20230916-Entrega_premis_literaris_Calldetenes

Entrega dels XLIV Premis Literaris de Calldetenes!

Aquest dissabte, 16 de setembre, es va celebrar l’entrega dels XLIV Premis Literaris de Calldetenes, els més antics d’Osona i un dels més antics de Catalunya!

En Joan Saborit, regidor de Cultura sortint de l’Ajuntament de Calldetenes, va dir en el seu parlament que «Creixement» era la paraula que resumia l’edició, amb més de 350 obres rebudes!

En Miquel Riera, alcalde de Calldetenes, va tenir un record per Pau Casals: «El català es parla des dels segles VII-VIII. Aquest octubre farà 50 anys de la mort de Pau Casals: “Sigueu fidels a la terra i a la llengua, per a tenir veu pròpia en el gran concert dels sentiments i les esperances dels homes.” Viure en català: de nosaltres depèn.»

En Víctor Pallàs, membre del jurat, va presentar a en Lluc Crusellas, encarregat de donar la conferència d’enguany: «Em van dir “Saps que hi ha un xocolater de la comarca que ha fet un elefant de xocolata?” I jo vaig preguntar: “Petit?” I em van dir: “No! Gegant! És un artista de la xocolata.“»

En el seu parlament, en Lluc Crusellas, guanyador del guardó al Millor mestre xocolater del món 2023, va dir: «Felicitats als guanyadors i a tots els qui s’han presentat, encara que no hagin guanyat. Com jo vaig fer quan preparava el World Chocolate Masters: l’objectiu últim d’una competició és guanyar, però sobretot és créixer com a persona i viure l’experiència. Hem vingut al món a escriure la nostra petita història. Fixar-nos objectius fa que el nostre dia a dia sigui més intens i la nostra vida tingui més sentit.»

Al Twitter trobareu una mini crònica amb fotografies i un resum dels discursos dels guanyadors de les diverses categories: https://twitter.com/TeresaSaborit/status/1703092680866070702

Un plaer i un honor haver pogut col·laborar en els Premis Literaris de Calldetenes com a jurat. Moltes felicitats als guanyadors i a tots els participants! Per molts anys plenes de lletres que puguem compartir!

20230410-El_Mon-Deu_escriptores_catalanes_menys_40_anys-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Juana_Dolores-Estel_Sole-Irene_Sola-Gemma_Ventura-Julia_Bacardit-Irene_Pujadas

Quina sorpresa! El diari El Món m’ha inclòs en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

  • No surto a tele ni premsa ni ràdio
  • No faig tertúlies ni podcasts
  • Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

20220917-La_Setmana_del_llibre_en_catala-Casus_Belli

Quina Setmana tan fantàstica i quin dissabte tan extraordinari!

Quina Setmana tan fantàstica i quin dissabte tan extraordinari!

El millor: la possibilitat de retrobar-nos en persona! El súper millor: el regal de poder-nos desvirtualitzar i conèixer-nos més enllà de les pantalles! (en alguns casos, amb persones amb les quals feia més de 10 anys que ens coneixíem i que encara no ens havíem vist mai cara a cara!)

Com a mostra, un botó: el post que he publicat a Instagram! Fotos amb Maria Escalas, Joan Fer, Blanca, Cristina García, Àngela Aubanell, Farners Casas Fontcuberta, Mariona Arabia… D’altres que no sortiu a les fotografies, Conxi San Rui! D’altres que no vam coincidir per ben poc i tenim trobada pendent: Salvador Macip, Jaume Arasa, Laura Gonzalvo, Montse Milan… D’altres que volíeu venir però no vau poder per culpa d’imprevistos desafortunats (una abraçada immensa, Yulia!).

Un cap de setmana meravellós! Moltes gràcies a La Setmana pel suport. Mil gràcies Llibreria Universitària per acollir «Casus Belli» al vostre mòdul i fer possible una jornada extraordinària! Una abraçada immensa, Anna! L’any que ve, més i encara millor!

PD. A l’última fotografia, en Lei, decidint quin dels llibres que li he portat de La Setmana es llegirà primer. Que jo me’ls havia comprat per mi, però a veure qui li fa entendre ara a aquest gat que no són per ell… Crec que m’hauré de posar a la cua! (hehe)

PDD. Els qui tingueu el cuquet per l’escriptura, recordeu que avui és l’últim dia per poder-vos preinscriure a l’11a temporada de VullEscriure.cat a un preu ÚNIC que no es repetirà! Visiteu la web: https://lallibretavermella.cat/vullescriure11 Ens llegim!

20210716-2a_Jornada_Joves_Lectors_Catalans-Col-laboradora_oficial-Literatura_infantil_juvenil

Un honor ser col·laboradora oficial de la 2a Jornada de Joves Lectors!

Qui ho diu que els joves no llegeixen? Quan jo era més joveneta del que sóc ara (hehe) llegia un munt! I em consta que a dia avui també hi ha un pilot de gent de no gaires anys que devoren llibres a carretades 😉

Si no us ho creieu, podeu preguntar-ho als de l’Associació de Joves Lectors Catalans («una associació de i per als joves lectors catalans») que aquest juliol han organitzat la 2a Jornada de Joves Lectors per conversar amb autors i tota mena de professionals del llibre, amb un munt de taules rodones d’allò més interessants, per exemple:

Podeu recuperar les sessions completes a les seves xarxes socials i a la seva pàgina web. Si en voleu un petit tast, podeu fer un cop d’ull al resum que la Mixa n’ha publicat al seu canal de youtube:

Per tal que la Jornada fos possible, fa uns mesos l’Associació de Joves Lectors va obrir un Verkami. Un goig haver pogut participar en el projecte com a col·laboradora oficial! Moltes gràcies, joves lectors, pel vídeo personalitzat d’agraïment. Per molts anys semblants trobades 😀

Moltes felicitats als guanyadors del 14è Premi Sambori 2020!

 

20201106-Premi_Sambori_Narrativa_Escolar-Guanyadors_Osona

 

El Premi Sambori és un premi escolar de narrativa en la qual participen centres de primària, secundària i batxillerat de tots els territoris de parla catalana. El passat mes de març, just quan va esclatar la pandèmia i es va decretar el confinament, el guardó estava en ple procés per escollir els guanyadors de la 14a edició del certamen.

La fase final del Tinter, en què s’havien d’escollir els guanyadors absoluts a nivell de tot Catalunya del 2020, finalment no s’ha pogut celebrar, però fa uns dies es van fer públics els guanyadors de les diverses demarcacions i, entre ells, els de la comarca d’Osona: feu clic aquí per descobrir els noms dels premiats osonencs en cadascuna de les categories.

Un honor haver pogut col·laborar en el 14è Premi Sambori com a membre de jurat d’Osona, juntament amb la Montserrat Vernet, en Jesús Soler i l’Assumpta Surinyach. Esperem que l’any que ve es pugui recuperar l’entrega de premis presencial! 😉

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves

Sant Jordi als Hospitals – «L’essencial es diu amb senzillesa. Però la vida sols es diu vivint-la.» (Miquel Martí i Pol)

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves

 

Des de fa més de 10 anys el ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) organitza, dies abans de Sant Jordi, la visita de diversos escriptors a hospitals de tot Catalunya perquè els infants i joves que hi estan ingressats puguin celebrar la diada, conversar amb autors de literatura infantil i juvenil i rebre un llibre de regal.

La iniciativa, que va néixer a partir d’una idea d’en Jordi Sierra i Fabra i quatre escriptors encabits en un únic cotxe, ha evolucionat de l’«EPI BLAS» inicial («Escriptors Per a Infants, Biblioteques i Llibres Ara i Sempre») a «Sant Jordi als Hospitals», una proposta plenament consolidada en la que cada any s’adhereixen més hospitals i hi participen més escriptors de LIJ.

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-2

 

Enguany he tingut l’honor de col·laborar-hi de nou, aquest cop visitant l’Hospital de Dia d’Adolescents de Salut Mental de l’Hospital de Santa Caterina de Salt. Més d’una hora de conversa amb una trentena de joves, parlant del món de l’escriptura i de la vida en general, de l’origen de les històries i dels textos que no ens atrevim a permetre que ningú llegeixi, de gamificació, de xarxes socials, de projectes presents, de futur,… Vam tractat tants temes que seria impossible enumerar-los tots aquí!

Demostrant el seu compromís amb les lletres, a l’exterior de l’Hospital de Salt hi ha unes paraules de Miquel Martí i Pol que són tota una declaració d’intencions i que bé podrien servir de síntesi:

«I el que compta és l’esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l’esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
L’essencial es diu amb senzillesa.
Però la vida sols es diu vivint-la.»

En resum, una experiència inoblidable i molt enriquidora, amb la sorpresa d’un mural fantàstic que em va rebre només d’arribar i a on no faltava cap detall sobre la meva persona: biografia, premis, llibres publicats,… Està clar que la xarxa no té secrets per a vosaltres! (hehe) Com que estic convençuda que tard o d’hora llegireu aquestes frases: Esteu fets uns veritables detectius! Des d’aquí una abraçada immensa per a vosaltres i per l’Àlex, la Sílvia i la Glòria, que tenen cura de l’aula. Moltes gràcies per haver-me deixat compartir una estona amb vosaltres, per la vostra simpatia i la vostra generositat. Espero que gaudíssiu de la trobada tant com jo. I que l’hort que esteu començant a conrear aviat estigui ben ple de vida!

Gràcies per tot. Feliç Sant Jordi 😉

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-3

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-4

20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

La revolució arriba a les llibreries… I ara també als supermercats!

20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

 

Extra! Extra! Extra! Tinc una GRAN notícia per compartir amb tots vosaltres!

El llibre que vaig escriure arran d’una pregunta llançada el Twitter a finals de l’any passat, el llibre que vosaltres vàreu dissenyar responent a mil i una preguntes a través de les xarxes socials, el llibre que vàreu convertir en realitat gràcies al Verkami que en va fer possible l’edició… Arriba a les llibreries! I ara també els supermercats!

La Llibreria Anglada, Muntanya de Llibres, La Mater, Dòria Llibres, Llibreria Caselles,… I totes les llibreries de Catalunya! Si el vostre llibreter de confiança no el té a les prestatgeries, digueu-li que el demani al distribuïdor i us el portaran en pocs dies 😉

I també als supermercats Bonpreu i Esclat de tota la geografia catalana! Hi pot haver res millor que omplir al carro de la compra i afegir-hi quatres-cents grams de novel·la negra? (hehe)

«La revolució de les formigues» més a prop que mai: perquè els llibres d’història explicaran què va passar a Catalunya a finals del 2017, però només nosaltres podem narrar com ho vam viure. Bona lectura!

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

VI Congrés Literatura Infantil i Juvenil AELC 2018 – Llegim per llegir?

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

 

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil 2018, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al Pati Llimona de Barcelona.

Com a relatora i encarregada de presentar les conclusions del congrés, vaig tenir l’oportunitat de ser un testimoni d’excepció de totes les sessions, en un Congrés que va començar parlant de les últimes tecnologies, amb el món transmèdia i la gamificació com a temes de polèmica, i va acabar viatjant als inicis de la humanitat, fa més de 300.000 anys.

«Llegim per llegir», aquest era el lema del festival d’enguany, però… Realment llegim «per llegir»? Per passar el temps? Per veure com el temps passa?

Què es llegeix i qui ho decideix?

Tres de les taules rodones del Congrés van girar al voltant d’aquest interrogant.

– «Tendències i fenòmens actuals de la literatura infantil i juvenil catalana», amb en Jordi Martín Lloret, traductor i editor del segell de literatura juvenil Bambú de l’editorial Casals, l’escriptora Care Santos, la llibretera Irene Tortós-Sala, de la Llibreria L’Altell de Banyoles, i l’escriptor i arquitecte Jaume Valor Montero, moderats per l’escriptora Gemma Pasqual.

– «Com parlem d’allò que no es parla? Tabús en la literatura infantil i juvenil», amb els escriptors Txabi Arnal i Maite Carranza, l’editor José Luis Ponce d’Edicions Bellatera i la mestra Raquel Pueyo, autora del treball de final de grau en educació infantil «Catàleg dels contes oblidats», moderats per l’escriptora Bel Olid.

– «Gèneres literaris invisibles», o gèneres literaris invisibilitats, moderada per l’escriptor Ricard Ruiz, en la que van participar l’escriptor i psicòleg Saïd El Kadaoui, com a representant de l’assaig per a infants i joves, el poeta Miquel Àngel Llauger, per parlar de poesia infantil, i l’actriu i creadora Carla Rovira, per debatre sobre el teatre familiar.

Com arriba als lectors?

La reflexió al voltant de «com» arribar als lectors va ser una constant durant tot el Congrés. Una de les taules hi va estar dedicada en exclusiva: «Contagiar la literatura infantil i juvenil. Prescripció i difusió.»

La llibretera Núria Cárcamo, de la Llibreria Sendak, el professor Josep Ramon Cerdà, la bibliotecària Anna Herráez, responsable del servei de documentació de literatura infantil i juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel, i en Josep Maria Soler, presentador junt amb en Pere Martí del programa de literatura infantil i juvenil «Llegir per sentir» de Ràdio Vilafranca, que enguany celebra el 25è aniversari, van reflexionar sobre aquesta pregunta moderats per l’escriptor Ricard Ruiz.

Per què llegim?

En el Congrés d’enguany també hi ha hagut temps per dues activitats addicionals que han servit per fer una pausa i obrir espais de reflexió.

La primera va ser la conferència de l’escriptor Josep Maria Badal, que ens va fer viatjar 300.000 anys enrere per reflexionar sobre els motius pels quals existeix el llenguatge. L’altra activitat de reflexió va ser el dinar d’escriptors de literatura infantil i juvenil catalana amb joves creadors.

Per què llegeixen?

Un Congrés d’aquestes característiques no hauria tingut sentit sense la veu dels joves lectors, amb un taller matinal de booktubers i booktràilers, en la qual van participar una seixantena d’adolescents i on la Marta Botet va compartir la seva experiència com a booktuber des que tenia 11 anys.

Llegim per llegir?

Si voleu descobrir la resposta a aquesta pregunta, el resum de les conclusions del VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil i la crònica de tots els actes, feu un cop d’ull a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 😉

 

 

PD. Curiositat per saber què representen els llibres que es veuen en la fotografia que encapçala aquest article? Una mostra dels autors que van participar en el Congrés d’aquest cap de setmana: una mostra dels llibres que vaig llegir per poder preparar-me per assistir a les diverses sessions. Quin goig tornar a ser una jove lectora per uns dies!

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

«Avui» és la resta de la teva vida

 

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

 

Sembla una obvietat, però repetiu-ho amb mi: «avui és la resta de la meva vida». L’ahir ja no existeix, el demà no arriba mai; només l’avui ens pertany.

Els que em seguiu a «La Llibreta Vermella» i a les xarxes socials sabeu que el gener del 2015 vaig fer un canvi de vida radical: vaig deixar la meva feina com a controller financera en una entitat bancària (matemàtiques dures) per dedicar-me a la literatura en temps complet (lletres pures).

Els que em coneixeu en persona sabeu que en realitat el procés va durar uns mesos, que no me’n vaig anar a dormir un dia sent economista i em vaig despertar l’endemà sent escriptora, igual com sabeu que en essència sempre he estat (i sempre seré) una barreja d’excel i word (amb major o menor proporció).

Però sí és veritat que el gener del 2015, després de mesos de reflexió i de setmanes parlant, debatent i conversant amb un munt de gent, finalment vaig decidir fer un cop de timó i navegar cap a nous oceans.

Un interrogant sense resposta va ser l’última empenta que em va animar a desplegar les veles: «Si ara (que pots) no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Els interrogants sense resposta no són bons animals de companyia (hehe).

La travessia fins ara estat més que positiva. Hi ha hagut alguna que altra tempesta però, al cap i a la fi, ¿la mala climatologia no forma part sempre de qualsevol navegació, independentment del rumb emprès?

  • Tampoc no hauria escrit «Els llops ja no viuen als boscos», ni el recull de relats no hauria guanyat l’XI Premi 7lletres (el guardó de narrativa curta més ben dotat de narrativa curta en llengua catalana), ni el llibre no m’hauria donat l’oportunitat de donar veu a tots aquells nens que callen i es creuen culpables quan un «llop» els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal»; que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.
  • I tampoc no hauria publicat «La revolució de les formigues» aquest setembre: perquè si no hagués estat una escriptora a temps complet no hauria pogut escriure l’entramat d’aquesta novel·la negra en només set mesos, i encara menys entreteixir-la amb tots els dies clau que vam viure durant l’últim semestre del 2017; perquè després de les eleccions del 21D mai no hauria llançat al Twitter la pregunta que va ser l’origen de tot («si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?») ni molt menys hauria pres nota de les vostres respostes; perquè mai no hauria engegat el Verkami que va permetre la publicació de la tirada inicial de la novel·la i va més que duplicar les millors expectatives.

«Si ara no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Mirant enrere, una cosa tinc clara: si fa quatre anys no hagués fet el pas, d’aquí a setze anys no m’hauria pogut imaginar ni una dècima part de tot el que he viscut (i de tot el que em queda per viure encara).

Perquè només vivint-ho podem saber com hauria estat la nostra vida si…

Perquè només l’avui ens pertany.

Propòsits d’any nou: deixar-ho tot per escriure

 

Avui ha tocat llevar-se ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora!

A 2/4 d’11 he participat a «El Suplement» de Catalunya Ràdio per parlar de propòsits de Cap d’Any. Més en concret, de què em va portar a fer un canvi radical de vida a principis del 2015 i deixar una feina estable en un banc per dedicar-me a escriure. Tres anys: dos llibres publicats. Us sembla un bon balanç? 😉

Si no heu pogut seguir el programa en directe, aquí podreu recuperar l’àudio: