20150227-200_muses-Imatge_Foto_Llonganissa-Text_Historia_d_una_llonganissa_en_14tweets_Tere_SM

[Musa 28] Història d’una llonganissa en #14tweets

20150227-200_muses-Imatge_Foto_Llonganissa-Text_Historia_d_una_llonganissa_en_14tweets_Tere_SM

 

https://twitter.com/TereSM_/status/571415957337464832

https://twitter.com/TereSM_/status/571416122878251008

https://twitter.com/TereSM_/status/571416209469661185

https://twitter.com/TereSM_/status/571416410674618368

https://twitter.com/TereSM_/status/571416483089256448

https://twitter.com/TereSM_/status/571416703546105858

https://twitter.com/TereSM_/status/571416840536252416

https://twitter.com/TereSM_/status/571416979791151104

https://twitter.com/TereSM_/status/571417132136837120

https://twitter.com/TereSM_/status/571417215909675008

https://twitter.com/TereSM_/status/571417438534967296

https://twitter.com/TereSM_/status/571417585469825024

https://twitter.com/TereSM_/status/571417711135363072

https://twitter.com/TereSM_/status/571417844627480576

https://twitter.com/TereSM_/status/571417922343727104

https://twitter.com/TereSM_/status/571418638407876608

 

 

[Musa 28: Relat inspirat per la proposta d’en Lluís Julian (Calderer): «Després d’una nit de somnis inquiets em vaig despertar convertit (convertida) en …». Si voleu seguir el tweetrelat en cadena, el podeu llegir a Twitter amb els hashtag #14tweets. El relat es va escriure-piular en directe el 27 de febrer del 2015 de les 22:06 a les 22:17. La imatge que acompanya el text es titula «Foto llonganissa» i és de domini públic.]

20150226-200_muses-Imatge_1_Drakis_xatejant_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

[Musa 27] L’auca d’en Drakis el drac

20150226-200_muses-Imatge_1_Drakis_xatejant_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

Amb un cop de ratolí
sembla que et tingui aquí.

 

20150226-200_muses-Imatge_2_Drakis_disfressat_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

Pren-t’ho tot amb molta conya
No ho veus? Sóc de la broma!

 

20150226-200_muses-Imatge_3_Drakis_amb_pupa_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

Si intentes fer l’animal
al final sempre prens mal.

 

20150226-200_muses-Imatge_4_Drakis_amb_raspall_de_dents_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

Per espantar de valent
t’has de rentar bé les dents.

 

20150226-200_muses-Imatge_5_Drakis_dormint_Silvia_Romero-Text_L_auca_d_en_Drakis_el_drac_Tere_SM

Ja és hora d’anar al llit
a tothom… Molt bona nit!

 
 
[Musa 27: Auca inspirada per les cinc fotografies del drac Drakis que acompanyen el text, enviades per la Sílvia Romero.]

20150220-200_muses-Imatge_IMG_0511r_ Daniel_Oines_CC2.0_Attribution-Text_Alguns_drets_reservats_Tere_SM

[Musa 23] Alguns drets reservats

20150220-200_muses-Imatge_IMG_0511r_ Daniel_Oines_CC2.0_Attribution-Text_Alguns_drets_reservats_Tere_SM

 

Qui s’ha menjat la lluna?!

Has estat tu?

Ah, no! Ni t’ho pensis! A mi no em miris amb aquesta cara, no m’entabanaràs amb ullets de gos abandonat!

Sé perfectament que has estat tu. No intentis negar-ho. Ahir hi havia una lluna rodona i blanca al cel, formosa com un pa de quilo, amb un cos de vertigen que provocava palpitacions, i avui algú se n’ha cruspit una bona llenca. I tu ets l’únic que ahir te la miraves amb cara d’afamat! Et vaig veure.

Silenci.

Ja era hora. El teu mutisme em dóna la raó. No m’has enganyat ni per un moment. Ja pots anar cercant el bocí que li falta. Avui mateix pujaràs allà dalt a sargir-la com bonament et dicti l’enteniment.

Cada mes estem igual! Colla de poetes desvergonyits! Es pot saber què us impulsa a llençar-vos com feres afamades sobre la pobra senyora quan fa el ple?! Quan entendreu que no la podeu pescar ni atrapar en un cove? La lluna es mira i no es toca!

Qualsevol dia, pujo i li penjo un cartell a la punta del nas: «Reservat el dret de visió».

 
[Musa 23: Relat inspirat per la proposta de l’Olga: «Lluna, silenci, moment, mes, cos». La imatge que acompanya el text es titula «IMG_0511r» i és de Daniel Oines compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150127-200_muses-Imatge_Fire_Matthias_Ripp_CC2.0_Attribution-Text_Monstres_de_tres_camps_Tere_SM

[Musa 5] Monstres de tres caps

20150127-200_muses-Imatge_Fire_Matthias_Ripp_CC2.0_Attribution-Text_Monstres_de_tres_camps_Tere_SM

Què s’amagava darrere del pany de la porta?

La Maria mai no havia sortit del castell. La seva mare li havia dit que més enllà dels murs sols hi havia llops ferotges i monstres de tres caps, fantasmes sense cor que s’amagaven a dins de les ombres de la gent i els obligaven a realitzar les atrocitats més horribles.

Però la Maria ho volia veure.

No sabia perquè. Es passava les hores preguntant-se perquè no disminuïa el seu desig, perquè la curiositat seguia cremant-la per dins, perquè el foc que la devorava es convertia cada dia en una foguera més immensa.

Mirava la lluna i li preguntava quina era la raó de les seves ànsies, però la lluna minvava sense donar-li resposta. Buscava en la forma dels núvols una senyal que li indiqués quina seria la direcció correcta, però els núvols es desfilaven sense donar-li cap pista

La Maria ho volia veure.

Una nit sense lluna, la Maria va agafar una llanterna de la calaixera, va entrar de puntetes a l’habitació de la seva mare, va agafar la clau que la bona dona sempre portava penjada al coll… I se’n va anar. Se’n va anar sense fer fressa, obrint i tancant la porta amb sigil, endinsant-se en aquell món a on li havien dit que només hi havia llops ferotges i monstres de tres caps.

Què s’amagava darrere del pany de la porta?

Nosaltres. Vosaltres. Jo… Tu.

 

[Musa 5: Relat inspirat per un joc proposat per en Richard Hebert en base a una tirada de daus d’StoryCubes. Paraules obligatòries: hores, castell, pany, direcció, foc, ombres, clau, llanterna i lluna. La imatge que acompanya el text es titula «Fire» i és de Matthias Ripp compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

Pols lluna plena (200 muses - Tere SM)

[Musa 1] Pols de lluna plena

 

Pols lluna plena (200 muses - Tere SM)

Conten que a la lluna
hi ha un homenet
que treballa de sol a sol
tot sol.

Un homenet que treballa
de sol a sol
omplint la Terra
de pols.

Conten que en les nits
de lluna plena
es compleixen

que els desitjos
quan es compleixen
es fan pols.

 

[Musa 1: Aquest petit poema està inspirada en una capseta plena de pols de lluna plena, un dels molts objectes que en Pep Duran atresora en la seva maleta de contacontes.]