Autor: Teresa Saborit

20150605-200_muses-Imatge_Orange_Rose_s_Prison_ Prision_de_Rosa_Naranja_Jesus_Solana_CC2.0_Attribution-Text_Veus_Tere_SM

[Musa 90] Veus?

Posted on by Teresa Saborit

20150605-200_muses-Imatge_Orange_Rose_s_Prison_ Prision_de_Rosa_Naranja_Jesus_Solana_CC2.0_Attribution-Text_Veus_Tere_SM

 

Desert d’impossibles
curull de somnis
oasi esperança.

Plenitud de vida
amor d’aigua clara
admiració complerta.

Sóc el que veus
no el que les veus
diuen que sóc.

I el que no veus.
Veus?

Beu.

 

 

[Musa 90: Poema inspirat per la proposta de la Mónica Alvarez: «Admiració, desert, oasi, amor, plenitud». Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Orange Rose’s Prison / Prision de Rosa Naranja» i és de Jesus Solana compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150604-200_muses-Imatge_Hoa_Lo_Prison_Staffan_Scherz_CC2.0_Attribution-Text_Perque_si_Tere_SM

[Musa 89] Perquè sí

Posted on by Teresa Saborit

20150604-200_muses-Imatge_Hoa_Lo_Prison_Staffan_Scherz_CC2.0_Attribution-Text_Perque_si_Tere_SM

 

Completa el conte:
«Aquell dimarts et vaig matar…»

… Perquè tenia por.

Perquè no hi havia boca més bonica
que la teva.

Perquè no hi havia amor més gran
que el teu.

Perquè no hi havia ésser més perfecte
que tu.

Perquè eres massa per a mi
perquè no mereixia un conte de fades amb final feliç
perquè et vaig suplicar que m’abandonessis
i no te’n vas anar.

Perquè sóc tragèdia
grega.

Perquè sí.

 

***

 

Porque sí
 
Completa el cuento:
«Aquel martes te maté…»

… Porque tuve miedo.

Porque no había sonrisa más bonita
que la tuya.

Porque no había amor más grande
que el tuyo.

Porque no había ser más perfecto
que tú.

Porque eras demasiado para mi
porque no merecía un cuento de hadas con final feliz
porque te supliqué que me abandonaras
y no te fuiste.

Porque soy tragedia
griega.

Porque sí.

 
 
[Musa 89: Poema inspirat per la proposta de Megustaescribir: «Completa el cuento: «Aquel martes te maté…» #microcuento». Poema escrit originalment en castellà i traduït al català. Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Hoa Lo Prison» i és de Staffan Scherz compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150603-200_muses-Imatge_Tiger_Drops_2_Mark_ Blue_Boy_TBB_CC2.0_Attribution-Text_Besa_m_Tere_SM

[Musa 88] Besa’m

Posted on by Teresa Saborit

20150603-200_muses-Imatge_Tiger_Drops_2_Mark_ Blue_Boy_TBB_CC2.0_Attribution-Text_Besa_m_Tere_SM

 

La pluja que cau
cau sols
per a tu i per a mi.

Mortalla de fang
fang serem
quan recuperem el pols.

Un petó de llavis
llavis perduts
de llengües i accents.

El mocador no cal.
No cal… No?

 

 

[Musa 88: Poema inspirat per la proposta de la Maria Teresa Galan: «Pluja, fang, petó, llavis, mocador». Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Tiger Drops 2» i és de Mark © Blue Boy ® TBB compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150602-200_muses-Imatge_Old_Love_Katelyn_Kenderdine_CC2.0_Attribution-Text_Paraules_d_anima_Tere_SM

[Musa 87] Paraules d’ànima

Posted on by Teresa Saborit

20150602-200_muses-Imatge_Old_Love_Katelyn_Kenderdine_CC2.0_Attribution-Text_Paraules_d_anima_Tere_SM

 

La mà que aguanta la ploma no és la teva mà, el cor que batega sobre la pàgina que els mots acullen no és el teu cor. Ho sents? El bolígraf s’uneix amb el foli en una dansa ancestral mil cops repetida i la tinta s’escampa sobre el paper perfilant formes sinuoses que la teva raó no comprèn. Ignores d’on sorgeixen les paraules que es desdibuixen davant dels teus ulls com si un diamon juganer te les xiuxiuegés a cau d’orella, ignores d’on neixen les històries que la teva ànima aboca sobre el full en blanc com si li anés la vida. Només saps que escrius.

Només saps
que no pots
no fer-ho.

 
 
 
[Musa 87: Relat inspirat per participar en la desena jornada del grup D de la Lliga de Microrelataires en Català. Condicions: tema «artista», màxim 200 paraules. Si us agrada, aneu a la web de la Lliga i deixeu-hi un comentari dient que li doneu el vostre vot. Moltes gràcies! La imatge que acompanya el text es titula «Old Love» i és de Katelyn Kenderdine compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150601-200_muses-Imatge_Baby_I_got_your_number_Evil_Erin_CC2.0_Attribution-Text_Culpable_Tere_SM

[Musa 86] Culpable

Posted on by Teresa Saborit

20150601-200_muses-Imatge_Baby_I_got_your_number_Evil_Erin_CC2.0_Attribution-Text_Culpable_Tere_SM

 

Ja sé que no t’ho he dit mai. Ho sé i em declaro culpable. Culpable de ser covarda i etiquetar-me de valenta. Culpable d’abanderar-me de sincera i només dir-te mentides. Culpable d’haver-te fet creure que era l’algú que jo creia que tu volies que fos, en lloc de ser com no sabia que era.

Tenia por.

Vaig deixar que em fessin creure que era estranya, rara. Vaig creure’m que m’havia d’amagar, ocultar-me. Vaig tenir terror dels meus propis somnis, els vaig insultar per impossibles, els vaig esquarterar, ofegar, maltractar, apunyalar… Però ells van resistir, inamovibles, immortals.

Tenen ànima.

Els somnis no són més que l’anhel més profund del nostre esperit, maldant per ser viscut, però tampoc són menys. Els somnis, a voltes tan grandiloqüents, enormes i inabastables, no disposen de més eines que les nostres fràgils mans per ser reals, però tampoc de menys.

Tinc.

Tinc l’oportunitat de viure l’avui, en present. Tinc el moment que havia cercat, sense saber-ho. Tinc l’èxit i el fracàs dormint al meu costat, en una balança en equilibri perfecte de la qual jo sóc l’únic punt de suport. Tinc l’esperança i el desànim, tinc la perseverança i la mandra, tinc l’emprenedoria i l’atur, tinc el cor i la ment.

Em tinc a mi.

Avui ha arribat el moment de ser sincera, de dir-t’ho amb totes les lletres, de ser valenta, de creure’m el que intueixo que em corre per les venes i que em té una confiança cega per esdevenir real. En plaça pública faig acte de contrició, ho diré en veu ben alta perquè tothom ho sàpiga.

«Sóc escriptora!»

Ja està, ja ho he dit… Que els lectors s’apiadin de la meva ànima.

 

[Musa 86: Relat inspirat per la proposta de la Gemma Murillo: «Les meves paraules com a musa: moment, oportunitat, èxit, esperança, perseverança. Les meves paraules tipus entorn… Emprenedoria i èxit! Perquè crec hem de ser positius i lluitar pels nostres somnis!». La imatge que acompanya el text es titula «Baby, I got your number…» i és d’Evil Erin compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150529-200_muses-Imatge_Jordi_Marrugat-Text_Caixes_de_refresc_abandonades_Tere_SM

[Musa 85] Caixes de refresc abandonades

Posted on by Teresa Saborit

20150529-200_muses-Imatge_Jordi_Marrugat-Text_Caixes_de_refresc_abandonades_Tere_SM

 

Vols fer-me creure
que no t’importa.
I no m’importa.

Vols fer-me creure
que et faig nosa.
I m’aparto.

Vols fer-me creure
que no em necessites.
I m’allunyo.

Com caixes de refresc
abandonades i apilades
en un carreró estret
darrere d’un bar.

Vols fer-te creure
que sóc el passat.
I no t’ho creus.

Però m’allunyo,
m’aparto,
no m’importa.
I no et crec.

 

[Musa 85: Poema inspirat per la fotografia que acompanya el text, obra d’en Jordi Marrugat.]

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon_Poema_escrit-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

[Musa 84] Finestra d’aire

Posted on by Teresa Saborit

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

 

Què em diu una finestra
sinó recordar-me que hi ha vida
més enllà del claustre que respiro?

Obre els porticons
deixa que repiquin amb la tempesta.
Envia les invitacions
deixa que entri l’aire presta.

La finestra sóc jo, no ho veus?
La finestra mirant-me; a mi.

 

 

[Musa 84: Poema inspirat per participar en la proposta de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès «Finestres al món»: «L’Escola d’Escriptura us proposa un exercici literari. Del 18 al 29 de maig, trobareu una FINESTRA OBERTA AL MÓN al vestíbul de la 4a planta de l’Ateneu Barcelonès. És una obra realitzada per la il·lustradora Glòria Falcón, exalumna de l’Escola. Allà hi podreu penjar en paper els vostres textos, de ficció o no-ficció, inspirats en allò que us suggereix la mirada per una finestra. Poden ser poemes, poemes visuals, contes breus, microrelats, cançons o qualsevol text narratiu senzill. Al costat de la finestra haurà una tauleta on hi trobareu xinxetes; només cal triar un lloc on penjar el vostre text. També hi haurà material per si voleu escriure el text allà mateix». La imatge que acompanya el text és una fotografia del plafó a on hi ha la il·lustració de la Glòria Falcón: el meu poema és el foli de color groc que hi ha penjat a sobre del marc de la finestra.]

20150527-200_muses-Escriptori_biblioteca_Ateneu_Barcelones-No_molesteu_escriptora_escrivint_Tere_SM

[Musa 83] No molesteu: escriptora escrivint

Posted on by Teresa Saborit

20150227-200_muses-Escriptori_biblioteca_Ateneu_Barcelones-No_molesteu_escriptora_escrivint_Tere_SM

 

«S’hi està bé en aquest jardí» penso mentre una libèl·lula dansa entre els nenúfars en flor de l’estany que hi ha al centre del pati de cases. Un de poble no ho entendria. No entendria que un clot d’aigua entre quatre parets de maons es pogués titllar d’estany. No entendria que una libèl·lula hagués pogut optar en llibertat per abandonar les muntanyes i traslladar-se a viure al cor de la ciutat comtal.

Observo el jardí a través finestral que tinc a la meva esquerra. El sol del migdia il·lumina el jardí en vertical, travessa el vidre sense clemència i impacta en la meva pell pàl·lida d’hivern. Els seus raigs reboten en les fulles de color verd fosc d’un arbre del qual desconec el nom mentre el vent, aire càlid juganer, bressola amb delicadesa les capçades de les palmeres que s’enfilen orgulloses entre els edificis, cada any una mica més altes, com si volguessin acariciar el blau del cel amb la punta de les seves fulles afilades.

«S’hi està be en aquest jardí» penso mentre la meva mirada abandona la imatge del jardí i retorna a la pantalla que espera les meves paraules. «Ho saps que jo sóc de poble? — pregunto a un full en blanc del qual no espero resposta —. I malgrat no entendre-ho… M’agrada aquesta biblioteca.»

 
[Musa 83: Relat inspirat per la proposta de la Magda Mateu: «libèl·lula, vidre, aigua, verd, aire». La imatge que acompanya el text es titula «Escriptori a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès» i és d’autoria pròpia.]

20150526-200_muses-Imatge_Come_if_you_dare_Salva_Barbera_CC2.0_Attribution-Text_Inutil_Tere_SM

[Musa 82] Inútil

Posted on by Teresa Saborit

20150526-200_muses-Imatge_Come_if_you_dare_Salva_Barbera_CC2.0_Attribution-Text_Inutil_Tere_SM

 

Com un elefant
que dóna voltes
per l’univers
que s’obre pas
a empentes i crits
sense demanar permís.

Com un bust
cuit a foc lent
per mans artesanes
que oblida el rusc
la força de la terra
l’esperança experta.

Trepitges amb les teves potes enormes
sense saber què trepitges.

Mires amb els teus ulls de fang
sense saber què mires.

I la inútil sóc jo…

La inútil sóc jo, fill meu?

 

[Musa 82: Relat inspirat per la proposta de la Sílvia Jané: «elefant, univers, esperança, força, fang». La imatge que acompanya el text es titula «Come if you dare» i és de Salva Barbera compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150525-Tere_SM-La_llibreta_vermella-Vull_escriure-200_muses-Tot_es_un_joc-Tot_es_comedia-Cadena_Ser

Minut de glòria a la ràdio: aparició al programa «Tot és Comèdia» de la Cadena SER

Posted on by Teresa Saborit

Ho heu sentit? Ho heu sentit?!

No ho heu sentit? 😉

 

 

Ahir vaig aparèixer al programa «Tot és comèdia» de la Cadena SER!

Si ahir a les 12 del migdia estàveu escoltar la ràdio, em vàreu poder sentir a la secció de «Creadors» de la mà de la Rosa Badia i la Cristina García.

De què vaig parlar?

En primer lloc, de la meva vida com a blocaire a «LaLlibretavermella» i del projecte de les «200 muses». Si encara no hi heu participat, recordeu que teniu les portes obertes de bat a bat i totes les vostres inspiracions són més que benvingudes: no podré aconseguir el repte que m’he proposat sense la vostra ajuda, muses!

En segon terme vaig comentar de què tracta «Tot és un joc», la novel·la que estic reescrivint i de la que ja us he parlat alguna vegada. La premissa bàsica de la novel·la: si la teva mare t’hagués abandonat acabada de néixer, què estaries disposada a fer per trobar-la? Una novel·la que segueix el creixement i la recerca d’una nena durant trenta anys, que passa a ciutats de tot el món com Barcelona, París, Oslo o Nova York i que, com ja sabeu els seguidors del blog, es combina amb una carrera esportiva de patinatge artístic sobre gel i la lluita per aconseguir una medalla d’or en uns Jocs Olímpics d’hivern.

Ja per acabar, vaig parlar una mica de la meva faceta com a dinamitzadora literària digital, centrant-me de forma especial en VullEscriure, la web pel foment de la creació literària en català que vaig fundar a principis del 2012. Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols ser un escriptor «de debò»? Cada primer i tercer diumenge de mes… VullEscriure: Respon a la Crida! El segon Torneig dels Escriptors està a punt d’acabar (el primer cap de setmana de juny hi haurà la Gran Final, hehe), però si us agrada la creació literària, tinc el calaix ple de propostes per animar-vos a escriure.

Us vàreu perdre l’emissió? Voleu sentir la gravació per saber què vaig dir exactament? Feu clic al play que trobareu a continuació o feu clic aquí per escoltar el podcast a la web de la Cadena Ser.

 

 

Rosa i Cristina: Moltes gràcies per convidar-me al vostre programa!