20230616-Radio_Caldes-Sota_les_llambordes-Teresa_Saborit-El_secret_del_meu_nom-VullEscriure

«Cal llegir ‘El secret del meu nom’, una novel·la molt emotiva. Veritablement un premi ben merescut, una delícia de llibre totalment recomanat!»

20230616-Radio_Caldes-Sota_les_llambordes-Teresa_Saborit-El_secret_del_meu_nom-VullEscriure

Moltes gràcies per l’entrevista, Conxi Sánchez! Em fa molt feliç que «El secret del meu nom» t’hagi emocionat. Per molts anys plens de llibres que puguem compartir!

* * *

Presentació «Sota les llambordes» (Ràdio Caldes):

«Avui divendres a “Sota les llambordes”, la Conxi Sánchez conversa amb l’escriptora Teresa Saborit.

Farem un recorregut per la seva obra literària i pel seu ofici com a escriptora, centrant-nos en la darrera novel·la editada “El secret del meu nom”, obra amb la que va estar guardonada amb el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes Omnium del Vallès Oriental al novembre de 2021 i que ha sortit publicada el passat mes d’abril per Sant Jordi.

“El secret del meu nom” ens acosta a la relació d’una àvia pagesa i una neta pallassa:

  • L’àvia viu a Osona, en una masoveria heretada dels avantpassats. La neta malviu a Barcelona, en una habitació llogada en un pis compartit.
  • Una desitja que l’altra torni a casa. L’altra sobreviu encadenant feines precàries per poder fer realitat, algun dia, el somni de convertir-se en una gran pallassa.
  • L’àvia no entén els somnis de la neta, la neta se sent ofegada pels desitjos de l’àvia. Però les dues tenen un lligam molt fort, el de l’amor…

Tot plegat és el que la Laia, la protagonista, té a dins i ho va desembrollant, interpretant, esbrinant, dilucidant, per a finalment clarificar… Per a saber-ne més cal llegir el llibre, una novel·la molt emotiva que transmet sentiments, sobretot el de l’amor. Veritablement un premi ben merescut, una delícia de llibre totalment recomanat!

Serà a partir de les 11h que podreu escoltar la conversa a Ràdio Caldes (al 107.8 fm) i sempre a: https://www.radiocaldes.cat»

20230613-Josep_Bonnin_Segura-Viatge_Itaca-Teresa_Saborit-Poema-Rapsoda-Regal

AVUI és el meu aniversari!

Viatge a Ítaca (Dedicat a Teresa Saborit)

«[…] Quan perceps, que algú,
apreciat,
ha hissat les veles,
i s’encamina
cap a aquell país;
t’inunda una alegria
difícil d’expressar.
Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.
Envies paraules amatents de força,
que l’acompanyin durant la travessia.
De cop i no saps perquè, t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca”
“Més lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”»

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany, Juny 2023

Aquests versos formen part d’un poema que en Josep em va regalar fa uns dies i que avui, dia del meu aniversari, vull compartir-los amb tots vosaltres. Podeu llegir-lo sencer a la web de Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/viatge-a-itaca/1074151 Per molts anys i per molts versos amb la vostra companyia! Gràcies, Josep, per aquest increïble regal!

20230606-Blog_A_Peu_de_pagina-Entrevista-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Ser_escriptora-Decisions_vitals-Canvi_vida_radical

Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me QUÈ hauria passat, SI ho hagués intentat?

Aquesta és la pregunta que, el 2015, em va empènyer a fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet. Encara no he aconseguit viure «només» dels llibres, però estic convençuda que tard o d’hora trobaré la fórmula màgica (mentrestant, envieu-me ànims, que a vegades la travessa es fa molt dura!)

Gràcies Alba i Òscar del blog «A peu de pàgina» per una entrevista molt interessant (podeu trobar-la completa al seu blog: feu CLIC AQUÍ!)

* * *

Presentació entrevista Teresa Saborit: “Si no soc escriptora ara, no ho seré mai”
L’autora ens parla dels reptes que afronta el sector i de la seva trajectòria

«Hem entrevistat a Teresa Saborit. Ella és escriptora i fundadora de la web VullEscriure, creada l’any 2011 amb el propòsit de fomentar la creació literària en català. El 2015 l’escriptora osonenca va decidir abandonar el seu treball com a economista i dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Ens explica com ha estat la seva trajectòria i tots els reptes amb què s’ha trobat a l’entrevista que trobareu completa al blog.»

20230530-Entre_Llibres_Podcast-Entrevista-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Viure_d_escriure

És possible viure d’escriure?

És possible viure d’escriure? La resposta a l’episodi d’aquesta setmana del podcast «Entre Llibres»!

Una conversa molt agradable amb la periodista Almudena Montaño India durant la qual hem pogut parlar d’un munt de secrets del sector editorial (que no veureu mai publicats en cap diari).

D’especial interès per a lectors i per a escriptors que encara no heu publicat mai.
(I que vulgueu descobrir els secrets que s’amaguen entre les bambolines del món del llibre.)

Moltes gràcies per convidar-me, Almudena!

Presentació «Entre Llibres» 1×23:

«Cada any es publiquen en català prop de 10.000 llibres nous. Quant cobra cada autor? Doncs depèn, però el 99% d’ells rep, com a màxim, un 10% del preu de venda del llibre.

A això, cal restar-li un 15% de la retenció d’Hisenda i uns 3.000 euros que cal ingressar a la Seguretat Social.

Total, que l’escriptor que vengui 1.000 llibres rebrà aproximadament mil euros. Un llibre per al qual ha treballat uns dos o tres anys.

Al pòdcast d’avui parlarem del món editorial i ho farem amb una escriptora que en sap molt del sector i que ho ha plasmat en la seva novel·la “Casus Belli”. És la Teresa Saborit.

Ella, que és llicenciada en Administració d’Empreses i té postgraus en finances, està buscant la fórmula perquè escriure un llibre sigui rendible. Voleu saber quina és? Doncs escolteu l’entrevista!»

20230519-Relat_El9nou-Odiava_futbol-Estadi

Odiava el futbol, però li encantava anar a l’estadi

20230519-Relat_El9nou-Odiava_futbol-Estadi

«No suportava el futbol, però li encantava anar a l’estadi. Des d’adolescent havia volgut ser vigilant de camp. Aconseguir-ho havia estat un somni fet realitat. Des que havia guanyat la plaça, cada diumenge de partit entrava de les primeres a l’estadi i ocupava orgullosa la seva cadira a primera fila: a primera fila del públic; d’esquena al terreny de joc […].

Els dies que l’emoció l’envaïa, els seus ulls es perdien per les altures de l’estadi, fins a dos seients sempre buits de la tercera graderia.

En la seva ment, una filla i la seva mare. Un nadó rialler que es convertia en una nena de cabells curts i genolls pelats i més tard en una adolescent de llargues trenes i galtes sempre maquillades de blanc. I al costat d’aquell arlequí d’esperit gòtic, una dona que envellia any a any, molt més de pressa del que marcava la distribució mitjana de qualsevol campana de Gauss: els seus trenta eren com cinquanta; els quaranta com vuitanta; als cinquanta ja no hi era. Els seients sempre buits.

–Ei! Estàs bé?

La seva ment va tornar al moment present. Al xivarri eixordador que l’envoltava. L’àrbitre xiulant penal. Un nen assenyalant-la amb ulls plens d’interrogants.

Va improvisar un somriure. Va assentir amb el cap.

–Però… estàs plorant.

La paraula va conjurar la sal fugint-li dels ulls; el vent gèlid acaronant-li les galtes. Es va eixugar la pell amb moviment destre del dors de la mà mentre l’estadi esclatava amb un guirigall d’emocions al seu voltant.

–Gooooooool!

–Nooooooooo!

El nen es va fondre amb una abraçada amb els seus pares, amics i germans, oblidada de soca-rel la preocupació per aquella desconeguda de nou convertida en fantasma invisible. Ella va dirigir la mirada als dos seients buits. Va imaginar la mare feliç per la victòria. La mare conformada amb la derrota. La mare viva, independentment de l’emoció transitòria que en aquell moment fes bategar la seva ànima. L’àrbitre xiulant el final del partit. El públic posant-se dempeus per abandonar les grades.

–Tornarem diumenge que ve, oi que sí?

El nadó-nena-adolescent agafant amb força la mà que la dona li oferia.

–Sempre.»

«Odiava el futbol, però li encantava anar a l’estadi»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/odiava-el-futbol-pero-li-encantava-anar-a-lestadi

20230410-El_Mon-Deu_escriptores_catalanes_menys_40_anys-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Juana_Dolores-Estel_Sole-Irene_Sola-Gemma_Ventura-Julia_Bacardit-Irene_Pujadas

Quina sorpresa! El diari El Món m’ha inclòs en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

  • No surto a tele ni premsa ni ràdio
  • No faig tertúlies ni podcasts
  • Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

20230423-Firmes_Sant_Jordi-Paradetes_diada_llibre_rosa-Barcelona-Teresa_Saborit

Sant Jordi 2023 (Tarda) – Firma de llibres a Barcelona

Quin GRAN Sant Jordi!

  • Llibres i roses ocupant pobles i ciutats!
  • Sol del matí al vespre!
  • Un munt de gent a tot arreu!

Crec que no havia vist mai tanta gent reunida per celebrar la diada del llibre i la rosa: així no hi ha cap drac que haguem de témer! Gràcies per un dia meravellós!

I vosaltres? Com va ser el vostre Sant Jordi? Us llegeixo!

20230423-Segon_Esmorzar_Escriptors_Osona-Ajuntament_Gurb

Sant Jordi 2023 (Matí) – 2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona!

La manera més fantàstica de donar el tret de sortida a Sant Jordi: amb la companyia del escriptors de la comarca!

2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona organitzat per l’Ajuntament de Gurb:

  • Amb gent increïble!
  • Amb un joc per trencar el gel (dinamitzar per una servidora, he, he)
  • Amb foto de família i esmorzar per agafar forces per tot el dia!

Gràcies per acollir-nos de nou, Josep Casassas, Alcalde de Gurb, i Montse Parareda, Regidora de Cultura i Festes de Gurb. Bona diada del llibre i la rosa a tots!

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos-en ressò!

20230422-Rosa_Abril-Poema_enigma_Sant_Jordi-Gurb_Osona-Acrostic-Llegenda_Castell_Princesa

«Rosa d’abril», poema amb enigma per aquest Sant Jordi!

ROSA D’ABRIL

Guarda l’antiga llegenda
un secret per descobrir:
rumors d’un poble valent,
braçal d’un castell antic.

D’un drac els veïns tingueren notícia.
Els masos s’armaren del primer al darrer.
La por transmutà en rialla en trobar-lo,
adelitats per un cadell juganer.

Per la Plana la bèstia volava:
les collites amagava per riure,
amb la quitxalla corria i saltava;
no hi havia ser més dolç i manyac
a vàries milles a la rotllana.

Guerra portà un dia el vent:
un guerrer de lluny vingut
resolt a acabar amb la fera
ben gallard i convençut

Del castell havia tingut notícia
en el qual una princesa vivia:
la damisel·la presumia indefensa;
amb grans tresors el premiaria!

Però en ser a destí: Quina sorpresa!
La princesa volant amb la bèstia,
al seu voltant tot xerinola i gresca!
Ni rastre de por, temença o espant;
així no hi faria cap bona pesca!

«Guardeu-vos: us salvaré de la fera!»
Un Sant Jordi amenaçant el drac mansoi.
«Reculeu, cavaller: no feu cap falta!»
Ben riallera ella enmig del renou.

Del cel baixaren amb un batre d’ales,
el cavaller vigilant-los de fit.
La dama s’hi acostà, una rosa en tribut:
«Així voleu ser el nostre enemic?»

Princesa i cavaller la mà encaixaren;
l’espasa vençuda per la raó.
Amb energia el drac tornà a envolar-se:
navili de festa en cel d’alegria,
amb vestit de gala, cor de rialles!

«Gurb» diuen que el poble es deia.
Una plana al seu voltant:
rosa d’abril, record de pau.
Bon Sant Jordi, gurbetans!

9 de cada 10 no descobrireu la paraula amagada en aquest poema (he, he)

(Voleu una pista? És un acròstic, hi, hi)

Si sabeu quina és la paraula secreta, deixeu-la als comentaris! Bon Sant Jordi!

20230421-El9nou-Jordi_Vilarroda-Presentacio_El_secret_del_meu_nom-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

Descobreix com ha canviat Catalunya en els últims 100 anys i celebrem plegats la publicació d’«El secret del meu nom»!

20230421-El9nou-Jordi_Vilarroda-Presentacio_El_secret_del_meu_nom-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

En l’últim segle la societat ha canviat com un mitjó: el 1920 NOMÉS 1 persona de 500 tenia telèfon a casa; AVUI en dia hi ha MÉS mòbils que habitants. Vine a celebrar la publicació de la meva l’última novel·la, publicada gràcies als mecenes que vau acceptar participar en el projecte a través de Verkami!

«El secret del meu nom» és una novel·la protagonitzada per la història d’amor entre una àvia pagesa gairebé centenària (que no s’ha mogut mai del mas que la va veure néixer) i una neta pallassa (que ha viatjat per mig món). Hi podrien haver punts de vista més distants? Què tenen en comú? Que s’estimen: unides per un lligam indestructible de records d’infantesa, segellats amb olor de xocolata desfeta i la llum de l’aurora a les finestres.

Amb aquesta novel·la vaig guanyar el 32è Premi de Novel·la de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Hi podria haver millor forma d’entendre les diferències generacionals entre les dues protagonistes que submergir-nos en la Història (en majúscules) i descobrir com era el món el 1920?

Com era Catalunya ara fa un segle? Quant valia un cotxe? I un quilo de patates? Quin era el sou d’un advocat? Vine a passar una tarda divertida mentre intentes endevinar quant valien les coses ara fa 100 anys! Presentació «El secret del meu nom» + Joc «El Preu Just!»: amb un premi molt dolç pel guanyador i berenar per tothom!

ACTUALITZACIÓ:

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos ressò de la trobada de Gurb en El9nou d’aquest divendres. Bon Sant Jordi!