La biblioteca de l’INS Hug Roger III de Sort (Lleida) ha inclòs «Els llops ja no viuen als boscos» entre les seves recomanacions lectores per aquest Sant Jordi. Moltes gràcies!
A continuació trobareu el vídeo que han preparat i el dossier complet amb totes les recomanacions:
Tinc una gran notícia! La biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha seleccionat «Els llops ja no viuen als boscos» com un dels millors llibres d’aquesta primavera i l’ha inclòs en «El Garbell», la seva revista de recomanacions bibliogràfiques!
Tal i com consta en la presentació de la seva web: «”El Garbell” respon a la necessitat de donar pistes als mestres bibliotecaris perquè puguin trobar fàcilment les novetats editorials que ens han agradat més, tant pel seu interès, com per la seva qualitat i que trobem força necessàries per formar part de la biblioteca escolar i personal i per fer lectors. És una selecció que també des de l’escola se’n pot fer difusió per fer recomanacions en moments puntuals: Sant Jordi, Estiu i Nadal però que inclou les novetats de tot l’any. “El Garbell” es publicarà tres vegades durant el curs: per Nadal, per Sant Jordi i al juny, coincidint amb el final del curs escolar.»
Trobareu la presentació d’«Els llops ja no viuen als boscos» a «El Garbell» número 10, publicat aquesta primavera, seguint el següent enllaç: http://www2.rosasensat.org/files/el_garbell_10_def.pdf
A més a més, «Els llops ja no viuen als boscos» s’ha situat un cop més entre els 10 llibres més venuts de la setmana de Pagès Editors. Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!
7 opinions sobre «Els llops ja no viuen als boscos», llibre guanyador de l’XI Premi 7lletres 2016 (el premi de narrativa curta més ben dotat de la literatura catalana).
Què n’han dit?
Més informació: www.elsllopsjanoviuenalsboscos.cat
La revista Faristol, editada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) i especialista en literatura per a infants i joves, acaba de publicar una crítica sobre «Els llops ja no viuen als boscos»!
«”El llop corria més que jo, no podia fugir-ne. Cada vegada el tenia més a prop…” Si aquest magnífic recull de contes fos un CD de música, el resultat seria un àlbum conceptual, també magnífic (…). És tremendament honest i desitjable que, arribat el cas, l’art remeni les entranyes. I fer mal, per què no. Perquè al món real, on ja no queden pràcticament llops de quatre potes, mai hi ha hagut llenyataires que apareixen en l’últim sospir i salven les nenes desobedients i ingènues (…). I un valor afegit per al llibre, premi 7lletres, és que l’autora, que de narrar en sap un niu, no porta les històries cap a llocs comuns, de manera que el lector no sap per on li vindrà la patacada.»
Podeu llegir la crítica completa en el següent enllaç: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=3041
Moltes gràcies Joan Bustos per haver escrit una crítica sobre «Els llops ja no viuen als boscos», recull de relats guanyador de l’XI Premi 7lletres 2016, i per haver decidit atorgar-li quatre estrelles, la màxima puntuació possible: un honor aparèixer en la vostra revista.
No ho digueu a ningú (només uns pocs coneixen el secret) però corre el rumor, diuen, m’han dit, que un grup d’estudiants d’ESO i de batxillerat del Col·legi Sant Miquel de Vic (Osona) es reuneixen un cop al mes, a l’hora del pati, per parlar… De llibres.
Diuen que comparteixen lectures, que recomanen (o no) que els seus companys també se submergeixin en les pàgines dels llibres que han llegit. I diuen que quan s’acaba l’hora del pati, quan sona el timbre per reprendre les classes, els confabuladors tornen a l’aula… Com si no hagués passat res.
Són els «Stmconfabulant».
He aconseguit (no vulgueu saber com) la crònica de la seva última sessió clandestina, el passat 7 de febrer. Entre l’ampli ventall de lectures sobre els quals van conversar, amb títols de tots el gèneres i temàtiques, he descobert un llibre que em fa molta il·lusió de compartir amb tots vosaltres: «Els llops ja no viuen als boscos».
Un honor que «Els llops…» hagin estat inclosos en una selecció de llibres tan fantàstica. Moltes gràcies per la menció, confabuladors!
Llarga vida als llibres.
Llarga vida als que no fan «res» a l’hora del pati 😉
Última parada del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En Jose Luis Guerrero ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Supèrbia», el setè relat del llibre:
«La historia está precedida por una cita de “Hansel y Gretel” (…). ¿Cómo unos padres podrían abandonar a sus hijos para salvarse ellos? Imagino la ansiedad, de esos niños en el momento en que la comprensión vence a la incredulidad, cuando aceptan por fin que sus padres no están, que se han ido, intuyo la mezcla de desconsuelo y suplica amarga, hacia quienes pudiendo tenderles una mano salvadora fueron brazo ejecutor. Esa mezcla de incomprensión y odio debe sentir también el protagonista de “Supèrbia”, ese niño de hoy en cualquiera de nuestras ciudades, que juega a la Play, va al cole, juega al futbol y tiene amigos en facebook, cuyo nombre no se menciona, tal vez porque podríamos haber sido cualquiera de nosotros. Ese niño “abandonado” por unos padres que no tienen tiempo para él y su mundo de niños, perdidos probablemente en su propio bosque de obligaciones y prioridades malentendidas (…). ¿Y si esos padres tan ocupados intentado traer “comida” a la casa (¿de Hansel y Gretel?) tal vez nunca hubieran tenido tiempo de explicarnos un cuento, dónde hubiéramos visto que el lobo a veces se viste de cordero? (…). Después de leer este relato, necesito leer el libro completo, para seguir disfrutando de la belleza sencilla de la prosa clara sin adornos innecesarios de Teresa Saborit. Os lo recomiendo.»
Moltes gràcies per les teves paraules, Jose Luis! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://joseluisguerrero.com/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos 😉
Fins aquí les catorze parades del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos». Espero que us hagi semblat tan interessant com a mi: feu clic aquí per recuperar l’itinerari complet del booktour. Moltes gràcies a tots per haver-hi participat!
Penúltima parada del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Teresa Creus ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Peresa», el sisè relat del llibre:
«La meva participació a la lectura de “Els llops ja no viuen als boscos” m’ha donat l’oportunitat de posar-me de nou al tema la literatura infantil i reflexionar sobre què vol dir comprendre un text (…). L’angoixa de tota la primera part es transmet a qui està llegint ja que té tota la tècnica literària per aconseguir-ho: (…) descripció de totes les pors de l’infant en relació a ell mateix, a la seva situació familiar i als companys de l’escola … et va pujant una bola al coll! (…) El final és tan dur com el conte. L’autora dóna veu als infants que no la tenen de tan aplanats com viuen. Aquesta veu hauria d’arribar als nens i nenes i els hauria d’impactar per com és de potent (…). Em sembla interessant posar els infants davant la crua realitat que han de viure molts altres nens i nenes. No tothom estarà d’acord amb aquesta idea. A mi sempre m’ha agradat la Caputxeta Vermella en versió original. Sabem que els contes són maneres d’allunyar-se d’un problema per tal d’analitzar-lo més fredament i sense implicació personal (…). Aquesta narració, però, no la podríem posar mai al nivell de la Caputxeta. Es tracta del clam directe de l’infant, de la denúncia de la seva situació social per la descripció directa dels fets i en boca del protagonista. L’anàlisi a fer no és indirecta, sinó directa i real. Analitzem allò que la criatura viu i explica en primera persona. No és cap metàfora. Va directa a la ment, a la raó que ha de sortir entre les emocions i els sentiments (…). Si en podem parlar haurem de veure com la societat ha de sortir a l’ajuda de situacions com aquestes, com cal intervenir per ajudar i sobretot hem de parlar de drets dels infants. I veurem com llegir ens fa comprendre millor el món en què vivim i ens porta a actituds personals per a millorar la societat. Si ho mirem bé i podem arribar a compartir allò que la lectura ens provoca, ens adonarem que no som les mateixes persones que abans de llegir aquest petit text, que estem amb més bona disposició per entendre i denunciar les situacions que afectin als drets dels infants com a persones.»
Moltes gràcies per les teves paraules, Teresa! Visiteu el seu perfil de facebook per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/teresa.creussola.7/posts/10210452563821741 😉
Última parada, dimecres de la setmana que ve al blog d’en José Luis Guerrero. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour
Parada 12 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Marga Martínez ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Avarícia», el cinquè relat del llibre:
«La protagonista del relat és la Clara, una nena de nou anys, que ens dóna la seva visió de l’estil de vida que porta. Una vida massa estructurada i manipulada pels adults que l’envolten (…) i en els quals confia. Un estil de vida allunyant d’aquell que qualsevol criatura necessita i desitja i que, ella mateixa, en determinats moments, enyora. Tot gira al voltant de la utilització de la seva imatge i de les repercussions econòmiques que comporta, sense tenir en compte les necessitats de la Clara, que perd pel camí part de la seva infantesa. La Teresa, amb delicadesa però sense estalviar-nos res, ens mostra els sentiments i les contradiccions de la protagonista. No us explico més. Crec que val la pena llegir-ho!»
Moltes gràcies per les teves paraules, Marga! Visiteu el seu perfil de facebook per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/marga.martinezbergantinos/posts/10207886161934975 😉
Següent parada, demà dijous al blog de la Teresa Creus. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.
Parada 11 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En Salvador Riera ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Enveja», el quart relat del llibre:
«La Teresa Saborit és una escriptora jove, de prosa brillant i de poesia exquisida, de la qual en sentirem parlar força en els propers anys perquè la seva obra ho mereix. De moment, aquest any ja ha guanyat el prestigiós premi 7 lletres convocat pel Centre Municipal de Cultura i el Consell Comarcal de la Segarra (…). Al llarg de tot el relat sempre ens acompanya la dualitat clàssica entre el bé i el mal i no podem defugir d’endinsar-nos en el seguit de dualitats que contínuament se’ns presenten: amor / dolor; correcció / incorrecció; rebel·lia / obediència;… La Teresa ens condueix magistralment a través d’elles i no podem més que envejar-li aquesta capacitat innata de moure’s en la dualitat com peix dins de l’aigua (…). La narració s’accelera mentre el relat ens fa entrar en un vòrtex dramàtic que ens empeny a seguir llegint per conèixer el final de la història. No desvetllarem el final del relat però sí que us aconsellarem que compreu el llibre i en llegiu els set relats. No us defraudaran. Apreciareu el talent creatiu i literari de la Teresa Saborit i esperareu amb candeletes noves publicacions d’ella (…).»
Moltes gràcies per les teves paraules, Salvador! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://salvagora.cat/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos-teresa-saborit 😉
Següent parada, demà dimecres al perfil de facebook de la Marga Martínez. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.
Parada 10 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Sílvia Caballeria ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Ira», el tercer relat del llibre:
«Vaig llegir el relat “Ira” als meus alumnes de 4t ESO i els va impactar tant que em prenien el llibre dels dits per llegir-ne més. Bon senyal, oi? (…) El nostre protagonista, un nen, no pot prendre cap decisió perquè no té la capacitat d’afrontar la seva cruel experiència perquè no la percep com a tal, no té eines per resoldre allò que considera “normal”. I aquells que l’havien de protegir (…) no entenen el seu silenci eixordador perquè viuen absorts dins la bombolla de les seves preocupacions i per això esdevenen cecs i sords (…). Amb un llenguatge directe i clar i amb un final obert, que és com un cop de puny a l’estómac, la Teresa Saborit no ens deixa indiferents i ens sacseja la consciència i incita a treure’ns la bena dels ulls (…). Aquest relat ha de servir per posar-nos en guàrdia contra aquests depredadors, com diu el refrany “ovella sense guardià, el llop se la menjarà”. I, encara que Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, popularitzés la frase Homo homini lupus est, “L’home és un llop per a l’home”, no permetem que ho sigui per als nens.»
Moltes gràcies per les teves paraules, Sílvia! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2016/12/ira-relat-del-llibre-els-llops-ja-no.html 😉
Següent parada, dimarts de la setmana que ve, al blog d’en Salvador Riera. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.