lestadi

20230410-El_Mon-Deu_escriptores_catalanes_menys_40_anys-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Juana_Dolores-Estel_Sole-Irene_Sola-Gemma_Ventura-Julia_Bacardit-Irene_Pujadas

Quina sorpresa! El diari El Món m’ha inclòs en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

  • No surto a tele ni premsa ni ràdio
  • No faig tertúlies ni podcasts
  • Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

20230423-Segon_Esmorzar_Escriptors_Osona-Ajuntament_Gurb

Sant Jordi 2023 (Matí) – 2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona!

La manera més fantàstica de donar el tret de sortida a Sant Jordi: amb la companyia del escriptors de la comarca!

2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona organitzat per l’Ajuntament de Gurb:

  • Amb gent increïble!
  • Amb un joc per trencar el gel (dinamitzar per una servidora, he, he)
  • Amb foto de família i esmorzar per agafar forces per tot el dia!

Gràcies per acollir-nos de nou, Josep Casassas, Alcalde de Gurb, i Montse Parareda, Regidora de Cultura i Festes de Gurb. Bona diada del llibre i la rosa a tots!

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos-en ressò!

20230421-El9nou-Jordi_Vilarroda-Presentacio_El_secret_del_meu_nom-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

Descobreix com ha canviat Catalunya en els últims 100 anys i celebrem plegats la publicació d’«El secret del meu nom»!

20230421-El9nou-Jordi_Vilarroda-Presentacio_El_secret_del_meu_nom-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

En l’últim segle la societat ha canviat com un mitjó: el 1920 NOMÉS 1 persona de 500 tenia telèfon a casa; AVUI en dia hi ha MÉS mòbils que habitants. Vine a celebrar la publicació de la meva l’última novel·la, publicada gràcies als mecenes que vau acceptar participar en el projecte a través de Verkami!

«El secret del meu nom» és una novel·la protagonitzada per la història d’amor entre una àvia pagesa gairebé centenària (que no s’ha mogut mai del mas que la va veure néixer) i una neta pallassa (que ha viatjat per mig món). Hi podrien haver punts de vista més distants? Què tenen en comú? Que s’estimen: unides per un lligam indestructible de records d’infantesa, segellats amb olor de xocolata desfeta i la llum de l’aurora a les finestres.

Amb aquesta novel·la vaig guanyar el 32è Premi de Novel·la de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Hi podria haver millor forma d’entendre les diferències generacionals entre les dues protagonistes que submergir-nos en la Història (en majúscules) i descobrir com era el món el 1920?

Com era Catalunya ara fa un segle? Quant valia un cotxe? I un quilo de patates? Quin era el sou d’un advocat? Vine a passar una tarda divertida mentre intentes endevinar quant valien les coses ara fa 100 anys! Presentació «El secret del meu nom» + Joc «El Preu Just!»: amb un premi molt dolç pel guanyador i berenar per tothom!

ACTUALITZACIÓ:

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos ressò de la trobada de Gurb en El9nou d’aquest divendres. Bon Sant Jordi!

20230421-El9nou-Tria_escriptors_quilometre_zero-Osona_Ripolles-Casus_Belli-Teresa_Saborit

Oh! Que surto a El9nou d’aquesta setmana multiplicada per 3 (i mitja)!

Oh! Que surto a El9nou d’aquesta setmana multiplicada per 3 (i mitja, he, he)!

  • «Casus Belli» inclòs en la tria de llibres de quilòmetre zero escrits per autors d’Osona i el Ripollès.
  • La presentació de dissabte passat a Gurb de la novel·la «El secret del meu nom», acabada de sortir d’impremta gràcies als mecenes que l’heu fet possible!
  • Trobada amb els escriptors de VullEscriure a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic per presentar el llibre de Sant Jordi d’aquesta temporada i els 10+1 anys de la web!

l el «mitja» que falta?

Dos actes que es faran aquest diumenge al matí, en els quals he tingut l’honor de col·laborar i que em fa molt feliç veure com any rere any es van consolidant! Tot gràcies a la feina incansable i extraordinària de l’equip humà que treballa entre bambolines en cadascun d’ells per fer-ho possible!

  • 3a edició de la gimcana de Sant Jordi per la canalla de Vic que recorrerà el centre de la ciutat, aquest any organitzat per la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic i l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vic: «Els bromistes del regne». Aconseguireu trobar els llibres perduts?
  • 2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona organitzat per l’Ajuntament de Gurb: la manera més fantàstica de donar el tret de sortida a la diada del llibre i la rosa!

Moltes gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per estar sempre pendents de la vida literària de la comarca i fer-vos-en ressò. Bon Sant Jordi a tots!

20230419-Ressenya_Casus_Belli-Punt_7-Radio_Sant_Celoni-Cafis_lletres-Silvia_Romero-Teresa_Saborit

De totes les peces que intervenen en el món editorial, els que sempre, sempre, sempre hi surten més malparats són els escriptors

«Els personatges pertanyen a la creativitat de la seva autora, però la novel·la està basada en dades completament reals, certes, comprovables. De totes les peces que intervenen en el món editorial, els que sempre, sempre, sempre hi surten més malparats (o senzillament obviats o menystinguts) són els escriptors.»

Fes clic al play per descobrir l’extraordinària ressenya de «Casus Belli» que l’escriptora Sílvia Romero ha inclòs en l’especial de Sant Jordi del programa literari «Cafís de lletres», de Punt 7 Ràdio Sant Celoni (o visiteu la seva web: https://app.box.com/s/v52szl7xk17l1roon2e4c24xciktc905).

Mil gràcies per aquest regal, Sílvia! Bon Sant Jordi!

20230418-Club_Lectura_Calldetenes-Casus_Belli-Teresa_Saborit

Llibres i anècdotes del sector editorial: club de lectura a Calldetenes amb bona companyia!

Un honor haver pogut visitar el Club de lectura de Calldetenes per parlar de «Casus Belli»! Com a guanyadora del 42è Premi Armand Quintana, per a la novel·la va ser com tornar a casa!

  • Un grup de persones extraordinàries plenes de curiositat
  • Un munt de preguntes per respondre
  • Unes ganes immenses de descobrir què s’amaga rere les bambolines del món editorial!

És un goig compartir temps amb persones que llegeixen amb tant detall i que comparteixen amb tanta generositat la seva passió pels llibres i per la lectura. Gràcies, Lore Moreno i Bibliobús Guilleries, per convidar-me i gràcies a tots els integrants per acollir-me amb els braços oberts. Per molts anys semblants trobades!

20230415-Relat_El9nou-Santa_Jordina-Teresa_Saborit

«Santa Jordina», nou relat a El9nou d’aquest divendres!

«“Estàs acomiadada.” La Jordina havia quedat petrificada, el cervell negant-se a comprendre el significat de les paraules de la seva cap […].

I havia anat a buscar el petit Jordi sentint-se princesa empresonada. I havia arrossegat la criatura carrer enllà. I s’havia obligat a avançar un peu rere l’altre: sempre endavant; només un pas més.

–Mama! –va cridar el nen de sobte, estirant-la de la mà per aturar-la.

L’infant esguardant-la amb ulls plens d’estrelles, un dit assenyalant un aparador farcit de joguines. La dona va improvisar un somriure maldestre, en Jordi va arrencar a córrer cap al vidre amb un crit d’alegria. Dreta a la vorera, la mare va ser conscient de sobte del dia de primavera que l’envoltava. Va tancar els ulls: aire amb olor de mel, el vent acariciant-li els cabells…

–Diumenge és l’últim dia? –va sentir que preguntava una veu.

–Una vida rere el taulell: ens hem ben guanyat un bon descans. Una cadena d’hamburgueseries vol comprar-nos el local. Que els faci profit!

–No heu trobat successors? I ara on aniré jo a comprar les flors?

La Jordina va sentir que les parets de la seva presó s’esquerdaven. La gola seca, el pols accelerat. Va obrir els ulls, a poc a poc: una floristeria, un cartell d’“Es traspassa” al mig de l’aparador. El seu marit esmorzant sense mirar-la. La cap acomiadant-la. La veu de l’avi a la memòria: “La vida és una pàgina en blanc… o l’escrius o te l’escriuen” […].»

«Santa Jordina»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer i descobriu-ne el final a la web d’El9nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/santa-jordina