20150604-200_muses-Imatge_Hoa_Lo_Prison_Staffan_Scherz_CC2.0_Attribution-Text_Perque_si_Tere_SM

[Musa 89] Perquè sí

20150604-200_muses-Imatge_Hoa_Lo_Prison_Staffan_Scherz_CC2.0_Attribution-Text_Perque_si_Tere_SM

 

Completa el conte:
«Aquell dimarts et vaig matar…»

… Perquè tenia por.

Perquè no hi havia boca més bonica
que la teva.

Perquè no hi havia amor més gran
que el teu.

Perquè no hi havia ésser més perfecte
que tu.

Perquè eres massa per a mi
perquè no mereixia un conte de fades amb final feliç
perquè et vaig suplicar que m’abandonessis
i no te’n vas anar.

Perquè sóc tragèdia
grega.

Perquè sí.

 

***

 

Porque sí
 
Completa el cuento:
«Aquel martes te maté…»

… Porque tuve miedo.

Porque no había sonrisa más bonita
que la tuya.

Porque no había amor más grande
que el tuyo.

Porque no había ser más perfecto
que tú.

Porque eras demasiado para mi
porque no merecía un cuento de hadas con final feliz
porque te supliqué que me abandonaras
y no te fuiste.

Porque soy tragedia
griega.

Porque sí.

 
 
[Musa 89: Poema inspirat per la proposta de Megustaescribir: «Completa el cuento: “Aquel martes te maté…” #microcuento». Poema escrit originalment en castellà i traduït al català. Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Hoa Lo Prison» i és de Staffan Scherz compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150603-200_muses-Imatge_Tiger_Drops_2_Mark_ Blue_Boy_TBB_CC2.0_Attribution-Text_Besa_m_Tere_SM

[Musa 88] Besa’m

20150603-200_muses-Imatge_Tiger_Drops_2_Mark_ Blue_Boy_TBB_CC2.0_Attribution-Text_Besa_m_Tere_SM

 

La pluja que cau
cau sols
per a tu i per a mi.

Mortalla de fang
fang serem
quan recuperem el pols.

Un petó de llavis
llavis perduts
de llengües i accents.

El mocador no cal.
No cal… No?

 

 

[Musa 88: Poema inspirat per la proposta de la Maria Teresa Galan: «Pluja, fang, petó, llavis, mocador». Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Tiger Drops 2» i és de Mark © Blue Boy ® TBB compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150529-200_muses-Imatge_Jordi_Marrugat-Text_Caixes_de_refresc_abandonades_Tere_SM

[Musa 85] Caixes de refresc abandonades

20150529-200_muses-Imatge_Jordi_Marrugat-Text_Caixes_de_refresc_abandonades_Tere_SM

 

Vols fer-me creure
que no t’importa.
I no m’importa.

Vols fer-me creure
que et faig nosa.
I m’aparto.

Vols fer-me creure
que no em necessites.
I m’allunyo.

Com caixes de refresc
abandonades i apilades
en un carreró estret
darrere d’un bar.

Vols fer-te creure
que sóc el passat.
I no t’ho creus.

Però m’allunyo,
m’aparto,
no m’importa.
I no et crec.

 

[Musa 85: Poema inspirat per la fotografia que acompanya el text, obra d’en Jordi Marrugat.]

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon_Poema_escrit-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

[Musa 84] Finestra d’aire

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

 

Què em diu una finestra
sinó recordar-me que hi ha vida
més enllà del claustre que respiro?

Obre els porticons
deixa que repiquin amb la tempesta.
Envia les invitacions
deixa que entri l’aire presta.

La finestra sóc jo, no ho veus?
La finestra mirant-me; a mi.

 

 

[Musa 84: Poema inspirat per participar en la proposta de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès «Finestres al món»: «L’Escola d’Escriptura us proposa un exercici literari. Del 18 al 29 de maig, trobareu una FINESTRA OBERTA AL MÓN al vestíbul de la 4a planta de l’Ateneu Barcelonès. És una obra realitzada per la il·lustradora Glòria Falcón, exalumna de l’Escola. Allà hi podreu penjar en paper els vostres textos, de ficció o no-ficció, inspirats en allò que us suggereix la mirada per una finestra. Poden ser poemes, poemes visuals, contes breus, microrelats, cançons o qualsevol text narratiu senzill. Al costat de la finestra haurà una tauleta on hi trobareu xinxetes; només cal triar un lloc on penjar el vostre text. També hi haurà material per si voleu escriure el text allà mateix». La imatge que acompanya el text és una fotografia del plafó a on hi ha la il·lustració de la Glòria Falcón: el meu poema és el foli de color groc que hi ha penjat a sobre del marc de la finestra.]

20150526-200_muses-Imatge_Come_if_you_dare_Salva_Barbera_CC2.0_Attribution-Text_Inutil_Tere_SM

[Musa 82] Inútil

20150526-200_muses-Imatge_Come_if_you_dare_Salva_Barbera_CC2.0_Attribution-Text_Inutil_Tere_SM

 

Com un elefant
que dóna voltes
per l’univers
que s’obre pas
a empentes i crits
sense demanar permís.

Com un bust
cuit a foc lent
per mans artesanes
que oblida el rusc
la força de la terra
l’esperança experta.

Trepitges amb les teves potes enormes
sense saber què trepitges.

Mires amb els teus ulls de fang
sense saber què mires.

I la inútil sóc jo…

La inútil sóc jo, fill meu?

 

[Musa 82: Relat inspirat per la proposta de la Sílvia Jané: «elefant, univers, esperança, força, fang». La imatge que acompanya el text es titula «Come if you dare» i és de Salva Barbera compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150516-Tere_SM-Taller_poesia_escenica_Brossa_Setmana_poesia_Barcelona

Taller poesia escènica de Joan Brossa a la Setmana de la Poesia de Barcelona

20150516-Tere_SM-Taller_poesia_escenica_Brossa_Setmana_poesia_Barcelona

 

Com ja és tradicional, a principis de maig, a Barcelona se celebra la Setmana de la Poesia. Entre els molts actes que es programen per tota la ciutat, el divendres 15 de maig l’Escola d’Escriptura i la Fundació Joan Brossa van organitzar un taller al qual vaig tenir l’honor de poder assistir: «Més enllà del teatre: la poesia escènica».

En el taller, dirigit magistralment per en Jordi Marrugat, vam tenir l’ocasió d’aprendre moltes coses de l’obra poètica d’en Joan Brossa, posant l’èmfasi en les seves obres de teatre (o, com ell l’anomenava, la seva poesia escènica).

Ho sabíeu que Lorca era un dels referents de Joan Brossa? Em quedo amb una cita del poeta que segurament va influir l’obra Brossa: «El teatre és poesia que s’aixeca del llibre i es fa humana. I en fer-se, parla i crida, plora i es desespera.»

L’última part del taller el vam dedicar a posar en pràctica tot el que havíem après. Vam fer una acció espectacle col·lectiva de la qual no han quedat registres gràfics (hehe) i vam escriure dos cadàvers exquisits imitant la metodologia emprada pels surrealistes francesos: un de poètic i un de teatral.

El poètic diu: «En la buidor del tot res / Plomes verdes marginades / La clara nit ho enfosquia tot / Un vers en un moment!! No sé què dir / Sol, i de dol, i amb vetusta gonella / Els ulls de la fusta respiren aire / La vida és per viure-la».

I el teatral: «T’estimo. De la dreta surt una noia i s’asseu a terra. (algú) desaprendre (alguna cosa). L’actor primer salta dins la banyera. El capellà s’aixeca de sobte. Silenci llarg. Saltem amb els dos peus junts».

Què us sembla, tenim un futur surrealista? 😉

https://twitter.com/TereSM_/status/599508460041064448

Moltes gràcies Escola d’Escriptura, Fundació Brossa i Jordi Marrugat per convidar-nos!

20150514-200_muses-Imatge_Angels_Soriano-Text_Trencaones_Tere_SM

[Musa 75] Trencaones

20150514-200_muses-Imatge_Angels_Soriano-Text_Trencaones_Tere_SM

 

Em vas regalar una rosa
una rosa rosa esclatada
amb pètals de sucre.

Besos fets de paciència
erosiones les pedres agrestes
les tornes de cuir.

Sense tu hores eternes
el passeig marítim perd la pau
anhelo els teus ulls.

I les ones es desfermen
quan la meva pell foc embravida
romp la teva calma.

 

 
[Musa 75: Poema inspirat per les quatre fotografies que acompanyen el text, obra de l’Àngels Soriano.]

20150430-200_muses-Imatge_Caricias_Reto_Cinco_sentidos_Marta_Diarra_CC2.0_Attribution-Text_Sospirs_Tere_SM

[Musa 66] Sospirs

20150430-200_muses-Imatge_Caricias_Reto_Cinco_sentidos_Marta_Diarra_CC2.0_Attribution-Text_Sospirs_Tere_SM

 

Ho sé… Tot i que intento no saber-ho.

Ho llegeixo en els teus ulls… Tot i no veure’ls.

Juguem… Sense atrevir-nos a jugar, de veritat.

T’acaricio amb les mans anhelant anar… Molt més enllà.

Sospiro pel teu contacte com una droga… T’anhelo.

La necessitat creix dins meu… De tu.

 
— Què li passa a la Sònia?
— Com que què li passa? Està llegint, no?
— I què llegeix?
— Alguna novel·lota romàntica…
— Quina?
— I jo què sé! A mi què m’importa?
— Home, Mateu, ets el seu marit: veient la cara que fa, potser t’hauria d’importar…
— Vés-te’n a parir mones!

 
I l’odi creix dins meu… Per a ell.

 

 
[Musa 66: Relat inspirat per la proposta d’en Josep M Griño: «mans, contacte, necessitat, tu». La imatge que acompanya el text es titula «Caricias – Reto Cinco sentidos» i és de Marta Diarra compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150429-200_muses-Imatge_Forever_and_Always_Two_Bright_Flowers_On_Blue_Sky_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_No_ho_se_Tere_SM

[Musa 65] No ho sé

20150429-200_muses-Imatge_Forever_and_Always_Two_Bright_Flowers_On_Blue_Sky_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_No_ho_se_Tere_SM

 

«Sempre» és un paraula
massa gran
per a tu…
I per a mi.

 

«Impossible» és un paraula
impossible
per a tu…
I per a mi.

 

La realitat és un sentiment
difícil d’acceptar
per a tu…
O per a mi?

 

 
[Musa 65: Relat inspirat per la proposta de la Raquel: «sempre, impossible, realitat, acceptar, sentiment». La imatge que acompanya el text es titula «Forever and Always Two Bright Flowers On Blue Sky» i és de D Sharon Pruitt compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150421-200_muses-Imatge_Hamster_in_a_wheel_Dan_Derrett_CC2.0_Attribution-Text_Atrapat_en_la_perpètua_roda_Tere_SM

[Musa 59] Atrapat en la perpètua roda

20150421-200_muses-Imatge_Hamster_in_a_wheel_Dan_Derrett_CC2.0_Attribution-Text_Atrapat_en_la_perpètua_roda_Tere_SM

 

Hàbil et mous
sense sentit
sense descans.

Amb l’energia
d’una vida
que no saps viure.

Moaixakha incompresa
de qui ningú
sap l’existència.

Somriures de llauna
amagats
en la lluna oculta.

Tresoreges
com diamants
trossos de plàstic.

Esperes les passes
amb sabatilles
del qui t’ignora.

Rodes a la roda
sense moure’t
sense final.

 
— Com has dit que es diu aquest bitxo?
— Humà.

 
[Musa 59: Relat inspirat per la proposta de la Carme: «T’envio 5 paraules i una condició afegida si m’ho permets: que sigui en vers -micropoema- (l’estil i rima que tu vulguis). Les paraules: lluna, sabatilla, hàmster, diamant i somriure». La imatge que acompanya el text es titula «Hamster in a wheel» i és de Dan Derrett compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]