Última entrega de l’IG Tour de «Casus Belli» amb un colofó increïble: una extensa ressenya de la Mixa, degana dels booktubers en llengua catalana, que no sols ha publicat la seva opinió de la novel·la a Instagram sinó que també l’ha publicat al seu web literari «Paraula de Mixa», a on comparteix llibres i lectures des del 2016! Moltes gràcies, Mixa, per completar el viatge amb una «parada» tan fantàstica! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @mixa_ql

«El primer que em va cridar l’atenció de “Casus Belli” és la seva sinopsis: “Una novel·la sobre el sector editorial català (vist des de dins)”. Encara que tots els personatges i situacions que apareixen són ficticis, està clar que polèmiques reals del món del llibre han inspirat la trama d’aquesta novel·la breu.

Teresa Saborit resumeix l’ecosistema editorial català amb tres segells anomenats Casus Belli (que es podria traduir del llatí com a “motiu de guerra”), Nèmesi (sinònim de “enemic”), o Festina Lente (un oxímoron grec que significa “afanya’t lentament”). Un recurs que m’ha recordat a la “La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra, on el protagonista publica per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum. Ambdues històries comparteixen una crítica punyent envers les maquinacions del món editorial i carreguen contra la vessant més comercial de Sant Jordi. Veieu com ho resumeix Saborit:

p.48 «Senyors i senyores! Nenes i nens! Passin i vegin l’espectacle més gran del món literari! L’únic! L’inigualable! L’inimitable… Saaaaaaaant Jordi! I com si d’una vulgar atracció de circ es tractés, cada vint-i-tres d’abril, les places i carrers d’aquest nostrat país s’omplen de llibres, com si els llibres importessin a algú, encara. Llibres per regalar.

En això s’ha convertit la diada més bonica de l’univers: en un espectacle de monstruositats. El miracle de vendre llibres a gent que no els llegirà mai per regalar-los a altra gent, que tampoc no els llegirà. Els catalans no tenim perdó.»

Reconec que com a amant dels llibres he patit llegint la crua realitat que l’autora explica sense pèls a la llengua. Si bé la trama es torna cada vegada més exagerada i espectacular (digne d’un “blockbuster” hollywoodià), les estadístiques que Saborit exposa són ben certes (sobretot al voltant de la precarietat que pateixen els escriptors). El 2 de juliol vaig dinamitzar un debat sobre “Escriure en català avui en dia” a la III Jornada de Joves Lectors que organitzàvem des de l’Associació de Joves Lectors Catalans, i no vaig poder evitar pensar en “Casus Belli”.

Durant la taula rodona vaig demanar als ponents (Care Santos, Maite Carranza, Arturo Padilla i Marta Meneu-Borja) que em resumissin la situació de viure de l’escriptura amb el títol d’un llibre real o fictici. Les seves respostes van ser: “Por”, “La pregunta” o “Incertesa” entre d’altres (…).

Tenim feina a fer, però alhora no hem d’oblidar que l’escriptura és una de les professions més gratificants que hi ha. Teresa Saborit, per exemple, fa un homenatge a la companyonia, el suport i el bon rotllo que hi ha a les comunitats d’escriptors que han anat sorgint arreu de Catalunya, com per exemple la que ella mateixa va fundar: “VullEscriure.cat” (i de la qual jo vaig tenir el plaer de formar-ne part) (…).

Sigui com sigui, fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial, i “Casus Belli” els posa sobre la taula perquè no puguem seguir mirant cap a un altre costat… Paraula de Mixa!»

Llegiu la ressenya completa en aquest enllaç: https://paraulademixa.jimdo.com/2022/07/05/casus-belli

L’IGTour de «CasusBelli» continua el seu viatge! I aquesta vegada ho fa visitant el compte de la Núria Martínez (@magiadelsllibres) amb qui hem hem descobert que compartim paisatge vital i literari (gairebé només caldria canviar Taradell per Gurb!). M’alegro que hagis gaudit de la lectura, Núria. Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @magiadelsllibres

«Vaig apuntar-me a l’IG Tour de ‘Casus Belli’ per no tenir cap excusa per seguir sense llegir a la Teresa Saborit. I ara em penedeixo de no haver-ho fet abans, llegir-la vull dir.⁠

L’autora em fa passejar per dues de les ciutats que més estimo: Barcelona, la ciutat que em va veure néixer i créixer i Vic, capital de la comarca que em va acollir ja fa vint anys. Em porta a escenaris que conec molt bé i que poc en costa reconèixer en les seves descripcions.⁠

Ens endinsem al món editorial vist des de dins: la perspectiva d’una editora independent, la Cris Comella, editora de Festina Lente, l’editorial més antiga en llengua catalana i amb seu a l’emblemàtica Casa Comella de Vic. I la visió de la Tina, una autora que veu com la seva obra és plagiada per una de les autores amb més vendes del moment.⁠

‘Casus Belli’ està estructurada en capítols curts on sentirem les veus de les dues protagonistes i de tant en tant sentirem la veu d’en Biel, l’antagonista, el personatge ‘odiós’ que tota bona història ha de tenir. L’arc temporal està delimitat a un any natural: de desembre a desembre. Tres-cents seixanta-cinc dies que donen per a molt dins de l’entramat del món editorial, on les males juguesques, les travetes, les amistats incondicionals i les punyalades per l’esquena estan a l’ordre del dia. Cert és que estem en una història de ficció, però que fa preguntar-te repetidament: quant hi ha de veritat en el món real?, sincerament… M’agradaria saber-ho.⁠

Escrita amb un llenguatge planer, fresc, dinàmic i directe, la novel·la es llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de més.⁠ Si voleu saber més de la novel·la, la següent parada serà a @meyonbook el dia 25 de juny.⁠»

Coses maques que em passen: rebre la primera ressenya de l’IGTour de «CasusBelli» i llegir unes paraules meravelloses de la @rateta_de_biblioteca. Mil gràcies, Rateta! M’alegro que hagis gaudit de la lectura. Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @rateta_de_biblioteca

«CASUS BELLI
Teresa Saborit (juny 2022)

Quan vaig veure que la Teresa va proposar l’IG Tour per la seva darrera obra, m’hi vaig oferir de seguida.

Resumeixo molt l’argument ja que el podeu trobar fàcilment: la Tina, escriptora, és víctima d’un plagi d’un llibre que ha tardat anys en escriure i viu de nits. I la Cris, és una petita editora que lluita contra grans editorials sense escrúpols. Cadascuna a la seva manera es revelarà per recuperar el que els pertany… Quina ho aconseguirà?

La novel·la és àgil i lleugera. A més està estructurada en capítols curts que encara en facilita més la lectura. A part cada capítol està subdividit segons el personatge del qual parla. Bàsicament s’intercalen les veus de les dues protagonistes, i de tant en tant n’apareix un tercer, d’aquells que fa rabieta. La novel·la transcorre en el període d’un any; de Nadal a Nadal i amb uns ambients molt ben construïts, entre Bcn i Vic. (A partir d’ara quan passegi per la Pl Major de Vic la miraré amb ulls diferents). Cap a la part final, la novel·la agafa un ritme més trepidant (hi ha una escena que tela quina angoixa!) I al final, tots els elements s’acaben entrellaçant i m’encanta la manera com aconsegueix “creuar” les dues protagonistes.

És nota que l’autora coneix el món editorial i sap com funciona. A més, m’agrada quan a través d’una de les protagonistes deixa anar algunes crítiques del sector, sobretot quan parla de la diada de St Jordi, del que representa, de si tots els autors són realment els autors dels llibres que firmen… Encara que sigui en una obra de ficció, personalment m’ha agradat que es toqués el tema.

Tinc ganes de llegir la resta de ressenyes de la resta de participants del IGTour i també vull felicitar la Teresa per tota la feina que fa, a part d’escriure, i que consisteix en crear un espai on la gent pugui també escriure i expressar-se. A més ho fa amb iniciatives molt originals (com aquest IG tour)o d’altres propostes ja sigui IG, twitter, VE…

Si teniu ganes de més ressenyes, la següent parada del Tour tindrà lloc el 20/06 al compte de @magiadelsllibres.»