I ara ella diu que jo soc la seva ‘teacher’, però la realitat és que jo sempre seré la seva alumna: perquè cada moment compartit amb ella és una lliçó de bondat, saviesa i força del qual no deixaré mai d’aprendre.

«A vegades, les classes d’Història tenen fama d’ensopides. Hi ha tanta informació per explicar i per aprendre que les lliçons poden convertir-se fàcilment en un llistat interminable de dates i noms a memoritzar, que queden oblidats així que ha passat l’examen: els segles es barregen els uns amb els altres; els imperis canvien tants cops de fronteres que al final és difícil recordar qui va conquerir a qui; les frases cèlebres es converteixen en sentències que et sona que algú va dir, però que al final dubtes fins i tot de si algú va arribar a dir-les mai.

Jo vaig tenir sort. Quan era petita, vaig tenir una professora extraordinària capaç d’omplir de vida qualsevol lliçó. Sobre el paper, era la nostra professora de socials. A la vida real, era la professora capaç de fer màgia amb les històries fabuloses que ens explicava: capaç de materialitzar davant dels nostres ulls les gestes, els fracassos i els triomfs de qualsevol personatge històric; capaç de traslladar-nos, durant una hora, a qualsevol època de la humanitat; capaç d’ajudar-nos a descobrir que, amb la imaginació, podíem viatjar a qualsevol lloc de l’univers sense necessitat d’haver de moure’ns del pupitre a on estàvem asseguts, escoltant-la fascinats.

Aquesta professora màgica es deia Maria Dolors Sala. I no sé fins a quin punt ella n’era conscient (o si n’era totalment i ho espremia al màxim), però a les seves classes apreníem molt més del que hi havia escrit en el temari: apreníem que aquells noms escrits en tinta havien estat persones de carn i ossos; apreníem que, en cada època històrica, hi havia hagut persones anònimes, com nosaltres, intentant ser el màxim de feliç possible enmig dels avatars que els havien tocat viure; apreníem que els relats escrits en els llibres de text no eren el record petrificat d’un temps llunyà, sinó un mirall del que podia estar passant en aquell mateix moment més enllà de la porta de l’escola que ens separava del carrer […].»

«Maria Dolors Sala, creadora d’històries»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/maria-d-sala-creadora-dhistories

Això és la vida: aprendre a navegar en un mar d’incògnites, que a vegades es mostra en calma i d’altres rugeix enfurit i amenaça d’enfonsar-nos.

«Cada juny, a tots els centres educatius del nostre país, una nova generació s’acomiada dels professors que els han vist créixer fins llavors. Els més petits diuen adeu a la llar d’infants. Els més grans s’acomiaden dels companys de sisè. Als instituts donen per acabada l’ESO. Els preuniversitaris celebren el final del batxillerat. I els més galifardeus s’acomiaden de la carrera, del màster, del postgrau o del cicle de formació professional.

El ritual és sempre el mateix: un espai decorat expressament per l’ocasió, tots vestits amb les millors gales, els nervis flotant en l’ambient.

I, per una banda, l’alegria d’haver acabat el curs; d’haver aconseguit (tant de bo) el títol i la nota desitjada. L’alegria de celebrar el final d’etapa amb els companys, amb els amics amb qui s’ha crescut i amb els professors que els han acompanyat. L’alegria d’haver deixat enrere les hores d’estudi infinites, les nits de nervis abans d’un examen, la pila de treballs inacabables.

I, per altra banda, la incertesa de no saber què els espera a partir de llavors; la certesa d’intuir que, a partir del següent setembre, serà més difícil retrobar-se amb les cares amigues amb qui fins llavors han compartit totes les confidències. No saber si al nou destí serà possible fer nous amics. No saber si els agradarà el nou centre. No saber si han triat el batxillerat, la carrera o el cicle de formació professional correcte.

Voleu que us expliqui un secret? La vida sencera és un gran interrogant […].»

«Bon final de curs»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/bon-final-de-curs