Autor: Teresa Saborit

20250813-Quan_recordis_el_meu_nom-Llibre_2-Votacions_Verkami

Obertes les votacions per escollir la portada del segon llibre!

Posted on by Teresa Saborit
20250813-Quan_recordis_el_meu_nom-Llibre_2-Votacions_Verkami

Bona tarda i bon dimecres!

Fa una estona he enviat un missatge als mecenes que ja formen part de «Quan recordis el meu nom» per explicar-los els avenços en l’edició de la meva última novel·la (que siguin els primers a descobrir les novetats del llibre és la meva forma de donar-los les gràcies per la confiança: mil gràcies!). Vosaltres, però, havíeu de ser els següents a tenir-ne la primícia.

Com ja sabeu, com que la novel·la és bastant llarga, he decidit publicar-la convertida en una mini saga de 2 volums. Els qui participeu en el Verkami rebreu els 2 llibres a casa en un únic enviament, per poder gaudir de la saga completa d’un sol cop, sense esperes ni interrupcions.

Fa uns dies vaig obrir votacions per escollir la portada del primer llibre… I ara toca decidir la portada del segon!

L’il·lustrador Duy Phan m’acaba d’enviar dos esbossos. Quina de les dues opcions us agrada més?

Voteu als comentaris per la vostra opció preferida!

Ens llegim!

Quan_recordis_el_meu_nom-Llibre_1-Votacions_Verkami

Obertes les votacions per escollir la portada del primer llibre!

Posted on by Teresa Saborit

Bon dia i bon diumenge!

Fa una estona he enviat un missatge als mecenes que ja formen part de «Quan recordis el meu nom» (que siguin els primers a descobrir els avenços del llibre és la meva forma de donar-los les gràcies per la confiança: mil gràcies per ser-hi sempre!).

Vosaltres, però, havíeu de ser els següents a descobrir les novetats d’aquest nou llibre 😉

La novel·la en total té més de 500 pàgines. Com que és bastant llarga, he decidit dividir-la per la meitat a l’hora de publicar-la i convertir-la en una mini saga de 2 volums. Els qui participeu en el Verkami rebreu els 2 llibres a casa en un únic enviament, per poder gaudir de la saga completa d’un sol cop, sense esperes ni interrupcions.

2 llibres, però, significa 2 portades… I aquí és on necessito la vostra ajuda!

L’il·lustrador Duy Phan m’ha enviat els esbossos per la portada del primer llibre. Quina de les dues opcions us agrada més?

Voteu als comentaris per la vostra opció preferida 😀

Ens llegim!

20250805-Quan_recordis_el_meu_nom-Teresa_Saborit-Romantasy-Enemies_to_lovers-Slow_burn

Ja és aquí, ja ha arribat: «Quan recordis el meu nom»! (Premi Talent Cambra de Literatura)

Posted on by Teresa Saborit

Una novel·la de fantasia contemporània ambientada a Barcelona. Una heroïna quotidiana que lluita per ressuscitar un passat convertit en cendres mentre intenta sobreviure a les dificultats del dia a dia. Una història d’amor que desafia l’impossible.

La Jana, una gimnasta de 18 anys que estava a punt de ser seleccionada per als Jocs Olímpics, veu com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus arran d’un incendi que provoca la mort del seu pare i deixa amnèsica la seva mare.

Obligada a fer-se càrrec de les seves germanes petites, i a encadenar feines precàries per arribar a final de mes, la Jana només té una obsessió: aconseguir que la seva mare recuperi la memòria, el més aviat possible, per poder tornar a la competició abans no sigui massa tard.

La nit de Sant Joan, mentre fuig d’un robatori desesperat per aconseguir els diners pel tractament de la seva mare, la Jana coneixerà en Lluci, un fantasma vestit de diable de correfoc, que li proposarà un pacte: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records perduts de la seva mare.

Començarà així una recerca contra rellotge per trobar dotze roses màgiques, ocultes en dotze indrets secrets de Barcelona. Una aliança incòmoda entre dos cors trencats que, de mica en mica, aprendran a confiar l’un en l’altre i a mostrar les seves vulnerabilitats, mentre se submergeixen en la realitat de la ciutat i de tots els seus barris (festes populars, història, llegendes oblidades…).

Units pel secret que comparteixen, la seva relació evolucionarà de la desconfiança a l’amistat i, d’allí, a un amor impossible. Quan la passió esclati enmig del perill, i els arrossegui en un miracle fugaç, descobriran que estimar pot ser la pitjor condemna… i l’única salvació possible.

Una aventura plena de tendresa i misteris per descobrir. Una història de segones oportunitats que ens recorda que, a vegades, el més valent no és lluitar per recuperar el passat, sinó atrevir-se a imaginar un futur diferent.

Fes clic a l’enllaç per descobrir-ne tots els detalls: https://vkm.is/quanrecordis

20250801-Relat_El9nou-Maria_Dolors_Sala-Professora-Escriptora-Creadora_histories

Maria Dolors Sala, creadora d’històries

Posted on by Teresa Saborit

I ara ella diu que jo soc la seva ‘teacher’, però la realitat és que jo sempre seré la seva alumna: perquè cada moment compartit amb ella és una lliçó de bondat, saviesa i força del qual no deixaré mai d’aprendre.

«A vegades, les classes d’Història tenen fama d’ensopides. Hi ha tanta informació per explicar i per aprendre que les lliçons poden convertir-se fàcilment en un llistat interminable de dates i noms a memoritzar, que queden oblidats així que ha passat l’examen: els segles es barregen els uns amb els altres; els imperis canvien tants cops de fronteres que al final és difícil recordar qui va conquerir a qui; les frases cèlebres es converteixen en sentències que et sona que algú va dir, però que al final dubtes fins i tot de si algú va arribar a dir-les mai.

Jo vaig tenir sort. Quan era petita, vaig tenir una professora extraordinària capaç d’omplir de vida qualsevol lliçó. Sobre el paper, era la nostra professora de socials. A la vida real, era la professora capaç de fer màgia amb les històries fabuloses que ens explicava: capaç de materialitzar davant dels nostres ulls les gestes, els fracassos i els triomfs de qualsevol personatge històric; capaç de traslladar-nos, durant una hora, a qualsevol època de la humanitat; capaç d’ajudar-nos a descobrir que, amb la imaginació, podíem viatjar a qualsevol lloc de l’univers sense necessitat d’haver de moure’ns del pupitre a on estàvem asseguts, escoltant-la fascinats.

Aquesta professora màgica es deia Maria Dolors Sala. I no sé fins a quin punt ella n’era conscient (o si n’era totalment i ho espremia al màxim), però a les seves classes apreníem molt més del que hi havia escrit en el temari: apreníem que aquells noms escrits en tinta havien estat persones de carn i ossos; apreníem que, en cada època històrica, hi havia hagut persones anònimes, com nosaltres, intentant ser el màxim de feliç possible enmig dels avatars que els havien tocat viure; apreníem que els relats escrits en els llibres de text no eren el record petrificat d’un temps llunyà, sinó un mirall del que podia estar passant en aquell mateix moment més enllà de la porta de l’escola que ens separava del carrer […].»

«Maria Dolors Sala, creadora d’històries»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/maria-d-sala-creadora-dhistories

20250801-Nou_llibre_agost-Publicacio_edicio_Verkami-Teresa_Saborit

Tinc un NOU llibre a punt de publicar!

Posted on by Teresa Saborit

Aquest AGOST: edició del NOU LLIBRE!

Quin títol us agrada més?

  • El diable de correfoc i la gimnasta olímpica
  • Roses de tinta
  • Quan recordis el meu nom

Aquesta n’és el resum:

«El Nadal del 2014, un incendi fortuït va provocar que la família Molins es quedés sense res. Amb el pare mort i la mare amnèsica per culpa d’un fort cop al cap, la Jana va passar de gimnasta amb un futur prometedor a pluriocupada amb dificultats per arribar a final de mes, d’esportista d’elit sense responsabilitats familiars a haver de fer-se càrrec de la custòdia de les seves tres germanes petites.

Després de mig any de tractament, no hi ha hagut cap millora: la mare ni tan sols reconeix les seves filles i és incapaç de generar nous records. Els metges estan començant a perdre les esperances i la Jana veu allunyar-se la possibilitat de reprendre la seva carrera esportiva per participar en els Jocs Olímpics del 2016.

Desesperada per trobar una solució, la Jana acaba pactant amb un fantasma vestit de diable de correfoc amb qui topa per casualitat la nit de Sant Joan: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records de la seva mare.

Però realment es pot recuperar la memòria d’un ésser estimat i fer reviure un passat convertit en cendres? I en cas que el miracle sigui possible, significa això poder recuperar la vida que s’havia tingut abans que tot canviés per sempre?»

Voteu als comentaris pel vostre títol preferit. Us llegeixo!

20250313-Llibreria_Mater_Vic_Osona-Pilar_Vila-Teresa_Saborit-Somni_realitat-10_anys_vivint_literatura-Canvi_vida

De somni a realitat: 10 anys vivint de la literatura!

Posted on by Teresa Saborit

Records de la presentació de fa uns mesos a l’Espai Cultural de la Llibreria Mater de Vic (Osona), amb la complicitat de la Pilar Vila, que em va donar l’oportunitat de compartir per què vaig decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

  • I vaig parlar de la nena que volia ser escriptora i que, durant anys, va portar una doble vida (economista de dia; escrivint de nits)
  • I vaig compartir la pregunta que finalment em va convèncer d’apostar pel meu somni: «Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me què hauria passat si…?»
  • I vaig parlar de La Llibreta Vermella i de VullEscriure.cat i dels tallers de creació literària de les Vitamines d’Escriptura.
  • I també dels 7 llibres que he publicat (5 dels quals amb premi!):

Moltes gràcies a tots els qui em vau fer l’honor d’acompanyar-me en aquesta presentació-festa per celebrar els 10 anys. Gràcies a vosaltres, la llibreria va quedar petita! Gràcies, El9nou, Jordi Vilarrodà, Albert Llimós, Vic Cultura, per fer-vos-en ressò

Per molts anys plens de llibres i lletres que puguem compartir!

* * *

Recull de premsa:

20241211-Ulls_de_foc-Entrevista_Teresa_Saborit-Canal4TV-Sense_Control-Elena_Batista

Us imagineu fer un conjur per retrobar-vos amb el vostre pare desaparegut i acabar perduts 7 segles enrere?! Tot això i més al «Sense control» del Canal 4TV amb l’Elena Batista.

Posted on by Teresa Saborit

Us imagineu fer un conjur per retrobar-vos amb el vostre pare desaparegut i acabar perduts 7 segles enrere?! Això és el que li passa a l’Alícia, la protagonista d’«Ulls de foc»

El passat desembre, al «Sense control» del Canal 4TV, en vaig poder parlar amb l’Elena Batista, la seva magnífica presentadora.

Un plaer conversar amb l’Elena sobre aquesta novel·la de fantasia, aventures i viatges en el temps, per a lectors d’11 a 111 anys. Si no vau poder veure l’entrevista en directe, podeu recuperar-la al seu canal de YouTube: «»Ulls de Foc» el llibre d’aventures de Teresa Saborit | Sense Control»

Moltes gràcies per convidar-me!

20241128-Ulls_de_foc-Presentacio_Escoles_Gurb-Festa_Major-Teresa_Saborit-Trini_Gutierrez-Fantasia_aventures_viatges_temps-Novella_juvenil

Us ha passat mai, en plena presentació d’un llibre, que aparegui la televisió per fer una entrevista en directe? Primera presentació «Ulls de foc» a Les Escoles de Gurb!

Posted on by Teresa Saborit
20241128-Ulls_de_foc-Presentacio_Escoles_Gurb-Festa_Major-Teresa_Saborit-Trini_Gutierrez-Fantasia_aventures_viatges_temps-Novella_juvenil

Us ha passat mai, en plena presentació d’un llibre, que aparegui la televisió per fer una entrevista en directe? Això és el que vam viure a Les Escoles de Gurb, ara fa just 7 mesos, durant la primera presentació d’«Ulls de foc». Una experiència única i molt emocionant i una de les presentacions més especials de la meva vida!

  • Especial perquè «Ulls de foc» és una història de fantasia, aventures i viatges en el temps inspirat en el meu poble: Gurb (a la comarca d’Osona).
  • Especial perquè la presentació va ser en plena Festa Major, a Les Escoles de Gurb (el centenari de les quals va servir com a espurna creativa per començar a escriure aquesta novel·la juvenil per a lectors d’11 a 111 anys) i vaig tenir l’honor i la sort de poder comptar amb la Trini Gutiérrez, directora de les Escoles, com a companya de cerimònies (moltes gràcies, Trini!). Mil gràcies per acollir-nos a la vostra fantàstica biblioteca! Gràcies, Ajuntament de Gurb, alcalde Pep Casassas i regidora Montse Parareda, per incloure la presentació en els actes de la Festa Major.
  • Especial perquè la primera edició de la novel·la va ser possible gràcies a una campanya de Verkami i aquesta primera presentació va servir per poder donar les gràcies en persona a molts dels seus mecenes (molts dels quals van participar en les votacions per decidir la coberta del llibre!).
  • Especial perquè vaig poder donar les gràcies als 15 primers lectors que, sis mesos abans, havien accedit a llegir-se una versió preliminar de la novel·la per dir-me què els semblava i fer-me propostes de millora (MIL gràcies de nou per tots els suggeriments!).
  • Especial perquè, a mitja presentació, van aparèixer per sorpresa l’Eudald Puig i l’Aleix Barcons d’El9TV i la Xarxa TV i vam haver de fer una pausa per connectar amb directe. Moltes gràcies per venir a la presentació i per les entrevistes!

La biblioteca de les Escoles de Gurb es va quedar petita! Va ser molt emocionant poder compartir amb tanta gent la presentació d’aquesta novel·la inspirada pel centenari de Les Escoles i la història del Castell de Gurb. Mil gràcies per acompanyar-me en el bateig d’«Ulls de foc»!

PD. Gràcies, Ingrid Ferrer, per les imatges d’un dia tan especial!

20241202-Diari_El9nou-20241202-Ulls_de_foc-Teresa_Saborit-Trini_Gutierrez-Presentacio_Les_Escoles_Gurb
20241203-Revista_MesOsona-Ulls_de_foc-Teresa_Saborit

* * *

Recull de premsa:

20250627-Relat_El9nou-Bon_final_de_curs-Graduacio_alumnes-Comiat_professors

Bon final de curs!

Posted on by Teresa Saborit
20250627-Relat_El9nou-Bon_final_de_curs-Graduacio_alumnes-Comiat_professors

Això és la vida: aprendre a navegar en un mar d’incògnites, que a vegades es mostra en calma i d’altres rugeix enfurit i amenaça d’enfonsar-nos.

«Cada juny, a tots els centres educatius del nostre país, una nova generació s’acomiada dels professors que els han vist créixer fins llavors. Els més petits diuen adeu a la llar d’infants. Els més grans s’acomiaden dels companys de sisè. Als instituts donen per acabada l’ESO. Els preuniversitaris celebren el final del batxillerat. I els més galifardeus s’acomiaden de la carrera, del màster, del postgrau o del cicle de formació professional.

El ritual és sempre el mateix: un espai decorat expressament per l’ocasió, tots vestits amb les millors gales, els nervis flotant en l’ambient.

I, per una banda, l’alegria d’haver acabat el curs; d’haver aconseguit (tant de bo) el títol i la nota desitjada. L’alegria de celebrar el final d’etapa amb els companys, amb els amics amb qui s’ha crescut i amb els professors que els han acompanyat. L’alegria d’haver deixat enrere les hores d’estudi infinites, les nits de nervis abans d’un examen, la pila de treballs inacabables.

I, per altra banda, la incertesa de no saber què els espera a partir de llavors; la certesa d’intuir que, a partir del següent setembre, serà més difícil retrobar-se amb les cares amigues amb qui fins llavors han compartit totes les confidències. No saber si al nou destí serà possible fer nous amics. No saber si els agradarà el nou centre. No saber si han triat el batxillerat, la carrera o el cicle de formació professional correcte.

Voleu que us expliqui un secret? La vida sencera és un gran interrogant […].»

«Bon final de curs»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/bon-final-de-curs

20250614-Secret_humanitat-Ou_com_balla-Julia_Cervera-Dolors_Vic-Maria_Valldeneu-Teresa_Saborit

«El secret de la humanitat»: l’ou com balla arriba a Els Dolors de Vic!

Posted on by Teresa Saborit

«Al cor de l’Ateneu Barcelonès hi ha un jardí. I al cor del jardí, una font. I al capdamunt de la font, avui, hi ha un ou: un ou ballant sense compàs sobre un brollador d’aigua cristal·lina.

I ara cau. I ara ja no. I ara vola. I ara gira. I ara es meravella d’estar envoltat de persones que el miren amb admiració, mentre saltironeja al cim d’una font engalanada amb ramells de cireres i flors de mil colors.

I amb sorpresa plena de joia es pregunta quin és el miracle que ha fet que, avui, els humans, sempre atrafegats, sempre amb la ment a un altre lloc, s’aturin per admirar-lo. I no s’estranya que els més menuts xisclin de felicitat, perquè ells viuen en un món sempre curull de meravelles, però… i els adults?

I es fixa en els ulls d’aquests últims i hi endevina ninetes plenes d’estrelles. I més enllà de les estrelles, un arc de Sant Martí. I més enllà, el record dels somnis de quan eren canalla, desvetllats de forma inesperada. I un volia ser ballarí i s’imagina fent-se de la mida d’un pèsol: poder dansar al costat de l’ou i xipollejar sobre el líquid transparent al ritme d’una música que només ell pot sentir. I una altra somiava ser astronauta i es veu saltant pels anells de Saturn amb el seu vestit espacial, meravellant-se de la ingravidesa que la fa flotar com si ella i l’univers fossin tan sols un. I encara algú més, de cabells blancs, se submergeix en el record del seu jo petit, agafat de la mà del pare i la mare, visitant les fonts el dia de Corpus, i una llàgrima plena de nostàlgia li solca el rostre amb un pessic de sal.

I l’ou continua dansant, en silenci, amb un somriure a l’ànima, havent descobert el secret de la humanitat: el secret de saber que els adults no existeixen; el secret de saber que els adults són tan sols xiquets, jugant a ser grans.»

.

Aquest text el vaig escriure el Corpus de 2019, mentre l’ou ballava al jardí de l’Ateneu Barcelonès i, com tantes altres persones, no podia evitar de quedar-me embadalida amb els seus salts sobre l’aigua.

Aquest dissabte 14 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, la tradició de l’ou com balla ha arribat a Els Dolors de Vic. Per celebrar-ho s’han llegit textos escrits per dues autores osonenques: la Maria Valldeneu i una servidora. Mil gràcies per aquest honor, Xavier Cervera.

En el meu cas, el text escollit ha estat el que us acabo de compartir, llegit amb mestratge per l’actriu Júlia Cervera: «El secret de la humanitat». Espero que sigui l’inici d’una llarga tradició!

* * *

Recull de premsa: