«Una nit de Carnaval en Jan era a l’hospital. En plena època de disbauxa, per un mal caprici del destí, l’adolescent obligat a fer repòs entre murs de formigó, com cada jorn des de feia mesos, en una cambra envaïda per la foscor; sense rellotges ni calendari, el temps desposseït de tot sentit.
Parets pintades de verd pàl·lid, olor de desinfectant als pulmons, algun crit en la distància; un fluorescent solitari fent pampallugues al passadís. Els ulls tancats en un son intranquil, els medicaments plantant batalla, els pares maldormits als peus del llit. Tots tres convertits en funàmbuls d’una vida improvisada sense llibre d’instruccions: equilibri precari entre realitat i somni; entre pors i anhels; entre paraules no dites i amulets fets de silenci.
El rei Carnestoltes, sense ells tres saber-ho, els va veure des de la distància. El rei ballant en una gran plaça, agombolat per mil somriures! Serpentines i vestits llampants, abraçades i petons, pessigolles a tres cèntims i riallades a cor què vols! La ciutat sencera disfressada d’alegria! I a l’altre extrem de l’escenari, ignorats per tots els convidats, l’adolescent de pell pàl·lida adormit sota els llençols, vetllant per la vigília esperançada dels seus pares.
–Ells tots sols? De cap manera! –va dir el rei del Carnaval.
I amb un moviment de vara destre va enviar de forma enèrgica, i en missió prioritària, una comitiva conformada pels seus millors criats, que a l’acte van comprendre els desitjos del seu senyor, el mandat diàfan: a segrestar els sons de pares i fill i a portar-los, en el secretisme més absolut i de forma immediata, fins al seu reialme […]»
«Els Reis del Carnaval»: el meu últim relat! Llegiu-lo sencer i descobriu-ne el final a la web d’El9nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/els-reis-del-carnaval
Dedicat a en Jan, la Noa, la Maria, en Dani i a tots els qui estan ingressats en un hospital o hi tenen algun ésser estimat. Molta força!
