De vegades els tempos s’acceleren i no saps ben bé com… Recordeu el projecte de novel·la que va guanyar els Premis Talent Cambra i que fa quinze dies us vaig dir que editaria Libelista? Per fer memòria, podeu fer clic en aquest enllaç: «Premis Talent Cambra 2020 – Contracte firmat».

Doncs… Galerades i proposta de coberta rebudes!

Les galerades és un document que envia l’editor, amb el text maquetat amb el format de pàgina que tindrà el llibre un cop imprès. De moment no us puc compartir res, més enllà de la fotografia que encapçala aquest post: a dia d’avui, en el sector editorial és habitual enviar els arxius en format electrònic per estalviar temps i diners, però per revisar un manuscrit continua sent necessari paper i boli. Hi ha qui és un amant del color vermell, però jo prefereixo el blau cel: al cap i a la fi, es tracta de millorar el text en cada revisió, no d’assassinar la pàgina (hihi).

Us en recordeu que fa uns mesos vaig guanyar els Premis Talent Cambra 2020 en la categoria de «Relat»? Si voleu fer memòria, podeu fer clic en aquest enllaç: «Sóc Premi Talent Cambra 2020!»

El guardó va premiar un projecte de novel·la que llavors encara estava escrivint, amb el títol provisional (encara no sé si definitiu) de: «Barcelona, la rosa i el drac».

Vaig escriure el primer esborrany d’aquesta obra entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament estricte decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid19. Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, mentre a l’exterior tot es cancel·lava (reunions, classes, Sant Jordi,…), jo vaig buscar refugi en les lletres per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Situada en el 2015, l’obra vol ser una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia ha volgut arrabassar-nos i, per a tots aquells qui no podran visitar la ciutat en els pròxims mesos, una oportunitat per endinsar-se en la capital del país i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels barris de Barcelona a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la intenta respondre a la pregunta de què podem fer, quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història dels dos protagonistes (sí: dos, hehe) és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. És possible recuperar un futur que un fet inesperat ha convertit en cendres?

Avui, catorze mesos després d’haver començat a escriure aquell primer esborrany, després de múltiples versions i d’haver treballat colze a colze amb persones fantàstiques que m’han ajudat a polir la versió final (un agraïment especial a la Rosa i a l’Antònia: mil gràcies pels vostres savis consells!) el manuscrit està a punt per passar a la següent fase: enviar-lo als organitzadors dels Premis Talent perquè puguin valorar l’obra completa. Alea jacta est!