Tal i com us vaig anunciar fa uns dies, aquest dissabte s’ha celebrat a Barcelona el 2n Congrés d’Escriptors, organitzat per Aula de Escritores. Ha estat una jornada amb taules rodones molt engrescadores (al matí a la Biblioteca Vila de Gràcia i a la tarda a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia), a més a més d’una excusa perfecte per conèixer i desvirtualitzar un munt d’autors interessants.

– Taula 1 – Nous talents: els reptes als quals han de fer front els escriptors d’avui en dia
– Taula 2 – Novel·la i ficció contemporània
– Taula 3 – Misteris que atrapen al lector
– Taula 4 – L’auge de la fantasia i la ciència-ficció

Jo he tingut l’oportunitat de participar en la 3a taula rodona «Misteris que atrapen al lector», a 2/4 de 6 de la tarda i fins a les 7 del vespre, a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia, moderada per l’Anna Casamitjana i amb els escriptors Sonia Rico Trujillo, Francisco Galiano Sánchez, David Navarro, Fran Alcalde, Esther Burgos, Alexia Domínguez i Jose Pintado com a companys de taula. Sota la guia de l’Anna, hem reflexionat sobre la importància de la primera frase d’una novel·la per captar l’atenció del lector, sobre els mecanismes que s’utilitzen per submergir-lo en la història, dels diferents tipus d’escriptors i de l’ampli ventall de gèneres que poden quedar englobats dins del paraigües de «literatura de misteri».

A l’inici de la taula, s’ha llegit un fragment d’un dels llibres escrits per cadascun dels autors participants. En el meu cas, l’escollit ha estat la novel·la negra «La revolució de les formigues» i el fragment que s’ha llegit és el que em vàreu ajudar a triar a través de les xarxes socials (moltes gràcies per donar-me un cop de mà!):

«Capítol XII – 25 de setembre del 2017

La Jordina va obrir les portes de l’enorme armari de paret de la cambra. Va enfilar-se a un tamboret i va començar a baixar caixes de l’últim prestatge. La Senda va entrar alarmada a l’habitació.
—Què fas?!
—Encara no hem fet el canvi d’armari. I la Blanca necessita alguna cosa de màniga llarga. I…
—D’acord. Però deixa que…
La Jordina va quedar parada de sobte amb una caixa amb forma de cub entre les mans. Una caixa de plàstic translúcid de color blanc, amb el logotip de la Generalitat pintat de negre en un dels laterals.
—Què és, això?
—Un cubell per a la roba bruta!
—I què hi fa, un cubell per a la roba, a dins de…?
La Senda li va prendre la caixa de les mans.
—La pregunta és per què no…?
—És una urna.
La Senda va quedar garratibada.
—Va ser idea teva —va murmurar la Senda.
—Meva?
—No sabíem com comprar les urnes sense que els piolins se n’assabentessin. I se’m va acudir utilitzar la mateixa estratègia que tu vas utilitzar el 2015: “no és necessari saber-ho tot, només el que cal saber”.»

Moltes gràcies, Aula de Escritores, per haver-me convidat a participar en una jornada tan fantàstica. Un plaer haver pogut gaudir d’aquesta meravellosa experiència literària amb tots vosaltres.

Lectors, necessito la vostra ajuda! Heu llegit «La revolució de les formigues»? Si és que NO: gràcies per participar (espero que hi hagi més sort en futures ocasions, hehe). Si és que SÍ: continueu llegint 😉

Dissabte de la setmana que ve participaré en el 2n Congrés d’Escriptors a Barcelona. Més concretament, en una taula rodona que se celebrarà a les 17:30 a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia i a on parlarem de misteris que atrapen al lector.

Per què necessito la vostra ajuda? Perquè m’han demanat d’escollir un petit fragment de «La revolució de les formigues» per llegir-lo abans de l’inici de la taula i no sé quin triar!

Em doneu un cop de mà? Vosaltres que us heu llegit el llibre (i que teniu una mirada més objectiva que la que pugui tenir jo com a autora) em podríeu dir quin moment ressaltaríeu per sobre dels altres? Quin paràgraf us va impactar? Quina frase us va ressonar amb més intensitat?

Mil gràcies per l’ajuda! 😀